Montaigne, al segle xvi, al Llibre I, capítol «De l’amistat», comença amb aquesta reflexió: «Sembla que no hi ha res a la natura que ens impulsi tant com la vida en comú […]. La vida en comú troba la seva perfecció en l’amistat».
Ara, les criatures, ja de ben petites, participen en nombrosos i acurats contextos de relacions entre iguals. En els nostres entorns culturals s’estimula molt i molt aviat el desenvolupament cognitiu i molt especialment la dimensió simbòlica. A més, se’ls estimula a parlar molt més i molt abans. Les relacions de vincle han canviat de fisonomia, han deixat de ser excloents i integren una gran diversitat de referents, entre moltes altres coses, perquè, ben sovint ja des dels primers mesos, l’infant i el seu referent principal de vincle ja no estan junts. Per aquest motiu, les relacions amb els iguals des de ben menuts no només són possibles, sinó que, a més, constitueixen un coixí afectiu excel·lent per a les nenes i els nens. Per això, a més, aquestes relacions amb iguals inclouen ben prest complexes representacions mentals compartides. Açò provoca que, més que mai, neixin autèntiques amistats entre infants quan aquests encontres tenen lloc en ambients cuidats afectivament i curosos dels processos relacionals que viuen les criatures.
L’amistat no és mai un procés senzill ni fàcil. Tanmateix, la cerquen ben prest si la tenen al seu imaginari (i si existeix en el seu entorn).
De manera conscient o inconscient, encara tenim com a referent comú l’ideari que va donar lloc a la Revolució Francesa del segle xviii: «Llibertat, igualtat i fraternitat». L’amistat constitueix un model, un recurs, un fonament i un niu de «fraternitat».
Qui gaudeix d’amistat se sent més atret per la bondat, es beneficia de la generositat i de la sensibilitat de l’altra persona, frueix confiant-hi i sabent-se útil, viu la interpel·lació com un regal de la comunicació, integra la reciprocitat com un regal més que no pas com una exigència, sap del desinterès, aprèn a confiar, sent les necessitats pròpies i alienes com a oportunitats amoroses, etc.
L’amistat no és únicament una experiència compartida entre algunes persones. L’amistat és una dimensió necessària en la comunitat. L’amistat dóna volum a la vida i solidesa a les comunitats.
La qualitat de la comunitat escolar depèn, en bona mesura, de la qualitat de les relacions que s’estableixen entre tots els membres que en formen part. Les mares i els pares necessiten trobar algú amb qui puguin compartir neguits, esperances i recursos. El fet familiar és tan íntim que les relacions entre persones de diverses llars han de comportar un bon nivell de fraternitat. Els infants aconsegueixen entusiasmar-se per l’aprenentatge quan aquest comporta relacions d’amistat. Les inclou, les alimenta i les cuida.
Quan els horitzons no són gaire clars i les inquietuds col·lectives creixen, no hi ha com tenir algú amb qui es pugui avançar agafat de la mà. El monogràfic que us oferim en aquest número recull pinzellades per mostrar que, a les escoles, ho podem fer possible.
FONT: Revista GUIX d’Infantil n.80. Clic aquí.
1 comentari
Pingback: Articles - emocionsvalldaura | Pearltrees