Browsing: educació emocional

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.

La senzilla tècnica de dibuixar un semàfor i de dotar cada color d’un missatge emocional ajuda a regular de manera apropiada la ira, una emoció negativa que condueix a la violencia.

Com podem afirmar encara que un és el mateix a casa que a la feina, entre els amics que davant dels pares, avui que fa deu anys o el que serà d’aquí a deu anys més?

«Els professors maputxes donem molt de valor al context, a la relació de la persona amb la natura i amb el món espiritual.»

Les relacions amb els iguals des de ben menuts constitueixen un coixí afectiu excel·lent per a les nenes i els nens.

No hi ha emocions «bones» i emocions «dolentes», ja que totes tenen una funció: ens avisen d’alguna cosa i ens predisposen a actuar

L’actitud interior davant de qualsevol situació de la vida pot marcar una clara diferència entre estar «bé» o estar «incòmode».

Em sembla interessant que posem damunt la taula quines són les formes, les maneres de fer i de pensar de tot allò que considerem «coses de nois» i «coses de noies», i podem començar obrint un debat amb els mateixos nois i noies, perquè expressin les seves idees i creences respecte a això. El coneixement i la reflexió són necessaris i urgents, tant per a ells com per a elles.

FONT: Revista Guix d’Infantil núm.69 (Comunicació i llenguatge parlat). Clic aquí.

Hi ha moltes maneres, sense fer demagògia, de ser alegres, optimistes, positius, entusiastes, d´anar engrescats per la vida. S’ha de començar per aturar-se a pensar de tant en tant. Un para i repara, pensa i endreça.