Actualitat

Extraescolars en perill: la pandèmia amenaça l’educació 360

Tot el discurs que s’ha anat elaborant els darrers anys sobre la importància de l’educació 360, la que va més enllà de l’estrictament escolar, camina aquests dies pel pedregar. Ens el creiem realment? El sector del lleure està constatant un alarmant i creixent nombre de cancel·lacions de reserves, en el cas de colònies, i de negatives a cedir els espais de les escoles i instituts per activitats que no siguin les estrictament lectives. La raó, òbviament, és la seguretat, però diverses veus alerten que el dret a l’educació va més enllà del dret a l’educació escolar. “Les extraescolars no són un luxe –comenta Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació 360–, sinó que són fonamentals per adquirir les competències del segle XX”.

La veu d’alarma sobre el perill que plana sobre el lleure educatiu l’ha llençat l’Acellec, una de les associacions empresarials del sector. Però el confirmen les altres entitats amb les quals ha pogut parlar aquest diari, com La Confederació o la mateixa aliança Educació 360. Segons Pep Montes, director de l’Acellec, el ritme de cancel·lació de colònies en aquests moments és tan elevat que moltes petites empreses es veuran abocades al tancament, fins i tot les que estan amb un ERTO des del març. “De mitjana calculem que la facturació aquest any caurà un 80%”, diu.

“El missatge no està arribant”

“Ens fa l’efecte que s’està deixant de banda el valor educatiu del lleure, i per això cada dia que passa sense un missatge clar hi ha noves cancel·lacions”, comenta Laia Grabulosa, directora de La Confederació del Tercer Sector, que aplega les entitats d’iniciativa social dedicades al lleure, menjadors i altres sectors. Aquest missatge clar s’espera de l’administració educativa, la qual, no obstant això, en les seves instruccions i declaracions no ha parat de dir que les extraescolars, sortides i colònies s’han de continuar fent. “Doncs el missatge no està arribant, potser cal buscar altres vies perquè arribi”, opina Grabulosa.  La setmana passada, l’Acellec, l’ACCAC (patronal de les cases de colònies) i la Confederació van presentar un protocol de seguretat per les colònies escolars basat en l’experiència de l’estiu, i que esperen que pugui ser avalat pel Procicat.

Les AMPA/AFA són un altre dels puntals en l’organització d’activitats extraescolars. A la Fapac, doncs, també han arribat notícies sobre la cancel·lació d’algunes activitats, encara que no tan alarmants per la seva magnitud i en la major part de casos per decisió de la mateixa associació de famílies, que “prefereix mantenir-se a l’expectativa”, segons explica la presidenta de la Fapac, Belén Tascón. “El missatge és força confús i les instruccions ambigües, perquè per una banda es posa l’èmfasi en la necessitat de respectar els grups estables, i per l’altra ens diuen que no hi ha problema que es facin extraescolars mentre hi hagi distància i mascareta”, apunta Tascón. En una entrevista a TV3, ahir mateix el conseller Bargalló comentava que un infant pot tenir dos grups estables, el de l’escola i el de l’extraescolar. “I si un dia fa música, l’altre bàsquet i l’altre anglès, llavors pot tenir quatre bombolles?”, es pregunta Tascón. Des del primer dia, comenta, l’estratègia dels grups bombolla no ha convencut l’organització que presideix.

Per la Fapac, diu Tascón, “ara és el moment de garantir l’educació formal presencial, i amb això no li volem treure valor a l’educació no formal, però també s’ha de recordar que una és un dret que l’administració ha de garantir i l’altra no”. En la seva opinió, a banda de la seguretat, hi ha diversos factors que també explicarien que les AMPA/AFA en aquests moments estiguin sent més prudents a l’hora d’organitzar extraescolars, com és el fet que per les famílies que s’han quedat amb algun membre a l’atur la capacitat de pagar-les és menor, i que les necessitats de conciliació també han baixat entre aquest col·lectiu, però també en tot aquell segment de la població que s’ha passat al teletreball.

