Autor: Redacció

Font: Revista GUIX n.412 (La relació escola-universitat). Clic aquí.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Mari Carmen Díez Navarro ens proposa 10 idees clau per entendre i donar sentit al treball de qualsevol professional que tracti amb els nens i nenes més petits. 

FONT: L’escola entre l’Autoritat i la Zitzània. Graó,  2006.  Sèrie Formació i desenvolupament professional del professorat, 152.

La formació i la sensibilització del professorat en aquest camp esdevé un factor clau a l’hora d’identificar alumnat amb altes capacitats.

La Jana té 5 anys. Arriba a l’escola cada dia a un quart de nou del matí. En entrar-hi, es mostra més o menys contenta. És una nena força conformista i, en general, tímida i poc expressiva. «Bon dia», diu saludant amb una rialla les dues educadores que acompanyen els infants que hi ha al servei d’acollida. I seu en una taula on troba un company de la classe, disposada, avui, a mirar un conte fins que sigui l’hora d’anar cap a l’aula.

Aprendre a viure amb la resta de la gent no solament constitueix una finalitat de l’educació, sinó també un dels reptes principals de la pedagogia contemporània. Són moltes les raons que fan que aquest aprenentatge, a més de considerar-se valuós per si mateix, sigui també imprescindible per anar configurant una societat més justa, més pacífica, més solidària i més democràtica.

El coaching és una poderosa eina d’acompanyament que ajuda a canviar i que es fonamenta en l’art de la pregunta i la comunicació. A partir d’aquestes accions, produeix resultats benèfics derivats de les nostres accions i de les nostres intencions. Avui en dia, molts mestres i educadors en fan ús com a complement i acompanyament de la seva feina.

No tota la comunicació informal a la feina és «sana», sinó que, a les organitzacions, també hi circula comunicació «insana» que actua com un virus i que pot ser molt nociva per als objectius (en el nostre cas, els educatius) i per a les persones que treballenen aquestes organitzacions, les quals poden acabar amb malalties cròniques o amb baixes molt freqüents.

Si no tinguéssim escoletes infantils, les criatures creixerien embolcallades en un sol relat i en una sola manera d’explicar-lo. Si no tinguéssim escoletes, no sabrien que la vida té un tou de camins i que hi ha moltes maneres d’avançar.