Actualitat

La ‘desaparició’ dels accidents i primers auxilis dels centres educatius

L’enquesta de salut de Catalunya, que elabora el Departament de Salut, va deixar de preguntar sobre els accidents patits pels infants amb la categoria “a l’escola o centre de formació” l’any 2016, si bé els resultats d’aquesta pregunta, malgrat que es recollien, ja no es publicaven des de l’any 2006. Ara una resolució aprovada per la Comissió d’Educació del Parlament, a proposta del PSC, demana al Departament de Salut que recuperi aquesta informació.

A la resolució, aprovada per unanimitat, el Parlament insta també el Govern a “recollir a les memòries dels centres educatius i per part del Departament d’Educació les dades dels accidents produïts en els centres escolars i en horari lectiu o en activitats extraescolars, amb indicació de característiques de la persona que ha patit l’accident i tipologia del mateix”. I, d’acord amb aquestes dades, a realitzar un estudi per tal de “minimitzar les dades d’accidents obtingudes”.

La iniciativa sorgeix de la demanda d’un ciutadà, que va entrar a la Comissió de Peticions de la Cambra una pregunta sobre per què la major part d’instituts han deixat d’organitzar jornades de prevenció d’accidents i primers auxilis. El diputat socialista Òscar Aparicio es va interessar per la qüestió i quan va voler trobar més informació al respecte va descobrir que no hi havia dades sobre el nombre i tipologia d’accidents que tenen lloc a les escoles i instituts perquè l’Idescat les havia deixat de recollir feia anys.

“En aquests moments no sabem quants accidents hi ha ni on es produeixen ni en quines circumstàncies, i sense aquesta informació és molt difícil fer polítiques de prevenció”, explica Aparicio a aquest diari. “Em va sorprendre que això no li interessés a ningú”, afegeix. A Catalunya hi ha més d’1,3 milions d’alumnes en les etapes d’ensenyament no universitaris, i prop de 150.000 educadors.

A banda de la primera resolució, aprovada fa uns dies, la Comissió d’Educació del Parlament en va aprovar ahir una segona, també per unanimitat, per la qual s’insta el Govern, per una banda, “a realitzar en el termini màxim de tres mesos un estudi comprensiu de tots els centres educatius en secundària que realitzen cursos de formació en primers auxilis, amb indicació de les característiques del curs”, i per l’altra a “programar per curs escolar 2022/2023 cursos en primers auxilis adreçat a tota la comunitat educativa de secundària”.

A la resolució s’argumenta que amb el volum de gent que mou l’escola “és evident que hi ha la possibilitat de l’existència d’accidents, al mateix temps cal tenir en compte que en la majoria de centres escolars només hi ha farmaciola, però no existeixen serveis mèdics, pel que es fa necessari dotar de coneixements en primers auxilis al conjunt de la comunitat educativa”.

Consell Català de Ressuscitació

A la resolució també es recorda que a Catalunya “existeix el Consell Català de Ressuscitació (CCR), que té com a finalitat promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya (…) seguint les directrius de l’European Ressuscitation Council”. En aquest sentit, el Parlament també insta el Govern a “signar conveni amb el Consell Català de Ressuscitació i qualsevol altre entitat del tercer sector que realitzin formació en primers auxilis” per realitzar aquesta formació.

De fet, aquest conveni entre el CCR (entitat creada el 2003 per diverses societats científiques mèdiques, com les d’anestesiologia, cardiologia, medicina intensiva, pediatria, medicina d’urgències) i l’aleshores anomenat Departament d’Ensenyament ja va existir. Es va signar i començar a aplicar el 2015, després d’un llarg periode de proves pilot. Segons es pot veure al web del CCR, el curs 2018-19 el programa de Suport Vital en centres educatius (SVe) ja havia arribat a 500 centres i aproximadament 120.000 alumnes.

El programa, òbviament voluntari, incloïa 15 hores de formació a docents (habitualment, d’educació física), a fi de convertir-los en instructors d’alumnes de qualsevol etapa començant per Infantil 3. Pels més petits, només implicava identificar les situacions de perill, i a partir del cicle superior de primària ja s’explicaven les tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP), si bé no es començaven a practicar fins a 1r d’ESO.