crònica

La cultura lectora com a eix de l’educació

L’acte de presentació del manifest ‘Compromís docent amb la cultura  lectora’, dijous passat,  va començar amb música. I és que la cultura lectora va molt més enllà de les lletres i el relat que conformen un llibre. Els poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit, amb la veu de Tànit Navarro i la guitarra de Maria Aguilera, van ser una manera de deixar ben clar l’objectiu del document que es va presentar el 30 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster amb una sala plena a vessar.

“Em sorprèn que haguem de reivindicar la lectura en l’educació”, va assegurar Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra. “És el símptoma dels temps que vivim”, va remarcar en una conferència sobre el binomi ‘Cultura i Educació. Educació i Cultura’, que considera és una “vinculació indissoluble”. “No puc entendre la Cultura sense educació ni l’educació sense cultura”, va insistir, tot reflexionant sobre el fet que si l’escola porta l’alumnat al teatre és educació però si l’alumnat hi va per lliure és cultura: “Aquesta dicotomia no té sentit”. I va defensar la importància de lectura perquè els llibres proporcionen llibertat. Una llibertat que davant, per exemple, la “preocupant manipulació de la informació” a les xarxes socials, et permet tenir una “visió pròpia dels coneixements”. La lectura, els llibres, poden fer que la gent “no caigui en paranys cognitius” davant de discursos, per exemple, del nou president dels Estats Units, Donald Trump. I és que per Monegal, la feina “fonamental de l’escola és preparar ciutadans capaços de pensar”; per això, considera molt important posar com a instrument bàsic llegir, que és d’on surt “la capacitat d’interpretar i l’esperit crític”. Per tant, hi continua havent “molts motius” per defensar “la funció social fonamental de la literatura i dels llibres” per afrontar la “complexitat” de la societat actual. “Necessitem llibres perquè és el que ens fa ser lliures”, va reblar.

El desig de descobrir més

Les històries que amaguen les portades dels llibres i que fan volar la imaginació dels qui els llegeixen, es multipliquen encara més si la persona que els recomana, que en parla o que els canta, ho fa amb una passió que encomana el desig de descobrir més. Una passió que una de les docents que va participar en l’acte de presentació del document, l’Alba Sabaté, professora de llengua i literatura catalana en un institut del Prat de Llobregat, va encomanar als assistents quan explicava com treballa a classe llibres com ‘Curial e Güelfa’ o poemes de Shakespeare. Una passió que encomana als alumnes, a qui intenta transmetre el gust per la lectura. “Soc optimista”, va assegurar, deixant palès que malgrat els mals resultats d’estudis internacionals com el Progrés de Comprensió Lectora (PIRLS) o PISA, hi ha joves que llegeixen. Una lectura, precisament, que davant dels baixos nivells de comprensió lectora entre l’alumnat català, ha d’esdevenir ara més que mai un dels eixos de l’educació dels infants i joves perquè incorporin l’hàbit de llegir i s’enganxin a la lectura però també els ajudi a adquirir esperit crític davant el món que vivim.

La segona docent que va intervenir en l’acte, la Vinyet Martínez, mestra d’infantil en una escola de Vilanova i la Geltrú, va posar de manifest la importància de les biblioteques escolars, com la que ella mateixa coordina. “Les biblioteques escolars són clau, però no totes en tenen”, va recordar, reivindicant la feina -molta- que es fa i sense cobrar, però sobretot remarcant la poca inversió que s’hi destina. I és que calen més diners per poder actualitzar el catàleg dels llibres, més enllà de les donacions que sovint reben, perquè també així els infants se senten més atrets i més motivats i encaren amb molta més “il·lusió” la visita a la biblioteca. De fet, Martínez, com a mestra d’infantil, va recordar que als més petits és “fàcil engrescar-los” en la lectura, però va recordar que “a tothom ens agrada que ens expliquin històries, també l’alumnat quan no són tan petits”. I és que, com va dir Martínez, “als lectors se’ls ha d’acompanyar” al llarg de l’etapa educativa perquè “un lector es va fent a base de bones experiències” i, per tant, la lectura hi ha de ser ben present al llarg de tota l’escolarització.

Cinema i escola

Precisament els llibres que esdevenen pel·lícules va ser una altra de les qüestions que van formar part de l’acte. El mestre, pedagog i escriptor Jaume Cela va parlar de la cultura lectora des d’una visió cinematogràfica, deixant clar des d’un principi que “el cinema és el gran oblidat en el món de l’escola i de l’educació” i reivindicant “l’aportació a la cultura” que s’ha fet des de l’anomenat Setè Art. Per Cela, el cinema forma part de la vida i ha fet grans aportacions “a la imatgeria” del segle XX i part del segle XXI i pot ajudar a acompanyar la lectura d’un llibre, però també tractar valors, complementar fets històrics i aportar nous elements a aprenentatges tècnics o científics. Per tant, considera  un error fer la pregunta “Què t’ha agradat més la pel·lícula o el llibre” perquè defensa que totes dues arts poden aportar coses diferents i complementar-se.

L’acte va acabar amb la lectura del manifest ‘Compromís docent amb la cultura lectora’, elaborat a partir de reflexions i debats que s’han celebrat al llarg del 2024 i impulsat dins el projecte  ARMIF «Mestres i Lectura. El compromís docent amb la cultura humanística (+LECT)», en el qual han participat tres universitats catalanes —la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic—, mestres d’escoles d’arreu del territori català i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC).

Compromís docent

El document fixa dotze compromisos fonamentals que defineixen un marc d’acció per integrar la lectura en la pràctica educativa quotidiana i que es divideix en tres eixos. El primer, el compromís docent amb la lectura que inclou: Saber concebre la lectura en un sentit divers; practicar més el fet de llegir per llegir; deixar-se endur pel gaudi d’atresorar lectures; activar la dimensió més personal de la lectura, i contribuir a enfortir l’horitzó cultural des de la lectura.

El segon compromís docent és amb el llibre com a objecte i expressió cultural: Reconèixer el caliu dels llibres; destriar el gra de la palla literària; tenir controlat un corpus de textos que són considerats clàssics, i acceptar el repte de gestar un cànon pedagògic dinàmic i particular. Per últim, el tercer compromís és amb les pràctiques educatives lectores: Fer docència també és fer activisme de la lectura; consolidar les biblioteques escolars i ajudar a la proliferació d’experiències lectores.