Autor: Redacció

Com en molts altres sectors, en educació, hem viscut temps difícils. La qüestió, però, rau en el fet que l’educació és l’esperança que tenim per somiar un futur millor. I comencem a educar, malgrat el que diguin algunes persones, a partir del minut zero. Si retallem en aquest àmbit, retallem en oportunitats per al futur.

Educar és provocar, és esperar i frisar, és confiar, és inquietar i asserenar, és escoltar i preguntar, és possibilitar la il·lusió i fer assumible la desil·lusió.

Sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Sense teoritzar sobre què significa comunicar-se i apel·lant al sentit comú, és transcendental que siguem conscients que una bona capacitat comunicativa esdevé un element fonamental i imprescindible per als educadors, a fi de poder desenvolupar la nostra tasca amb èxit i, a més a més, sentir-nos bé realitzant-la.

Les accions creatives no es desenvolupen en un espai neutre, sinó un en espai concret i determinat per un context històric i cultural. Aquest entorn defineix de manera absoluta les capacitats i possibilitats creatives de les persones.

No podem dir que les notícies que ens han arribat al llarg de les darreres setmanes siguin gaire encoratjadores, de manera que podríem començar el text dient: «La gota que fa vessar el got».

L’art del tai-txi té les arrels en la millenària filosofia taoista. Txi pot significar ‘aire’, ‘alè’ o ‘respiració’, però s’utilitza sobretot per representar el concepte d’energia, essència vital o pulsació fonamental de l’univers.

L’actitud interior davant de qualsevol situació de la vida pot marcar una clara diferència entre estar «bé» o estar «incòmode».

L’educació en el lleure ha tingut un valor important de bon començament, tant arreu del món com al nostre país en concret.

Així, en paraules, moltes escoles són iguals. El que les fa especials és l’equip humà que hi treballa. Què se sent més orgullós de mostrar cada centre?