Formar per a la vida. El treball globalitzat

El camp: cultius, formes de conreu, àrees i perímetres i maquinària agrària; bodegons de natura morta; el clima, les estacions i la lluna; els productes transgènics, els ecològics i els de proximitat; les formes de vida al camp, l’èxode rural i el turisme. I tot això en anglès, a excepció del refranyer popular.

El camp, aquí, és un contenidor, un centre d’interès o una excusa global. A dins s’hi troben tots els coneixements curriculars necessaris sense una fragmentació per matèries i des d’una perspectiva competencial i integral. Les noies i nois de 12 anys que abordin el camp seran subjectes d’una altra lògica acadèmica, potser més d’acord amb la realitat —que és global—, i amb la manera —natural— que l’ésser humà té d’observar, associar i expressar el món.

 De la realitat  als continguts

La tradició escolar ha dividit l’ensenyament en àmbits didàctics cada cop més aïllats i desconnectats entre si. El coneixement, però, no el trobem en parcel·les, sinó que està estructurat en nodes i format per una infinita xarxa de relacions amb la qual interactuem diàriament.

La proposta de la globalització com a principi pedagògic, concepte definit pel metge, psicòleg i pedagog Ovideo Decroly, es fonamenta en la manera en com nosaltres aprenem, i en especial, els nens i nenes. En el seu característic sincretisme, l’infant inicia el seu procés d’aprenentatge a través de la percepció. Segons Decroly, quan l’infant ha estat capaç de percebre la totalitat —per exemple, el camp—, la seva curiositat natural el portarà a investigar i descobrir-ne les parts —el clima, les estacions, els tipus de cultiu, la vida al camp…

Per al pedagog belga, la globalització és, doncs, la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil. A la pràctica això vol dir no separar el coneixement en matèries, assignatures o lliçons, sinó transmetre’l a través de centres d’interès —el camp— que interrelacionen diverses disciplines (història, geografia, llengua, tecnologia, etc.).

Centres educatius innovadors

Avui a Catalunya són forces els centres que ensenyen a través de treballs globalitzats, ja sigui per projectes proposats pels alumnes o el mateix professorat com per projectes externs, a partir d’encàrrecs concrets d’entitats i institucions. L’objectiu final és oferir a l’alumnat una formació integral, entenent que la realitat és l’objecte fonamental d’estudi.

A l’Institut Quatre Cantons de Barcelona han implementat el treball globalitzat a l’ESO. En aquest centre que dirigeix Ramon Grau (podeu llegir una interessant entrevista publicada al web Fem escola), treballen diàriament les àrees de ciències socials, ciències naturals, tecnologia i educació visual i plàstica per centres d’interès (els conflictes, el bosc o el temps de les croades, entre d’altres). Les matemàtiques o la llengua, a més d’estudiar-se com a matèries, també es treballen en el context dels temes tractats. Cap llibre de text; zero deures a fer a casa. Exàmens? Sí, però també moltes exposicions orals, documents, etc. I tot, a través d’una plataforma virtual d’aprenentatge.

Més exemples els trobem en l’Institut Montgrós de Sant Pere de Ribes, l’Institut de Sils, el Mont Perdut de Terrassa, l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia o l’Institut Les Vinyes de Castellbisball, tots ells membres de la Xarxa de Centres Innovadors de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La col·laboració, motor de canvi

Aquesta nova manera d’ensenyar implica una nova fórmula organitzativa que requereix una gran capacitat de coordinació entre tots els professors, donat que es fuig de l’especialista en una única matèria, i a dins de l’aula, on s’afavoreix el treball per competències, la col·laboració i la participació activa dels alumnes.

Però la col·laboració també es produeix amb altres agents socials i culturals, que poden arribar a proposar un treball globalitzat específic. La proposta s’emmarca en el món real i implica accions amb valor pràctic i intel·lectual. L’objectiu és passar de la repetició del discurs dels llibres de text a la generació compartida de coneixement.

L’Institut Quatre Cantons, per exemple, ha incorporat treballs globalitzats a proposta d’entitats com la Sala Beckett, el Museu Blau o la Fundació Vila Casas.

Aprendre a col·laborar, una necessitat de present i de futur

El treball globalitzat modifica els rols i les responsabilitats tradicionals en el centre educatiu i afavoreix que altres actors més enllà dels educatius es facin corresponsables de l’educació que reben els alumnes. Cal continuar fomentant projectes d’innovació compartits, articulats en xarxes horitzontals i flexibles que troben en les TIC el seu instrument més eficient.

En aquest sentit, i coincidint amb el desè aniversari dels Debats d’Educació, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya posem en marxa els Debats d’Educació en Acció. Col·laborar per a Innovar amb l’objectiu de recollir i compartir les experiències més innovadores que s’estan duent a terme al nostre país a favor del canvi educatiu.

La iniciativa, que cerca la col·laboració de tota la comunitat educativa, es durà a terme a través d’un nou lloc web, que actuarà d’altaveu, i d’un esdeveniment que tindrà lloc el 15 de maig a l’Auditori del MACBA (Barcelona).