L’objectiu clar i evident de tot professional de l’educació és poder donar resposta a les diferents necessitats educatives dels infants.
Sovint, un diagnòstic encertat ens pot ajudar a fer intervencions més adients, especialment si es tracta d’un diagnòstic obert i dinàmic, que no s’hagi realitzat a partir de proves estandarditzades i que no serveixi únicament per etiquetar l’infant i crear unes expectatives determinades, les quals, segons com, poden arribar a ser contraproduents.
En el cas d’alumnat amb altes capacitats, l’etapa de detecció i d’identificació és essencial. Aquesta primera etapa requereix un esforç diferent per part del docent i pot permetre oferir situacions d’aprenentatge que s’adaptin a les necessitats individuals.
La formació i la sensibilització del professorat en aquest camp esdevé un factor clau a l’hora d’identificar alumnat amb altes capacitats.
La família pot esdevenir també una bona font d’informació, tot i que no hauria de ser-ne l’única. Hi ha, a més, figures diverses, com ara la de l’orientador escolar i companys, que poden contribuir molt favorablement en aquesta feina d’identificació. Es tracta d’una tasca que cal comentar i consensuar en equip, atesa la gran diversitat existent entre aquest tipus d’alumnat. Els comportaments que mostren aquestes criatures són diferents en funció del seu perfil, de la seva personalitat i de multitud de factors que intervenen en l’àmbit escolar.
L’esforç del professorat implica una observació curosa i atenta d’aquells alumnes que ens criden l’atenció per les seves preguntes, per la seva manera de parlar, etc. Existeixen maneres diverses de detectar les altes capacitats. Es pot fer tot seguint pautes diferents i en situacions educatives diverses, no només a l’aula. Tot i així, a continuació, us oferim un seguit d’indicadors que ens poden orientar mínimament en aquesta primera fase de detecció, malgrat la diversitat existent entre aquest tipus d’alumnat.
VARIACIONS POSSIBLES A CAUSA DE L’EDAT
La detecció fruit d’una valoració realitzada en una edat en la qual encara no s’ha completat la maduració cerebral, al voltant dels dotze o tretze anys, s’ha de fer amb molta cura, ja que els ritmes i la rapidesa en l’aprenentatge poden variar i fins i tot normalitzarse respecte als dels companys i les companyes d’edat, la qual cosa repercutirà en l’autoestima, la motivació i el rendiment acadèmic de l’estudiant. Aquesta atenció especial s’haurà de contemplar en l’anàlisi de les dades obtingudes, en la informació donada a les famílies i als docents i en les possibles expectatives que es poden generar a partir dels resultats obtinguts en el moment de fer-ne la valoració. La detecció és la primera fase del procés i s’hauran d’adaptar les respostes educatives a les necessitats concretes i individuals. Ara bé, és important que, mentre no tinguem ben clars els canvis en la intervenció educativa, oferim a aquest alumnat un tracte igual que a la resta de nois i noies
Indicacions per detectar les altes capacitats:
Característiques respecte a l’aprenentatge
- Aprèn ràpidament, comprèn tòpics de dificultat avançada.
- Es resisteix a practicar destreses ja adquirides, perquè les troba inútils.
- Presenta inquietud intel·lectual i física, difícilment es converteix en un aprenent passiu si està motivat.
- Presenta un maneig impressionant de coneixements generals en una àrea o més.
- Pot fer preguntes provocatives, que acostumen a ser diferents de les preguntes de companys i companyes de la mateixa edat.
- Sovint descobreix relacions inusuals, abans que les convencionals.
- Pot produir treballs creatius i imaginatius, encara que puguin ser defectuosos pel que respecta a la precisió tècnica (errors ortogràfics, per exemple).
- Pot afrontar més d’una idea al mateix temps.
- Presenta nivells alts de pensament crí- tic i autocrític.
- És sorprenentment perceptiu i profundament intuïtiu.
- Presenta un domini i una recuperació ràpids de la informació, sembla que no necessita revisar allò que ja ha après i es torna molt impacient davant de la repetició.
Característiques respecte al seu comportament
- S’imposa estàndards alts, és perfeccionista.
- Està orientat a l’èxit i pot inhibir-se davant de tasques de les quals dubta o que el poden induir al fracàs.
- Pot tenir una autoimatge negativa –si se sent frustrat respecte als seus interessos i a les oportunitats d’aprenentatge que té–, i patir per una escassa acceptació social per part dels companys i les companyes quan el seu vocabulari o la seva manera de ser xoca amb el dels nois i noies de la seva mateixa edat.
- Pot presentar estats de «somiar despert», que sovint li atorguen una aparença «d’estar en un altre món».
- Pot mostrar-se poc hàbil quan realitza treballs manuals, la qual cosa li pot provocar sentiment de frustració.
- Escolta parcialment les explicacions i sovint sembla que no està concentrat, però sempre sap el que està passant, i si li fan una pregunta, en sap la resposta.
- Mostra un interès excepcional pels problemes de les persones adultes, com ara temes d’actualitat (local i mundial), la justícia, l’univers, etc.
- Té una forta necessitat de mantenir-se independent i orientat cap als propis interessos.
- Mostra una gran sensibilitat i reacciona amb intensitat davant de situacions que li causen dolor
FONT: Revista GUIX n.372. (Creativitat i Educació). Graó, 2011. Clic aquí.
