Mari Carmen Díez Navarro ens proposa 10 idees clau per entendre i donar sentit al treball de qualsevol professional que tracti que tracti amb els nens i nenes més petits.
1.Què necessita un nen per a viure la seva primera infància saludablement?
Els nens necessiten ser mirats un a un, sentir-se estimats, moure’s, jugar, parlar, explorar, inventar, gaudir, conèixer-se a si mateixos i als altres. L’escola ha de ser un espai acollidor i saludable en el qual es confiï en les seves capacitats i on se’ls reconegui i se’ls encoratgi a pensar i a crear.
2. Què ambient ha d’oferir una escola infantil que pretengui ser acollidora i vital?
Una escola acollidora ha de tenir en compte els espais, els temps, el clima relacional, els materials, la decoració,… Es decir, lo que se ve, se toca, se oye y se respira allí (Díez, 2013).
3. Per què és important incloure les emocions en la vida de l’escola infantil?
Els aspectes emocionals influeixen poderosament en l’aprenentatge. És important procurar ajudar als nostres alumnes a reconèixer allò que senten i donar pas a què ho expressin.
4. Com plantejar-se la programació, l’observació i l’avaluació a l’escola infantil?
Programar, observar i avaluar són tasques molt importants ja que aporten ordre, coneixement, equilibri i rigor. No obstant això també han de ser flexibles, respectar el moment evolutiu i la inclusió dels afectes en la dinàmica de treball.
5. Quin seria el sentit de l’acompanyament als nens en el seu recorregut des del plaer dels sentits al plaer de les paraules?
És un fet que el nen petit s’apropa al món que l’envolta partint del que sent. Resulta fonamental acompanyar al nen per fer bons i comprensibles els contactes del nen/a amb el món exterior.
6. Serem capaços de possibilitar que els nens investiguin, esbrinin i aprenguin amb les seves pròpies eines: la curiositat i el desig d’aprendre?
Els nens d’edats primerenques aprenen a través del joc, dels successos quotidians, de les relacions, i tot això els planteja preguntes i els desperta el desig de cercar respostes seguint les pistes que van trobant. Per a això compten amb aspectes fonamentals com són les seves manipulacions, la seva radiant imaginació i la seva il·lusió.
7. Jugar és un plaer o una necessitat?
Hem de donar un espai i temps al joc, ja que és una eina fonamental de diversió, relació i aprenentatge.
8. Com rebre i comprendre a cadascun dels nens atenent als seus diferents subjectivitats i alhora animar la creació de grups amb les seves diverses dinàmiques?
Els nens necessiten un temps per conèixer-se, per “assentar-se” en el seu ésser diferenciat. Cal explicar, acompanyar, estar a l’escolta dels seus dubtes, de les seves opinions i inquietuds i convidar-los a què es mirin amb estima i confiïn en sí mateixos.
9. De quina manera aproparem les narratives artístiques i culturals als nens perquè se’ls desperti el desig d’expressar-se, inventar i crear?
Com diu Mari Carmen Díez (2013) a los niños les interesa la belleza donde quiera que esté. En las palabras, en las formas, en las músicas o en las historias. Sienten pasión por los contenidos que les resultan significativos, hermosos, sorprendentes o mágicos.
10. Com humanitzar la creació de vincles d’autèntica relació amb les famílies dels nostres alumnes i altres afins?
L’escola infantil ha de ser un espai d’inclusió i normalitzador. Un lloc de persones on compartir, crear, fer amics, on conèixer-se a sí mateixos i als altres. Un espai d’il·lusió, de cerca, de descobriment, de vinculacions.
FONT: Díez, Mª Carmen. 10 Ideas Clave: La educación infantil. GRAÓ, 2013. Clic aquí.
