En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per reaccionar, per convidar la comunitat educativa, la comunitat legislativa del currículum, les biblioteques, les famílies i la societat en general a aturar-nos a pensar sobre el tema a partir del que ens aporten les evidències científiques. És en els resultats de les recerques realitzades en els diferents camps del saber relacionats amb la lectura, com també en els diferents nivells i perfils educatius, que hem de fonamentar i basar les propostes d’intervenció, actuació i formació als diferents agents implicats en tot el procés. En el que sí que coincideixen totes les recerques és a fomentar el gust per la lectura, a despertar «el cuquet» en el moment oportú abans de llegir i en la importància de llegir, i llegir també molt en veu alta als infants, als nens i nenes, als adolescents i a les persones adultes. Llegir en veu alta és compartir temps amb altres éssers humans, és fer-los somiar, convidar-los a dialogar amb ells mateixos, amb la vida i amb la resta de gent. Trobar l’equilibri entre fomentar el gust per la lectura i acompanyar de la millor manera l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i l’escriptura és cabdal per poder revertir la situació en la qual ens trobem ara. I aquest és un dels objectius del present monogràfic. Paradoxalment, estem més envoltats que mai, per no dir «bombardejats», de nombrosos textos multimodals, ja siguin analògics, ja siguin digitals. I, en canvi, és quan ens trobem amb més mancances per comprendre els missatges a un nivell més profund i crític, competències ben necessàries per poder viure al segle XXI.
El dossier #Competència lectora al segle XXI és una reacció més per escoltar-nos i llegir-nos entre els experts, entre els docents dels diferents nivells educatius i entre els diversos agents de la comunitat educativa. Fem-ne, entre tots, una lectura comprensiva, interpretativa, ressonant i dialogada. Interioritzem, tant de manera individual com col·lectiva, què hi podem aportar per revertir la situació. Perquè, com diu Alberto Manguel, «leemos para ser».
Cinc moments de silenci, invitacions a escoltar
L’escriptor Jorge Corrales compartí un apunt a Twitter titulat “Cortar el silencio”, en el qual explica que tant l’escriptura com la lectura comporten trencar el silenci en sentits diferents. D’entrada, ens diu que per escriure, ja sigui amb paper o amb el teclat, fem un petit sorollet. Qui escriu, trenca el silenci perquè vol comunicar alguna cosa. I quan llegim, també trenquem el silenci perquè estem escoltant, ja sigui en veu alta, ja sigui interiorment, la veu d’una altra persona, les veus de molts personatges que requereixen la nostra atenció, tant de bo, per saber què ens conten, o per aprendre què ens volen ensenyar o contraargumentar. Corrales segueix l’apunt posant èmfasi en la importància que tenen els llibres i els escriptors, ara i en un futur, perquè, mentre ens conviden a trencar el silenci, aturen el soroll del món en què vivim. Hem de parar i posar-hi atenció. Per tant, l’escriptor, expert o en procés de ser-ne, seria aquell que trencaria el silenci i aturaria el soroll del món, convidaria el lector present, atent i humà a escoltar.
El dossier #Competència lectora al segle XXI vol contribuir a trencar el silenci sobre la lectura i l’educació per a totes les persones interessades a escoltar. Atenent el context lector del moment en què vivim, ens ha semblat oportú optar pel concepte de #competència lectora en lloc de parlar de comprensió lectora. Mentre que la comprensió lectora es refereix més a les capacitats intel·lectuals i emocionals que un individu té per captar el que un autor ha volgut transmetre en un text (verbal o multimodal), la #competència lectora és l’habilitat que té l’ésser humà d’utilitzar la comprensió lectora de manera útil en la societat que l’envolta. Fet complex que comporta saber ubicar el text històricament i culturalment per comprendre’l i interpretar-lo de manera crítica, relacionant-lo amb uns altres sabers i textos. I per si no fos prou, en aquesta competència cal tenir present que hom ha de dominar les noves i múltiples alfabetitzacions amb les quals interactuem, a banda de l’oral i l’escrita.
