Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’informe de perspectives laborals de l’OCDE ens situava, fa ben poc, com a líders a l’hora de pagar salaris baixos a les persones joves. Les persones que tenen estudis superiors cobren el mateix ara que fa una dècada. Si tenen pocs estudis, arriben amb prou feines al que guanyaven fa ara 20 anys. Però hi ha altres ‘liderats’ que ens avergonyeixen, com el de l’abandonament escolar prematur, on amb el 17% anem 6 punts per darrere de la zona euro, o la taxa d’emancipació, que el cas dels joves entre 16 i 29 anys és de només el 23,6%, per menys del 8% la dels que no han fet els 24 anys. Això vol dir que tan sols 8 de cada 100 persones de menys de 24 anys té avui la possibilitat d’encetar un projecte personal amb la deguda autonomia. Hi tenen a veure les condicions que imposa el mercat de treball, però també, i molt, el sistema de formació, perquè aquest massa sovint no ofereix una passarel·la segura al món del treball, sinó que es converteix en un camí d’iniciació a la precarietat laboral.
Però la formació, juntament amb la millora de la situació de les persones joves, enfronta també altres reptes, especialment quan fa ja més de 20 anys que treballem per fer realitat el dret a la formació al llarg de la vida. Avui hi ha més de 50.000 persones de més de 45 anys que fa més de 4 anys que està a l’atur i que necessiten una segona oportunitat. També hi ha moltes persones treballadores que saben que la seva especialització té data de caducitat, i que s’han de tornar a formar. D’altres han volgut prendre distància per cuidar de les seves famílies i, a l’hora de tornar al món del treball, necessiten posar al dia els seus coneixements. El treball no pot ser un tren que passi una sola vegada a la vida i per reenganxar-se es necessita gairebé sempre més formació.
Per donar accés al món del treball en condicions dignes, però també per fer-ho més inclusiu i obert a totes les persones que necessiten una segona oportunitat, es va dissenyar el Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, aprovat fa 4 anys per una immensa majoria al nostre Parlament. Aquest sistema planteja dos objectius centrals. El primer és la creació d’un marc integrat que inclogui el conjunt dels serveis, des de la prospectiva a l’acreditació de competència, i que abasti la formació inicial i reglada, però també la formació per l’ocupació. El segon, la creació d’una Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a òrgan director i coordinador del Sistema.
Procés de concertació
Aquests dies, després d’un intens procés de concertació, que ha necessitat més de sis mesos, i en el qual han participat 60 persones expertes de tots els àmbits, es dóna un important pas endavant amb la negociació de tres documents: El document de bases de l’Estratègia Catalana, : un compromís amb nou prioritats per impulsar el Sistema, i ‘un document de bases per avançar en un model català de formació professional dual. Tots tres documents tenen en comú la centralitat del paper que li correspon a l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals catalana, i necessitaran, per a la realització dels seus objectius, que aquesta disposi dels recursos, i de l’estructura adient.
Hi ha un desencaix entre oferta i demanda de perfils professionals. Tot i tenir gairebé 450.000 persones desocupades a Catalunya, les empreses reclamen amb urgència personal format. Tenim més de mig milió de persones amb una qualificació superior a la que necessiten pel seu lloc de treball. Si hi sumem l’obsolescència previsible de certes professions, l’envelliment demogràfic al món del treball i els reptes que comporta el canvi de model productiu, sembla innegable que cal actuar amb celeritat, aprofitant el cicle econòmic, i desplegant, com més aviat millor, el tan esperat Sistema de Formació i Qualificació Professionals català.
Ens hi va el dret de les persones a una ocupació digna, i l’estabilitat del nostre sistema del benestar, mitjançant els ingressos que facilita el treball qualificat i de qualitat, però també la robustesa i competitivitat dels nostres sectors productius.
Per poder-ho realitzar cal un canvi en el nostre marc de prioritats; el primer de tots ells, superar la infradotació econòmica de l’educació al nostre país, a 1,3 punts de la mitjana a la Unió Europea, i que no s’ha recuperat dels mínims assolits durant la crisi, ni tan sols quan ja fa 5 anys que parlem de recuperació. Per desbloquejar el nou Sistema, és necessari que hi hagi, a més, un pas decidit endavant pel que fa a la complicitat i la confiança dels i les professionals que l’han de fer funcionar. Disposar i fer caminar l’Agència catalana és un projecte que requereix la generositat i la visió des de la responsabilitat pública.
