Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Com es construeix una teoria de la conspiració

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    La deshumanització de l’educació

    Elvira Vidal Navarrojuny 15, 20225 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Aquest procés és d’aquelles coses de les que no s’assabenta la ciutadania, malgrat estar dintre de la comunitat educativa, perquè són el transfons del sistema, el traster fosc i emmoït, fred i desolador que hom desconeix.

    Una de les depravacions apreses dintre de l’imaginari col·lectiu és pensar que les professions arrelades a la cura de les persones -no només física, també intel·lectual- han de tenir un component de vocació que ha d’embolcallar-se en voluntarietat i voluntarisme per fer quelcom. En aquestes professions, com les sanitàries o les docents, es dona per fet que el dret dels pacients o l’alumnat està per sobre dels propis drets de la persona treballadora. I sota aquest lema, el sistema s’aprofita per esprémer, quan no trepitjar, la legalitat laboral.

    Amb aquesta filosofia, només queda fiançar i finançar un sistema que permeti elevar a bons professionals aquelles persones que siguin capaces de suportar qualsevol tasca i que no mostrin cap tipus de reticència a acceptar el que sigui, com pot ser augmentar un 25% les hores que passa al seu lloc de treball sense remuneració, entre altres coses.

    I ens preguntem, com pot ser que els i les professionals no es neguin a acceptar semblant despropòsit? Per què no hi ha una revolució? Com aconsegueixen que tolerin la vulneració del seus propis drets? Fàcil, premiant la lleialtat.

    Sota aquest còctel d’idees es van desplegar, entre l’any 2010 i 2014, el Decret d’autonomia de centres, el Decret de direccions i el Decret de provisió de llocs de treball de la LEC. Aquests decrets, a grans trets, van ser descrits com una magnífica eina per dotar d’estabilitat les plantilles dels centres educatius, es pretenia la recerca d’una autonomia socioeducativa on la direcció podria tenir claustres adients als seus projectes. Era una de les grans solucions estrella que pretenia una Llei d’Educació Catalana feta sota un criteri neoliberal i aprovada per un arc parlamentari que va ser incapaç de fer un anàlisi de les conseqüències del que allà es descrivia.

    El que aquí s’està permetent és que una directora o director d’un centre educatiu pugui decidir qui continua treballant a l’escola el curs següent i qui no. Sense cap control, sense cap justificació, sense cap criteri més que el seu propi. Després de tants anys, tenim evidències numèriques suficients per assegurar que estem sota un model d’accés al treball públic sota models de gestió privats.

    A la pràctica, no continua qui compleixi escrupolosament amb el seu treball, el seu horari, la seva tasca docent amb humilitat, assertivitat, esforç, il·lusió… Al centre continua qui sigui lleial i fidel al que digui la direcció, aquella persona que compleixi quelcom que se li demani, perquè és el que s’espera; acatament. Una persona que depèn de la signatura d’una directora o director per continuar tenint feina és una persona presonera d’aquesta signatura. Aquesta dependència li impedirà dissentir, li impedirà plegar a la seva hora, li impedirà expressar el que sent i treballarà amb cura i amb angoixa.

    Hi ha direccions que no proposen dones embarassades o persones que han estat de baixa per malalties greus, prefereixen que vingui algú altre que els sigui útil, perquè l’educació s’ha deshumanitzat

    Aquesta pràctica de “propostes de continuïtat”, que va començar amb poca incidència, ha anat arrelant-se fins avui on hi ha claustres sencers on totes les persones interines són proposades o pràctiques abusives que si es fessin a qualsevol empresa privada estarien als jutjats.

    Per molt que molesti a alguns, hem de dir a la ciutadania que hi ha direccions que no proposen dones embarassades, no proposen persones que han estat de baixa per malalties greus o mestres que han tingut als seus infants greus i han estat de permís, etc. Companys i companyes que han estat anys al peu del canó obrint cada matí la seva classe perquè creien en el que feien. Han preferit que vingui algú altre que els sigui útil, perquè l’educació s’ha deshumanitzat en el mateix moment que les mans d’aquelles que la fan possible es converteixen en mercaderia.

    No tot són direccions canalles, n’hi ha que proposen a totes les persones que hi treballen pensant que així no participen d’aquest ritual. El que no saben és que, des de la seva inconsciència i bona fe, permeten que les places quedin blindades i ocupades. Així, si una persona salta d’un centre no pot treballar a cap altre, perquè totes les places estan ocupades per gent proposada i, aleshores, es queden sense feina després d’anys i anys treballant. Així doncs, l’experiència no es valora? És evident que no.

    Aquesta mesura estrella, de debò ha servit per millorar els resultats educatius? Un centre amb tot el claustre proposat, té millors resultats? No, no els té. Només té submissió. No hem de ser indulgents amb aquest sistema de provisió de llocs de treball, tolerància zero amb aquelles persones que diuen que podria ser una bona eina. Aquestes intervencions blanquegen models que han de ser erradicats de l’Educació Pública de Catalunya. És hora de demanar retiment de comptes, és hora de derogar aquests decrets per dignitat.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Interins i substituts opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Allò tan vilipendiat del llibre de text
    Next Article
    Opinió
    Que la gratuïtat no vingui sola: barreres d’accés a les universitats catalanes
    Elvira Vidal Navarro

    Related Posts

    Entrevista
    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    maig 30, 2025

    Opinió
    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    maig 29, 2025

    Opinió
    El greuge de no ser tinguts en compte

    maig 28, 2025

    No hi ha comentaris

    1. Piaget on juny 17, 2022 8:51 am

      Veig que és una gran notícia periodística. S’han contrastat fonts i has parlat amb moltes direccions. Sobretot parlant amb direccions canalles que volen el pitjor pels seus alumnes. Els sindicats fa temps que esteu en una espiral conspiranoica brutal. Entre uns i els altres és per llogar-hi cadires.

      Reply
    2. POA on juny 19, 2022 10:37 am

      Els sindicats hauríeu d’assessorar els docents perquè recorrin les decisions, que es poden recórrer. Perquè el sistema té terminis per presentar al·legacions i possibilitat de recórrer aquestes decisions, processos per garantir que les decisions de les direccions no són arbitràries. No oblidem que els docents interins són funcionaris, i tenen drets com a tals. I obligacions, clar.

      Reply
    3. A on juliol 5, 2022 9:17 am

      I quina és la teva proposta? Que les docents siguin assignades als centres de forma aleatòria a través de llistes? Segur que això garanteix millor que les docents més competents siguin les que romanguin en un centre. L’aleatorietat és un criteri més sòlid que la decisió professional d’un equip directiu, és evident.

      Dius que l’experiència no es valora? Pot ser parlar de “concurs d’antiguitat” en lloc de “concurs de mèrits” faria més evident que és el que més es valora a l’hora d’accedir a la funció pública.

      Reply
    Reply To Piaget Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}