Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Menciono aquests dos pedagogs i també polítics, Rafael Campalans de la primera meitat del segle XX i Marta Mata de la segona meitat –amb les seves frases fetes respectives–, gairebé tòpiques, des de la seguretat, almenys de la meva personal, que l’un i l’altra baixarien al cap, o els hi pujarien els colors a la cara, si haguessin escoltat els debats en el Congrés de Diputats (5? ó 6?) sobre l’estat d’alarma d’aquesta pandèmia que estem vivint.
Com és possible que en la institució de la paraula, el diàleg, l’acord… mitjançant el debat rigorós i la priorització dels valors democràtics s’acabin escoltant insults, improperis, fake news… per part d’algunes –massa– forces polítiques?
Rafael Campalans Puig (1877-1933), enginyer, polític i director de l’Escola del Treball de Barcelona entre molts altres càrrecs, va escriure que el polític havia de desenvolupar una tasca de pedagogia social que finalment acabaria imposant les seves idees, no per la força sinó pel convenciment.
Marta Mata Garriga (1926- 2006), pedagoga, política i directora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat durant la dictadura, entre altres responsabilitats, girava la frase d’en Campalans perquè ella, en un moment determinat, va creure que la bona escola no és només la suma de bones escoles, sinó que ha d’arribar a ser una política assumida democràticament per tothom. Una política de qualitat de l’escola per a totes les persones i edats. I ella hi afegia: “És també aquesta política la que pressuposem quan parlem de pedagogia”.
I, des de la certesa que política i pedagogia, o pedagogia i política, són complementàries, em sento autoritzada a cercar la semblança perquè les frases de l’un i de l’altra no esdevinguin únicament tòpics sinó que s’incorporin a la nostra cultura, tan política com pedagògica.
Senyors i senyores que dediquen part de la seva vida a la política, recordin les paraules d’Hannah Arendt: “Les opinions sols es poden formar si existeix una informació objectiva i un debat i discussió autènticament plural i obert”. En els plens de l’Estat d’alarma hem escoltat bronques polítiques que no ajuden a crear criteri ni opinió pròpia.
Els i les mestres que hem seguit els sabers de la Marta Mata hem realitzat una escola activa per tal que nens i nenes aprenguin a pensar; pensant, aprenguin a decidir; decidint, aprenguin a participar; participant…
Conec des de la pràctica com a mestra i des de l’acció política, gràcies a tots els anys que m’hi he dedicat, que tant en una com en l’altra, s’exerceix amb profunda i forta passió, i en les dues cal no oblidar que es imprescindible que el testimoni ha de ser exemplar.
