Actualitat

Horitzó 2018: precarietat i mobilització social per als joves

L’ombra de la crisi serà allargada. Més pobresa, més desigualtat i menys polítiques socials. És el panorama que dibuixa el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, un organisme promogut per la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD), en el seu estudi “L’ombra de la crisi. La societat espanyola en l’horitzó 2018”.

“La crisi deixarà una sèrie de constants que no es dissoldran amb les millores de l’economia. Deixarà una societat totalment diferent”, apunta Ignacio Calderón, director general d’FAD.

El Centre Reina Sofia ha intentat mesurar des de febrer a octubre de l’any passat com està canviant el context social en la societat espanyola. Per això, han elaborat l’informe a través de les opinions de 11 experts en diverses branques de les ciències socials que pertanyen a diferents universitats i institucions, com la Universitat Complutense de Madrid, l’Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC ).

“La FAD s’ha involucrat en mesurar aquests indicadors socials perquè ens hem adonat que el context social és determinant en el consum de drogues”, diu Ignacio Calderón. L’estudi exposa dues tendències predominants: la crisi econòmica deixarà a les famílies submergides en una situació econòmica més precària i les mobilitzacions socials es multiplicaran com una resposta ciutadana alternativa a la política tradicional. “No es tracta de conclusions determinants, però sí de projeccions raonades i raonables a les quals cal atendre”, indica Eugenio Megías, director general del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut.

El focus, en els joves

Les noves generacions protagonitzen una gran part de les conclusions de l’informe. “L’estudi no presenta un futur fàcil”, exposa Megías. Els joves espanyols ja pateixen la taxa d’atur més alta de la Unió Europea, d’un 57,7%, segons les dades de l’oficina estadística europea Eurostat, i les perspectives no són millors, segons els experts.

En cinc anys, “la trajectòria laboral fragmentada i de mala qualitat dels treballadors influirà negativament en els seus drets socials”, apunten. Les seves previsions estimen que el 2018 la taxa d’atur seguirà per sobre del 20%, tot i que es reduirà la població activa a Espanya (sobretot per l’augment dels majors de 65 anys).

La manca de treball provocarà un increment de les famílies intergeneracionals. Avis, pares i fills compartiran sostre per necessitat. Distingeixen tres situacions predominants: persones de tercera edat que no poden permetre una residència i viuen amb els seus fills, joves que no poden independitzar-se davant la falta d’ocupació (o que havent-ho fet en el passat no poden pagar el lloguer o la hipoteca) i les famílies monoparentals que tornen amb els pares.

En termes generals, “les rendes reals de les llars es reduiran de manera considerable”, diu Megías. No obstant això, aquest estudi preveu que augmentarà la bretxa entre rics i pobres. “Augmentarà el nombre de famílies en risc d’exclusió social o de pobresa extrema”, assenyala.

Aquestes projeccions són especialment alarmants a Espanya, ja que és el país de l’OCDE en què més ha augmentat la desigualtat entre 2008 i 2012. De fet, Oxfam calculava recentment que els 20 espanyols més rics tenen els mateixos diners que el 20% amb menys ingressos, i l’ONG Save The Children ha xifrat en 2.500.329 el nombre de nens espanyols (29,9%) que viuen a llars amb ingressos sota el llindar de la pobresa relativa.

“Hi haurà una major complicitat generacional”, afirma Megías. Els experts estimen que les relacions entre familiars es reforçaran a causa d’aquesta convivència forçosa. “La família serà el matalàs fonamental per sobreviure a la crisi”, el que provocarà, segons Megías, que ocupi un lloc destacat davant les institucions: “La família cobreix la ineficiència del públic”.

A més, s’obren tendències preocupants pel que fa a la desigualtat de gènere: les dones seran les que assumeixin el major pes de les responsabilitats de la cura dels seus ascendents i descendents. Augmentarà el nombre de dones a càrrec dels seus pares i els seus fills, accentuat per la creixent longevitat dels ancians, la disminució de les polítiques socials per a la dependència i el retard de l’emancipació dels joves.

L’informe llança una dada: el 2018, el percentatge de dones de 18 a 34 anys que visqui amb els seus pares se situarà a 10 punts per sobre de la mitjana europea.

Els joves respondran fonamentalment de tres formes davant d’aquesta situació: continuaran la seva formació (encara que l’informe apunta que no aconseguiran materialitzar en llocs de treball adequats a les seves titulacions), emigraran més a l’estranger i s’involucraran de forma activa en els problemes socials.

Una eclosió social fruit de la precarietat

Totes aquestes perspectives tindran el carrer i les plataformes de la societat com a via d’escapament. El Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut parla de joves “líders” d’aquests moviments, que seran “constants i de tota mena”. “Es passarà del jove passota a l’activista compromès”. El director general del centre considera que, encara que no es preveuen revoltes violentes, les reivindicacions socials seran permanents, que “no és poc esclat social” en la seva opinió.

“Podem dir que tots aquests moviments que s’han anomenat ‘marees’ tenen el seu origen en el 15M”, sosté Megías. Hi ha diverses tendències que coincideixen amb manifestacions del moviment forjat el maig del 2011 .

“Assistirem a un ràpid declivi del bipartidisme i a una proliferació de diferents moviments, plataformes i candidatures assembleàries que es resistiran a denominar-se ‘partits'”, explica. En opinió dels experts, les conseqüències de la crisi allunyaran als ciutadans dels partits tradicionals i de la participació electoral. “Els més fidels a la ‘vella forma de fer política’ seran la població de més edat, que els convertirà en objectiu electoral dels principals partits polítics”, assenyala Megías.

Calderón i Megías apunten que totes aquestes perspectives “tan poc encoratjadores” han de servir per actuar. “No està tot perdut. S’ha de reconstruir un model institucional capaç d’atendre les necessitats de la població”. Però la resposta ha de ser ràpida. Les recomanacions del futur que presenta l’estudi són de caràcter urgent: “Si no s’actua ja, la bretxa social serà molt difícil d’escurçar en els pròxims 15 anys”, calcula Megías.

Per això, els preocupen les polítiques a curt termini i les retallades en partides socials. “Els ha de quedar clar a les autoritats que no es pot llançar un salvavides a uns pocs. O salves a tots, o no salves a cap. La ruïna no afectarà només als més pobres. Serà compartida”, apunta. Finalment, afegeix la irresponsabilitat d’oblidar com hem arribat fins aquí: “El model financer està en crisi i assumir-és un pas fonamental per plantejar una alternativa viable i sostenible”.