El dossier s’ha organitzat al voltant de cinc apartats, cinc moments de silenci, invitacions a escoltar. Al primer, titulat «De què parlem quan parlem de #competència lectora?», s’hi responen qüestions que sovint han creat controvèrsia o dilemes a nivell didàctic sobre la competència lectora al segle XXI. Per exemple, com i quan cal iniciar els infants en la lectura? Com podem ajudar els que tenen dificultats? Quines són les millors estratègies per utilitzar en cada etapa? Quines habilitats són adequades per promoure una comprensió lectora en un context digital? Com hi afecta la multimodalitat? Els vuit títols que s’hi presenten segueixen un recorregut que va des de com aprenem a llegir des de les ciències cognitives, des d’un aprenentatge sociocultural, amb l’aplicació d’una lectura estratègica a totes les etapes educatives, fins als reptes i les dificultats que alguns aprenents mostren per comprendre els textos. La funció de la biblioteca escolar i l’experiència sobre com ensenyen la #competència lectora als països nòrdics després de canviar el currículum nacional per millorar els resultats poc satisfactoris que havien obtingut en proves estandarditzades, clouen aquest apartat. Cal mencionar, però, que cada article recull les evidències científiques i els referents teòrics més destacats per abordar el tema en qüestió. En definitiva, textos forjats de sabers científics que tenen la voluntat de facilitar l’ensenyament i l’aprenentatge de la #competència lectora en l’àmbit educatiu.
El segon moment de silenci després de les reflexions teòriques és el que configura l’apartat «Bones pràctiques de centres», que mostra experiències sobre #competència lectora portades a terme als diferents nivells educatius. A través de les deu propostes, els docents narren què, quan, com i per a què és important treballar la comprensió lectora des dels més menuts fins als adolescents. En moltes hi observem la relació de l’experiència amb el projecte lingüístic de centre i la planificació des de la biblioteca escolar, que li donen un impuls cabdal. En la majoria de les experiències la #competència lectora és tractada de manera interdisciplinària i amb ABP, en la qual tots els docents s’hi senten compromesos.
En les d’educació infantil el conte i l’àlbum il·lustrat esdevenen els eixos vertebradors de l’experiència, atenent sempre la importància de la narració oral i l’aplicació de diferents estratègies lectores per afavorir-ne la comprensió a diferents nivells. Fent valer la narració oral, les famílies també són convidades a l’escola per explicar contes als infants, com a exemple de la nostra tradició oral.
Les experiències de primària mostren com, des de la pràctica psicomotriu i l’aprenentatge físicament actiu, es poden millorar els processos de lectura i escriptura, així com també des del treball interdisciplinari dels diferents tipus de gèneres discursius que apareixen en els projectes. El fil conductor de les tres experiències és la inclusió de les àrees no lingüístiques en i per a la millora de la competència en comunicació lingüística, i, dins d’aquesta, la #competència lectora des de l’educació física i les matemàtiques. Per arrodonir les experiències d’infantil i de primària, se n’hi presenta una de transversal d’una escola rural fruit d’una inquietud col·lectiva dels mestres, que s’ha convertit en un treball sistemàtic, transversal i progressiu de les estratègies lectores a tots els cursos d’aquest centre.
Les tres experiències competencials d’educació secundària parteixen de la lectura com una eina per desenvolupar una ciutadania crítica i responsable, vinculant la lectura de la paraula i la lectura del món. Ja sigui des de projectes interdisciplinaris, ja sigui des del treball d’obres literàries clàssiques per arribar a elaborar un diari digital, la competència lectora, visual i audiovisual és present en la diversitat de gèneres discursius que s’hi presenten. En aquest sentit, també es comparteixen les pautes per poder elaborar itineraris i/o materials que segueixen les premisses descrites. Compartir els recursos, a banda de les experiències, és un tret característic de la professió de mestre. Per aquest motiu, el tercer moment de silenci és el que es proposa a l’apartat «Recursos per a la pràctica», que, amb aquesta finalitat, presenta quatre articles, dos dels quals ofereixen un conjunt de recursos d’accés gratuït que tan aviat mostren portals d’informació sobre les evidències científiques relacionades amb la lectura com enllaços de webs amb recursos més concrets per a tota la comunitat educativa (la mediateca de Leer.es, per a la descodificació, llibres de LIJ, etc.). Els altres dos articles també contenen recursos d’accés gratuït, però incorporen, a més, experiències d’èxit entre diferents institucions públiques, com ara, per exemple, la universitat, la biblioteca, etc.
