Quan es tracten aquestes temes, acostuma a haver-hi força enrenou, i fins i tot situacions tenses, perquè el fet de no tenir criteris elaborats provoca discussions on utilitzen mers estereotips sobre el que pensen dels homes i de les dones, com fan moltes persones adultes als programes de televisió.
Hi ha molts i bons materials sobre gènere i adolescència que podem utilitzar per obrir el debat. Podem demanar-los, per exemple, que elaborin un llistat sobre allò que consideren «el millor i el pitjor de ser noia i noi». Se’l rumien, el discuteixen en petits grups i, posteriorment, s’obre la discussió de grup. És una bona pràctica. Una altra forma de conèixer les seves idees prèvies i treballar-les és plantejar-los preguntes tancades:
- Els homes i les dones són diferents. En què consisteixen les diferències?
- En les societats occidentals i democràtiques persisteixen les desigualtats entre homes i dones. Explica amb exemples algunes d’aquestes desigualtats.
- Enumera algunes actituds i alguns comportaments que indiquin violència de gènere.
- Quines creus que són les causes de la violència de gènere?
- Què es pot fer per evitar-la?
- Una relació en igualtat és…
Per conèixer millor el que saben, pensen o senten amb relació a la violència de gènere, es pot discutir a propòsit d’alguns mites socials que enganyen sobre la realitat. Vegem-ne alguns exemples:1
- «La violència afecta molt poques dones. És un fet poc habitual i aïllat.»
- «La violència de gènere afecta només un determinat tipus de dones, de baixos ingressos, determinades situacions desfavorides o cultures minoritàries.
- «El maltractament és degut a la gelosia.»
- «Els maltractadors són així per naturalesa, malats mentals o afectats per l’alcoholisme o les drogues.»
- «La violència contra la dona és producte d’una mala relació de parella. Tot se soluciona amb bona voluntat i paciència.»
- «Els maltractaments són conseqüència d’una pèrdua de control momentani.»
- «Si aguanten és perquè els agrada o no els importa gaire. Tot s’acabaria si elles els denunciessin a la primera.»
Aquests senzills exercicis ens permeten mostrar els estereotips amb què funcionen i viuen les seves relacions, i, posteriorment, aprofundir en allò que els nois i noies no saben i no acostumen a tenir l’oportunitat de discutir, en l’àmbit educatiu i amb persones adultes formades.
Tots els estudis que s’han fet sobre l’amor en l’adolescència ens informen que la majoria de les noies i els nois creuen que la gelosia és una expressió d’amor… Fins quan?
NOTA: 1. Adaptació del llibre: E. Simón (2009), Hijas de la igualdad, herederas de injusticias, Madrid, Narcea.
FONT: Revista Dotze 18 n.5. Tutoria entre iguals. Clic aquí.
