La convivència positiva consisteix a interactuar amb altres persones reconeixent-se mútuament com a tals i respectant-se la dignitat, els drets i els deures, tot establint relacions d’igualtat i de consideració mútua. Fonamentada en la pau positiva (Galtung, 2003), en les quals no s’hi pot acceptar cap mena de violència (Zaitegi).
Habermas (1991) assenyala que el repte de la societat i de l’escola actual és impulsar la construcció d’un nou ordre social i d’una nova identitat que respongui a les necessitats d’una societat del coneixement postmoderna, flexible, diversa i canviant, que no exigeixi el sacrifici de la significativitat de la vida i que potenciï les estructures comunicatives necessàries per al desenvolupament humà.
En pocs anys, la convivència ha passat de ser un element vertebrador de la vida del centre, tant al PEC com als plans anuals de convivència, a estar arraconada, deixada de banda, com si hi hagués unes altres qüestions més importants a les quals ens haguéssim de dedicar.
L’educació en i per a la convivència és fonamental, tant per al benestar de tots els membres de la comunitat educativa, com per al desenvolupament personal, social i acadèmic de l’alumnat.
Són moltes les investigacions que posen de manifest la relació d’una bona convivència amb l’èxit de l’alumnat. Així s’explicita als factors d’eficàcia d’un centre, entre els quals el de clima d’escola i d’aula és sempre present als bons centres. És una condició necessària, però no suficient, per la qual cosa se’n necessiten d’altres, com ara: metes compartides, cohesió, treball en equip, lideratge educatiu, expectatives altes, qualitat del currículum, organització de l’ensenyament, implicació de la comunitat, aprenentatge organitzatiu, desenvolupament dels docents i recursos.
En aquest moment, tothom és ben conscient de la importància del benestar de les persones com a element facilitador i potenciador de qualsevol aprenentatge.
L’equip directiu -les seves creences i les actuacions que du a terme al voltant de la convivència- té un paper decisiu en la vida del centre. Les aportacions recents en el camp del lideratge pedagògic destaquen la necessitat de prestar atenció a l’actuació de la direcció escolar, atès que es tracta d’un element clau per avançar cap a la construcció d’una comunitat dintre de l’escola dirigida a millorar l’aprenentatge de l’alumnat i, com ja s’ha dit, la convivència és un dels facilitadors més importants per aconseguir-ho.
FONT: Revista Guix núm.409 (Experiències «En la pràctica»). Clic aquí.
