Seria poc honest no admetre certs prejudicis quan t’imagines la figura d’un mestre que fa de discjòquei, perquè hi ha certes idees prefixades sobre el món de les discoteques que difícilment són compatibles amb l’entorn escolar. «El món de la nit i el l’escola són dos entorns que no tenen res a veure. Però els infants pregunten, perquè els és curiós, i de vegades en parlem.»
De fet, és un món que alguns exploraran al cap d’un temps no gaire llunyà i potser aquesta porta d’entrada no està gens malament, si volem que hi arribin una mica informats. «Els infants d’avui dia toquen un botó i troben el que necessiten i, si s’equivoquen, tiren enrere i no passa res. Però la vida no és ben bé així, hi ha etapes on una mala decisió pot ser un greu error, i tornar enrere no és tan fàcil. Per això no podem deixar de banda la reflexió, els hem d’acostumar a pensar que les coses passen perquè hi ha unes causes que ho provoquen.»
En Jordi té un discurs ferm, convençut, i l’expressa de manera humil i senzilla, amb una mena de somriure romàntic a la seva veu: «La música que punxo és melòdica, a mi em desperta sentiments, emocions, em provoca una gran alegria. Quan veig algú que es mou amb la música, és com si comprengués la vida.
«El món de la nit m’ha fet aprendre molt, sobretot a no refiar-me de les aparences.»
Ben sovint, darrere d’una vestimenta molt diferent de la meva, hi ha un pensament que és molt semblant al que jo tinc. Així he conegut molta gent, he après a conviure-hi i he pogut veure el millor de cadascú». Doncs segurament és un dels millors aprenentatges que una persona pot fer a la vida. De fet, saber treure el millor de cadascú és un objectiu clau en educació.
«La música m’enriqueix. M’encanta fer de mestre, i després tinc aquest espai de retirada i creixement amb la música. El que m’aporta un d’aquests mons puc transportar- ho a l’altre. Tot em serveix. Tot està vinculat. Tant a la discoteca com a l’escola, mostro el que sé fer, però no vull convèncer ningú, el millor aprenentatge és el que viu un mateix. Ara, molt millor que hi hagi motivació per aprendre, i això és el que intento. Les coses van millor quan un està alegre.»
«És impossible no sentir la música. És a tot arreu: el vent fa música, el nostre cor fa música quan batega. Els meus alumnes veuen el que significa això per a mi. Faig vida sana, practico molt d’esport i sé divertir-me. Intento ser coherent i ferm amb el que vull, com també que es comprengui i es valori la feina que fa cadascú.» En aquesta professió que tenim, on ens relacionem amb el nostre alumnat des d’allò que som, no hi ha res millor que ser un mateix. I està clar que cadascú hi arriba per camins ben diferents. Oferir als nostres infants la part més autèntica de nosaltres mateixos és un model impagable i un regal d’aquells que no s’obliden. Parlar amb en Jordi ha trencat prejudicis, ha estat un exemple d’integritat i de coherència. Un bon aprenentatge. En definitiva, com ell mateix diu, tots som «aprenents de la vida».
Podeu accedir a l’article en qüestió adreçant-vos a aquest enllaç.
Font: Revista GUIX, núm. 399. Graó, 2013