Seguretat demostrada

“El sector ha demostrat capacitat sobrada per organitzar activitats segures”, assegura Laia Grabulosa. “Hi ha una por que no es justifica amb cap argument objectiu i que està fent un mal terrible al sector”, afegeix Montes, el qual lamenta la seva “poca visibilitat” malgrat que dona feina a milers d’educadors, formadors i monitors. Els responsables d’aquestes entitats recorden que l’experiència de l’estiu ha estat molt positiva, ja que es van registrar pocs contagis i, d’acord amb l’estudi de l’Hospital Sant Joan de Deu, en aquests espais l’índex de reproducció del virus va ser molt menor (0,3) del que registra a l’àrea metropolitana (entre 1,7 i 2). Per Montes, organitzar unes colònies amb diversos grups bombolla d’un mateix centre no ha de ser cap problema ni caure en el risc que es barregin. “És més fàcil mantenir la bombolla en una casa de colònies que en una escola. De fet, durant l’estiu no han deixat d’allotjar gent de grups diversos que no s’han barrejat entre ells”, afirma.

Les dades ofertes aquests darrers dies per dues de les principals entitats del sector del lleure corroboren l’estudi que Sant Joan de Déu va fer a partir d’una mostra de 22 casals d’estiu. Fundesplai informa que va organitzar 1.374 activitats d’estiu amb la participació de 35.427 persones i que només es van registrar 11 casos positius. Per la seva part, la Fundació Pere Tarrés comptabilitza només 5 casos de contagis entre infants sobre els 21.000 que han mobilitzat aquest estiu, als quals se sumen 5 casos més d’adults. Aquesta fundació destaca també en l’informe que ha elaborat de balanç de l’estiu que el circuit de les PCR necessita millores: “S’ha revelat com poc àgil, amb moltes incidències i disparitat de criteris en la seva aplicació. Gestionar el temps d’espera del resultat ha estat també un trasbals en el ritme de les activitats”.

El perill de seguir sumant desigualtat

Fathia Benhammou insisteix en la principal idea que va donar peu a l’aliança que dirigeix: el principal vector de desigualtat educativa neix de tot allò que passa fora de l’escola. “Si no s’impulsen mesures, augmentaran les distàncies educatives entre els infants i adolescents que continuaran participant en activitats riques d’aprenentatges, encara que el centre no les ofereixi, i altres que no ho podran fer per raons econòmiques”, adverteix. De fet, diu, després d’aquest llarg període de desconnexió educativa hauria d’estar passant tot el contrari: “Per tancar l’esquerda de desigualtats educatives cal fer un sobreesforç per oferir més educació als infants i adolescents d’entorns empobrits. I és precisament a les extraescolars on tenim un ventall ampli d’oportunitats educatives per donar seguretat emocional, incrementar expectatives, descobrir vocacions i reenganxar educativament a infants i adolescents”.

Per la directora d’Educació 360 (formada per la Diputació de Barcelona, la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica), els neguits són comprensibles, si bé confia que siguin un fenomen puntual: “Si la tornada a l’escola és un èxit, guanyarem confiança i molts centres educatius i AFA que ara es mostren dubtoses tiraran endavant la programació d’extraescolars”.

El torrent emocional

Cristina Gutiérrez, directora de La Granja-Escola, una casa de colònies especialitzada en educació emocional (i una de les que veu passar més infants al llarg de l’any), confirma que el 2020 està sent un desastre. “Entre març i juny no hem fet res, mentre que al juliol, agost i setembre hem treballat en colònies i en un casal emocional, i aquí l’ocupació ha anat relativament bé. Ara tenim reserves per la tardor, però estem a l’espera del que ens diguin les escoles, perquè algunes potser ho traslladen a la primavera i altres ens diuen que faran tot el possible per venir”, explica. Organitzar aquests casals d’estiu “ens ha salvat de la desesperança, ja que dins de la greu situació que estem vivint, el fet de d’haver-nos sentit útils i poder ajudar als infants, les famílies i als docents, fa que encara veiem una sortida d’aquest túnel fosc d’incertesa pel que estem transitant”.

Per Gutiérrez, malgrat que el curs tot just ha arrencat, molts dels docents amb els quals mantenen contacte habitual “ja estan detectant la necessitat del contacte amb la natura, el fet de respirar i conviure per accelerar la recuperació de la socialització perduda i el sentiment de vincle i treball en equip per cohesionar l’aula”. A més, afegeix, “ara més que mai els nanos necessiten regular les emocions negatives massa presents en ells, com la por, la ràbia, la tristesa, l’apatia, la desmotivació… Els mestres ho saben i molts ja estan posant fil a l’agulla”.