Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Al Parlament de Catalunya s’ha discutit aquest dimarts sobre pedagogia. Acostumats els diputats de la comissió d’Ensenyament a manejar partides pressupostàries i decrets de política educativa, la compareixença del programa d’innovació Escola Nova 21 els ha convidat a trepitjar un terreny més desconegut pel parlamentarisme. La relació entre memòria i aprenentatge, l’avaluació o la formació del professorat han estat alguns dels temes que han centrat un debat amb el qual que el director del programa, Eduard Vallory, ha aprofitat per fer una crida a la classe política: que treballi perquè tots els centres educatius catalans puguin assumir els canvis necessaris per educar els seus alumnes en competències per a la vida.
En aquest sentit, Vallory ha expressat que l’objectiu d’Escola Nova 21 és “contribuir a la presa de consciència de la necessitat de transformació educativa tot concretant-la”, així com “catalitzar els coneixements existents per a fer-ho possible”. Un dels principals esculls per al canvi, segons s’ha desprès de la seva intervenció, és superar la distància que separa els propòsits educatius dels governs de la realitat del que es fa a les aules. “La formació integral de la persona”, que es proclama en totes les lleis educatives, catalanes i espanyoles, “comporta la personalització de l’aprenentatge, les metodologies globalitzades, l’avaluació per competències…”, ha enumerat Vallory. I això, ha denunciat, xoca amb l’estructura actual de l’organització escolar.
Agnès Barba, directora de l’escola Encants de Barcelona –impulsora d’Escola Nova 21–, ha estat l’encarregada de sintetitzar les propostes del programa per fer possible aquest canvi. Que el currículum i les avaluacions siguin competencials, que la selecció i mobilitat dels docents vagi d’acord amb el projecte educatiu dels centres i que el professorat pugui formar-se i col·laborar a partir de les seves pràctiques han estat alguns dels encàrrecs que ha traslladat aquesta mestra als grups polítics.
Les escoles que han aconseguit incorporar aquestes pràctiques, ha afirmat Vallory, ho han fet recolzant-se sovint en la sobrecàrrega dels professionals per suplir la manca de condicions. “Però això sol no és sostenible”, ha lamentat. I ha tornat a subratllar la seva petició a les formacions presents, de colors polítics diferents, a les quals ha emplaçat a facilitar un horitzó educatiu comú que contempli el treball per competències a les aules i les pràctiques docents fonamentades en la recerca.
La compareixença al Parlament d’Escola Nova 21 coincideix gairebé amb el primer aniversari de la seva presentació. Des de llavors, aquesta iniciativa per estendre un marc educatiu per al segle XXI ha suscitat l’interès de 489 centres educatius catalans (el 15,7% del total), ha començat a treballar en xarxes locals de col·laboració entre centres i ha participat en l’aliança a Barcelona –amb el Consorci d’Educació i entitats com Rosa Sensat o l’ICE de la UAB– per fer arribar la innovació a tots els centres. En aquest trajecte ha aixecat aplaudiments de molts docents, també uns quants interrogants, i així ho han recollit els grups polítics en el seu torn de preguntes.
Hi ha hagut un ampli consens dels grups a l’hora de compartir els propòsits de canvi que planteja Escola Nova 21, però un dels principals dubtes que han manifestat és com es poden transformar les escoles sense carregar encara més les espatlles dels docents. “¿Com podem fer-ho en un moment en què el professorat compta amb les pitjors condicions econòmiques dels darrers temps? ¿Quan s’ha retallat de forma brutal la formació del professorat?”, ha posat sobre la taula Sonia Sierra (Ciutadans).
“Està molt bé sacsejar el sistema, però no n’hi ha prou: ha d’anar acompanyat d’eines i recursos per transformar el model educatiu”, ha expressat Esther Niubó (PSC), que ha aprofitat per demanar al departament d’Ensenyament que intenti traslladar la innovació a tots els centres tal com s’ha proposat el Consorci a Barcelona. Vallory ha admès la necessitat d’una major inversió en educació per millorar qualitat i equitat, alhora que ha matisat que “si no està ben enfocada no servirà per res”.
CSQEP i la CUP, per la seva banda, han fet seva una preocupació recollida pel Síndic de Greuges sobre la segregació escolar. “¿Com es pot gestionar la innovació perquè no contribueixi a la segregació? Com es pot generalitzar i planificar per fer-la arribar de forma planificada a tothom?”, es preguntava el cupaire Carles Riera, convençut que, en cas contrari, els “efectes secundaris” podrien comportar “l’agudització de la fractura social”. El director d’Escola Nova 21 ha replicat que les escoles innovadores “només causaran fractura si les administracions les veuen com a centres exepcionals; nosaltres volem que els visualitzin com a referència de normalitat”. “La idea és que tot centre educatiu sigui equivalent en qualitat”, ha conclòs.
L’última intervenció dels parlamentaris ha estat la del diputat de Junts pel Sí Bernat Solé, que ha reconegut que poques vegades a la Cambra catalana es discuteix sobre com garantir que els infants i joves “desenvolupin una vida amb benestar i dignitat”. Solé ha defensat que el marc legislatiu actual ja permet el desenvolupament de projectes de centre, i tot i que ha admès que no sempre s’aconsegueix.
