Elogi de l’Educació Lenta

Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu. Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

Decàleg per a una educació lenta

1. Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (o també en l’àmbit familiar).

2. Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau en la construcció d’un projecte educatiu.

3. Prioritzar. Saber analitzar i distingir quins són els aspectes importants i quins són els urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula, i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.

4. Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.

5. Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.

6. Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premissa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que les encarreguem.

7. Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.

8. Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar, o pels resultats que cal obtenir. A la família, no comparar els fills i les filles amb altres infants o joves de la seva edat.

9. Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.

10. Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.

Font: Elogi a l’educació lenta, Graó, 2009. Col·lecció Micro Macro Referències, 9.