Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Com es construeix una teoria de la conspiració

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    La Fundació Bofill demana als ajuntaments que inverteixin 500€ en l’estiu de cada infant vulnerable

    Redacciójuny 15, 20205 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Unes colònies de la Fundació Pere Tarrés
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Del 19 de juny, últim dia lectiu del curs 2019/20, fins el 14 de setembre, quan està previst que arrenqui el curs 2020/21, passaran dotze setmanes, gairebé tres mesos. Per poder dir que els infants i adolescents en una situació de major vulnerabilitat han viscut un “estiu enriquit”, la Fundació Bofill estima que entre 2 i 4 d’aquestes setmanes han de poder participar en activitats d’estiu. El mínim, assegura, són 80 hores. Per això, demana a tots els ajuntaments, i en especial als de més de 10.000 habitants, que facin una previsió de 500€ per destinar a l’estiu de cada infant vulnerable del seu municipi.

    A tota Catalunya, la Fundació Bofill calcula que hi ha 300.000 infants i adolescents en risc de pobresa, als quals hauria d’anar dirigida prioritàriament l’oferta estival, ja que la major part d’aquests infants arribaran al setembre havent estat sis mesos sense escola, amb el risc de desconnexió i la pèrdua d’aprenentatges que això comporta. Aquest càlcul surt de les 160.000 beques menjador a primària que s’han atorgat el curs 2019/20, més una extrapolació sobre l’alumnat de secundària.

    A finals de maig, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (del qual depenen les activitats de lleure), va anunciar que quadruplicava el seu pressupost per beques (d’1,15 a 4,65 milions) “perquè fins a 40.000 infants i adolescents se’n beneficiïn i participin aquest estiu en casals, colònies, campaments, rutes i camps de treball. Aquestes beques oscil·larien entre els 80 euros per als casals i 100 euros per a les colònies”. Per tant, si les estimacions de l’entitat que dirigeix Ismael Palacín són correctes, hi hauria encara 260.000 infants i adolescents als quals no arribaran aquests ajuts.

    En aquest sentit, la Fundació Bofill proposa als ajuntaments 7 mesures concretes “que es poden activar amb rapidesa i que ja funcionen en alguns municipis”. Les transcrivim sintetitzades.

    1/ Preveure una quantia mínima de 500€ per infant vulnerable en els seus pressupostos municipals perquè pugui gaudir de programes educatius d’una durada mínima d’entre 2 i 4 setmanes.

    “D’acord amb els preus estàndards de les activitats d’estiu ordinàries, 80 hores d’activitats d’estiu implica invertir una mitja de 500€ per participant. Per tant, cada ajuntament ha d’ampliar el seu pressupost per a programes d’estiu per a infants i adolescents vulnerables en funció d’aquesta inversió per participant”.

    2/ Detectar i ajustar la cobertura de places d’estiu enriquit als infants i joves en situació de vulnerabilitat prenent com a indicador les beques menjador.

    Un indicador pragmàtic, afirma, són les beques menjador. N’hi ha un altre, que són les beques de material per l’alumnat de secundària, però no tots els ajuntaments en tenen registre.

    Un cop detectat tot l’alumnat vulnerable a través de les beques menjador a primària i de material a secundària, els Ajuntaments tenen diferents opcions per garantir places d’estiu enriquit per als més vulnerables: ho poden fer a través de la subvenció directa de places en programes d’estiu o bé a través de beques.

    3/ Incrementar les beques per alumnat vulnerable per garantir que el 60% d’aquest alumnat pot participar en les activitats d’estiu municipals.

    No tots els infants participen en activitats d’estiu, recorda la fundació. En el cas del vulnerable, només ho fa el 30%, quan la mitjana general és el 42%.

    Si bé és cert que actualment existeixen alguns mecanismes per promoure la participació d’infants i adolescents vulnerables en activitats d’estiu, com beques, subvencions municipals, o ajuts d’entitats socials, cal una aposta pública decidida perquè aquest estiu els infants i adolescents vulnerables participin molt més que habitualment, amb l’objectiu, diu la Fundació Bofill, de duplicar aquest percentatge i arribar al 60%.

    4/ Allargar el termini de sol·licitud d’inscripció i agilitzar el procediment de concessió de beques o l’accés automàtic a beca d’estiu.

    Per a facilitar encara més la participació a les activitats d’enriquiment educatiu a l’estiu a les famílies en situació de vulnerabilitat, cal que els Ajuntaments agilitzin i redueixin la burocràcia i els tràmits de sol·licitud de beques o de places d’estiu municipals.

    5/ De tota l’oferta educativa d’estiu de cada municipi, pública i privada, els ajuntaments han de reservar un mínim del 30% de les places disponibles per infants i joves vulnerables. 

    També a l’estiu cal evitar la segregació. Cal que els Ajuntaments estableixin els mecanismes necessaris perquè la programació d’activitats d’estiu enriquit municipal tinguin infants i joves diversos entre els seus participants.

    Els consistoris municipals han de garantir que especialment l’alumnat dels centres d’alta complexitat tenen programació d’activitats d’estiu enriquit al seu abast. Cada Ajuntament coneix en detall quins són aquests centres educatius. Aquesta programació d’activitats no només ha de tenir lloc al propi centre educatiu, sinó que és positiu i molt recomanable que es dugui a terme en espais diversos.

    6/ Garantir que les oportunitats organitzades o promogudes des de l’Ajuntament tenen unes condicions bàsiques d’enriquiment educatiu.

    Sabem que els programes educatius d’estiu funcionen i la recerca ho avala. Perquè així sigui les programacions han de contemplar activitats educatives amb un triple vector: competències bàsiques, competències socioemocionals i activitats esportives i de lleure.

    Aquestes activitats poden fer-se en espais diversos del municipi i, fins i tot organitzats per agents diferents de cada barri (espais d’entitats, biblioteques, aire lliure, museus). Si en alguns territoris això no és possible per qüestions de salut pública, la prioritat haurà de ser organitzar menys activitats, amb grups més petits, mesures de protecció extremes, i amb preferència per als més vulnerables.

    7/ Programar activitats d’estiu municipal també a l’agost i durant la primera setmana de setembre.

    Tot i que la majoria de programes educatius d’estiu enriquit s’organitzin per a les primeres setmanes d’estiu, és de gran valor que durant l’agost i el setembre s’organitzin altres activitats diverses amb valor educatiu.

    Demanem als Ajuntaments que promoguin i organitzin activitats amb contingut educatiu gratuïtes en col·laboració amb agents diversos (biblioteques, museus, centres culturals i cívics, entitats de base comunitària, etc.). Unes activitats que es poden realitzar en petits grups i en espais adequats per als requisits de salut pública.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Casals i colònies crisi del coronavirus
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    La inventiva de la Formació Professional per capejar el confinament
    Next Article
    Opinió
    Tres models escolars; tres maneres d’entendre l’educació (i II)
    Redacció
    • X (Twitter)

    Related Posts

    Opinió
    El greuge de no ser tinguts en compte

    maig 28, 2025

    Actualitat
    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    maig 16, 2025

    Opinió
    El lleure d’estiu, un dret de primera pendent

    maig 9, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}