El quart moment de silenci mostra «L’opinió dels experts», vuit veus al voltant de diferents qüestions sobre la lectura. Per començar, la importància de l’equitat escolar per obtenir bons resultats en la comprensió lectora, així com el fet que el pare i la mare llegeixin davant dels seus fills per tal que els imitin. Per superar el tòpic de la lectura monolingüe, es defensen els beneficis del plurilingüisme per afavorir la #competència lectora i es torna a insistir en el compromís i la implicació de tots els docents de totes les àrees del coneixement per impulsar la lectura, gratificant si pot ser, de tota mena de textos. I què passa amb la lectura en veu alta? Afavoreix la #competència lectora? Doncs queda clar que sí, i també el paper fonamental del mediador que la fa possible per compartir un temps de qualitat per parlar de les emocions, els dubtes, els somnis… Per no sentir-nos desinformats davant la quantitat de textos falsos que corren, es proposa incorporar-hi l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI), així com l’ensenyament de les seves estratègies específiques com un antídot per a la desinformació. I per finalitzar aquest moment, un apunt sobre la intel·ligència artificial. Caldrà aprendre a llegir si ho fa un robot i es podrà adaptar a les necessitats de cada persona? En aquests moments encara no podem preveure l’impacte que la IA tindrà en el procés d’ensenyament i aprenentatge, però no podem menystenir els beneficis que pot oferir sobre el procés lector, essent molt conscients que encara no és del tot fiable i que està en procés de perfeccionament.
El mes d’octubre de 2023 se celebrà el VIII Congrés Internacional Virtual d’Educació Lectora a Cadis. A la taula rodona titulada «Nuevos paradigmas: Lecturas multimodales y multimedia», en la qual vam tenir el goig de participar, s’hi abordà el tema sobre com la IA podia afectar la lectura d’aquí a 50 anys. Després de moltes propostes fantàstiques sobre com podíem llegir amb una màquina i les múltiples aplicacions que tenia, vam convenir que d’aquí a 50 anys volíem seguir compartint el plaer de la lectura entre nosaltres (mediadors, lectors, docents, famílies…) i que ja veuríem com en alguns processos ens hi podia ajudar la IA.
Tanca aquest dossier el cinquè silenci, l’apartat «Per saber-ne més», que proposa un recull de llibres, articles i pel·lícules que ens ajuden a aturar el soroll de fora per escoltar altres veus que s’han enamorat de la lectura.
A l’editorial i a l’inici d’aquestes pàgines dèiem que el dossier naixia com una reacció davant la situació actual, amb la finalitat de trencar silencis i aturar sorolls per llegir-nos i escoltar-nos. Això no hagués estat possible sense la valuosa i compromesa col·laboració de tots els autors i autores que han acceptat participar-hi compartint el seu temps i la seva veu. A tots ells, moltes gràcies, i també moltes gràcies als que no hi han pogut acabar participant per diferents motius. I ja per finalitzar, un agraïment especial a la Cinta Vidal per haver-me ofert la possibilitat, una altra vegada, de repensar i compartir temes educatius amb la voluntat d’aportar-hi moments de silenci.
Alba Ambrós Pallarès
Diplomada en Magisteri i llicenciada en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Didàctica de la Llengua i Literatura.
Forma part del professorat de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.
Font: Revista Dossier nº9. #Competència lectora al s. XXI (2024). GRAÓ.
