Actualitat

La caputxeta grafitera i altres contes revisats

Aquest és un article publicat a eldiario.es

L’editorial Alkibla acaba d’estrenar el seu nou projecte Te Cuento, en què 12 escriptors contemporanis versionen contes clàssics. Es tracta d’una revisió en què les històries s’enquadren en l’actualitat, incloent a més un component de denúncia social com la violència de gènere, la manipulació de la història o la immigració. Els textos es barregen amb reportatges gràfics del fotògraf pamplonès Clemente Bernard, que reflecteixen així mateix alguns dels problemes més recognoscibles que afronta avui Espanya.

Caputxeta Vermella o la violència de gènere

Tant les fotografies a doble pàgina com les narracions parlen de gent que pateix i s’acaba sobreposant a les dificultats. A cada llibre hi ha dues històries diferents que dialoguen, la del text i la del reportatge. Per exemple, el llibre Caputxeta Vermella, de Patxi Irurzun, narra la història de Kaperu, un basca adolescent que és òrfena de mare a causa de la violència de gènere. Alhora, la jove es veu assetjada per un exnòvio anomenat Otxoa (que és llop en basc).

La trama es desenvolupa en aquest clima, en l’entorn urbà i grafiter dels suburbis d’una ciutat industrial del nord. Alhora, aquesta història conversa amb el reportatge fotogràfic sobre el cas de Marta del Castillo, el cas de la jove que va ser assassinada i llançada al riu i que segueix sense resoldre.

Blancaneus i el Sàhara

Blancaneus està escrit per la fabulosa Marta Sanz i narrat aquesta vegada des de la perspectiva del famós mirall. Explica que la història oficial de sempre, la de la bruixa i els nans, ha estat una versió tendenciosa que res té a veure amb la realitat. En aquest cas la reina és una revolucionària perjudicada per una informació falsa. Tot això es combina amb la fotografia de Bernard que se centra en la història de les dones sahrauís. Des de 1975, i amb els homes al front, s’encarreguen de tirar endavant un camp de refugiats de més de 200.000 persones, gestionant la seva educació, la sanitat, la cultura o els seus propis drets.

La Sireneta i la immigració

El tercer dels textos publicats és el de La Sireneta. En aquesta revisió José Ovejero narra la travessia a la qual s’enfronta una jove embarassada que travessa el mar en una pastera a la recerca d’una vida millor. No obstant això l’altra part del conte, la que explica el fotògraf, no té el mateix final. Les fotografies se centren en l’enterrament d’una jove, Malika Laaroussi, trobada ofegada a les costes granadines després d’un llarg camí des del Marroc. Després de la repatriació del cos, es mostra el que queda enrere quan algú decideix emigrar: llocs atrotinats per la pobresa i el dolor de les famílies.

De moment han sortit a la venda aquestes tres històries: Caputxeta Vermella, Blancaneus i La Sireneta. A partir del 2015 sortiran nous volums cada trimestre. Al març, Emilio Silva, Isabel Bono i Javier López Menacho reescribirán Els tres porquets, L’aneguet lleig i Joan sense por respectivament. A finals de juny veuran la llum els contes d’Isaac Rosa, Belén Gopegui i Manuel Rivas. I els últims tres títols més que aniran a càrrec de Juan Carlos Mestre, Hasier Larretxea i Felipe Zapico, que apareixeran al setembre.

Les dues premisses, la fotografia documental i la literatura, estan dissenyades per arribar a tots els públics de 10 anys en endavant. I pensats per treballar en un entorn educatiu que fomenti l’esperit crític de la societat occidental. L’editorial ja es va encarregar prèviament d’altres iniciatives familiars i educatives com Imagina quantes paraules, on els escriptors i poetes havien de construir una història a partir de les 50 paraules que els proposaven uns nens. Els treballs estaven acompanyats de 50 fotografies fetes a La Corrala de Veïnes La Utopia de Sevilla.