Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les mesures repetides fins a l’extenuació de distància, mans, mascareta i ventilació han tingut un seguiment massiu i una eficiència innegable. Malauradament, sembla que hi ha una necessitat excessivament marcada de tornar a la «normalitat». Aquest desig implica renunciar als grups reduïts allà on han estat possibles, reduir els reforços de personal allà on han arribat, recuperar les activitats extraordinàries allà on s’han restringit…
L’estiu i el proper curs són un bon moment per replantejar-se tots aquests elements de la «normalitat» que formen part de les escoles i instituts, però que potser podrien tenir formats alternatius, basats en els resultats que s’han aconseguit durant aquest curs excepcional.
La meva experiència personal ha mostrat que la reducció de ràtio, passant de treballar amb 26 alumnes a fer-ho amb 17, ha implicat una millor atenció a la diversitat, que s’ha traduït en uns millors resultats acadèmics. La conflictivitat s’ha reduït a la mínima expressió i la convivència ha sortit enfortida. L’espai individual que necessiten els infants ha estat molt més gran i, per tant, ha millorat la seva organització i autonomia personal. Les rutines d’higiene i la pràctica de la responsabilitat en l’ús de la mascareta han estat assolides amb èxit. Malgrat les evidències, el Departament d’Educació deixa clar que cal tornar a la «normalitat» d’aules a 25 alumnes.
En el meu cas, passar 26 a 17 alumnes ha implicat una millora en l’atenció a la diversitat i els resultats acadèmics, a la vegada que la conflictivitat s’ha reduït a la mínima expressió
La revolució comunicativa i organitzativa que ha implicat la crisi de la covid19 és un element clau en el bon funcionament dels centres educatius. Els entorns virtuals d’aprenentatge s’han posat al funcionament al cent per cent i la comunicació amb les famílies s’ha agilitzat. També s’ha vist enfortida la coordinació interna i la formació permanent, millorant en eficiència, però tot això s’ha aconseguit perdent el caliu de la convivència presencial. Aquest també és un element a tenir molt en compte.
Tornar enrere, sense replantejar l’organització general, és impropi d’institucions educatives a la recerca de la millora constant. Es fa una aposta econòmica molt gran en la digitalització i la dotació informàtica pel professorat i per l’alumnat dels darrers cursos, però també es podria fer una ampliació de plantilles generalitzada per garantir, en el màxim possible de centres, la reducció de ràtios. És qüestió de prioritats.
Hi ha altres mesures que fa un any es posaven sobre la taula, com l’ús d’espais fora de les escoles o la implementació de la jornada contínua, amb un pla pilot que fa 9 cursos que funciona amb bons resultats i que és una realitat arreu, però a hores d’ara l’administració educativa té uns altres horitzons. Aquests aspectes, ni tan sols semblen estar a l’agenda del que hauria de ser la «nova normalitat».
Hem viscut un curs excepcional que ens hauria de permetre replantejar el funcionament de les escoles i instituts, reprenent les bones pràctiques del passat i imaginant noves propostes pel futur basades en tot allò que ens ha funcionat i ha fet possible aquest curs 2020-21.
