Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt vista individual com col·lectiu.
La cultura de l’avaluació és potser una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Però, realment, quina
cultura d’avaluació s’està promovent?
Hem tingut el plaer de participar a la XXVIII Trobada de la Confederació de MRP, celebrada a Alacant el mes de març passat. Després d’unes quantes setmanes de les vivències més directes, podem fer unes reflexions, a manera d’observadors externs, sobre les tendències presents i de futur que es comencen a obrir pas en la renovació pedagògica.
En la idea de transformar l’educació, hi ha un aspecte nuclear: quin ciutadà, quina ciutadana volem educar? I, en conseqüència, quins són els trets fonamentals que ha de tenir la nostra societat, com han de ser els nostres espais de vivència i de convivència?
En el camí obert cap a uns models escolars nous, l’arquitectura ha de tenir un paper rellevant. Cal una arquitectura escolar que vagi més enllà de la construcció d’un edifici per encabir-hi estudiants compartimentats.
«És complicat i hi ha moments durs, però quan veus com arriben i com marxen, això és molt estimulant. De vegades passa un any i vénen a saludar-te, veus com els va… i això et carrega les piles per treballar amb deu nanos més!»
El DIEC defineix la paraula andròmina mitjançant l’expressió següent: «Moble, estri, etc., atrotinat, inútil». Aquí i ara, però, proposem que n’utilitzem algunes com a obsequi després d’haver-ne fet una transformació pertinent gràcies a la imaginació dels petits i dels grans.
El Diari de l’Educació, 2026