Opinió

Ens hem desconnectat dels joves?

Fa poques setmanes, a Sallent, dues bessones de només 12 anys es van llançar al buit des del balcó de casa seva. Sembla confirmat que patien bullying i que una volia canviar de sexe i demanava que el nomenessin com a noi. Ningú, al seu entorn adult (família, educadors, professionals de salut mental i atenció social) es va adonar del drama que s’apropava. Aquells mateixos dies, l’equip directiu d’un Institut de Mislata (València), centre on s’havien detectat fins a 15 alumnes amb conductes suïcides, dimiteix després del “desemparament” dels responsables autonòmics del departament d’Educació: no saben com respondre totes aquestes conductes que no comprenen i els sobrepassen. Una última dada, aquesta positiva: la plataforma de lectura i escriptura Wattpad té 98 milions d’usuaris diaris, la major part adolescents i joves que hi dipositen els escrits perquè altres els llegeixin. Algunes autores han aconseguit vendes milionàries entre els seus seguidors joves sense que els seus noms apareguin als mitjans tradicionals ni als rànquings de vendes habituals.

Podríem seguir amb la llista, però tots aquests fenòmens tenen alguna cosa en comú: posen de manifest la importància del que és digital en les vides de les adolescències actuals i el fet que aquestes vides corren cada vegada més paral·leles -i gairebé sense trobades- amb les vides adultes. La bretxa generacional sempre ha existit, tampoc els nostres pares i educadors entenien el nostre mode de vida, però potser -ho plantejo com una hipòtesi a debatre- assistim a una nova bretxa generacional en què allò digital amplia la desavinença, en tractar-se d’una tecnologia que va estar absent en la nostra socialització i en què ells i elles avancen més ràpidament i amb la qual construeixen la seva subjectivitat.

L’interrogant és fins a quin punt els vells influencers adults (mares, pares i professionals) podran continuar sent interlocutors vàlids en aquesta nova escena híbrida, entre la presència i la virtualitat

Les infàncies del segle XXI han estat poblades de dos objectes desconeguts en les generacions precedents: els psicofàrmacs -ara distribuïts en el règim d’una medicalització excessiva com a ‘remei’ davant els malestars infantils- i els gadgets que han construït una nova realitat, la digital, en què no només juguen, sinó que s’inscriuen i troben els seus interlocutors (fòrums, xats, influencers). És amb ells que, cada cop més, confronten els seus dilemes vitals sobre la sexualitat, la identitat, la vida o el futur. Del Pare (com a icona del patriarcat) a l’iPad com a símbol d’aquest nou escenari hi ha tot un desplaçament de l’autoritat, l’epistèmica (saber) i la deontològica (valors).

L’interrogant és fins a quin punt els vells influencers adults (mares, pares i professionals) podran continuar sent interlocutors vàlids en aquesta nova escena híbrida, entre la presència i la virtualitat. Per això, hauran de, sens dubte, llegir les vides de nens/es i adolescents del segle XXI amb claus actuals i no les del segle XX amb què ells es van orientar. I això implica llegir aquests cossos agitats, en permanent frenesí i vertigen, no com a volubles o capritxosos sinó com a cossos sotmesos a la tirania del consum i a la servitud dels ideals de rendiment i excel·lència, tan propis de la nostra època, en la qual fins i tot la felicitat ja és un imperatiu, més que un anhel.

El binari ja és insuficient per respondre als enigmes del que és sexual

D’altra banda, hauran d’entendre que allò trans no és una patologia sinó una manera de transitar entre infància i edat adulta fent-se un cos i una identitat sexual amb què cohabitar. El binari ja és insuficient per respondre als enigmes del que és sexual, cosa que no elimina la necessitat d’un temps per comprendre l’elecció a realitzar posteriorment. No es tracta de substituir un ideal caduc per un altre, sinó de donar-se el temps per comprendre allò que un/a vol. Finalment, el que és digital no és una addicció generalitzada que patologitza el 95% dels adolescents. És una eina amb què aborden i viuen la seva realitat. Allò digital, com una oportunitat per repensar la presència i l’atenció, el desig i el vincle sense renunciar als principis que ens resulten vàlids al món físic.

Sense aquesta lectura actualitzada, la bretxa generacional augmentada pel digital polaritzarà encara més la convivència social i dificultarà als joves fer-se càrrec del món on viuen.