Actualitat

La preinscripció online pot empitjorar (encara més) la segregació escolar

“En els darrers cinc anys ha crescut molt la consciència i el debat sobre la segregació escolar, però les dades demostren que no s’ha millorat pràcticament gens”, explica Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, en la presentació (virtual) d’un informe titulat Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya. En aquests informe s’analitza l’evolució, per municipis, de l’anomenat índex de dissimilitud, i s’adverteix dels factors de risc que, en l’actual context de preinscripcions, poden causar que l’elevada segregació escolar a Catalunya, una de les més altes d’Europa, creixi encara més.

L’índex de dissimilitud mesura la proporció del grup analitzat que hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària. Es considera que si es troba per sobre del 30% a primària, o del 20% a secundària, és un índex alt. Segons l’anàlisi de la Fundació Bofill, en el conjunt del sistema aquest índex es trobava en el 48% fa cinc anys, i actualment ha baixat al 44%.

Un dels punts de l’informe que crida més l’atenció és que, dels 122 municipis amb més de 10.000 habitants, més de la meitat (53%) no estan fent la feina o no l’estan fent bé, perquè el seu índex de dissimilitud ha augmentat en 5 anys. Però sobretot n’hi ha 44, que l’informe enumera un per un, que ja partien d’alts nivells de segregació i que han empitjorat encara més. “No milloren els que ho tenen més fàcil, sinó els que fan els deures. I empitjoren els que no els fan per negligència o per inacció política, perquè els segregats són els fills dels altres”, afegeix Palacín.

Els 44 municipis amb pitjor evolució

Aquests 44 municipis són: Amposta; Arenys de Mar; Caldes de Montbui; Calella; Canovelles; Castellar del Vallès; Cornellà de Llobregat; Deltebre; Esparreguera; Figueres; Les Franqueses del Vallès; La Garriga; Girona; Igualada; Malgrat de Mar; Martorell; El Masnou; Mataró; Molins de Rei; Montcada i Reixac; Montgat; Montornès del Vallès; Palau-solità i Plegamans; Parets del Vallès; Piera; Premià de Mar; El Prat de Llobregat; Ripollet; Rubí Salou; Salt; Sant Cugat del Vallès; Sant Feliu de Llobregat; Sant Joan de Vilatorrada; Sant Sadurní d’Anoia; Sant Vicenç dels Horts; Santa Coloma de Gramenet; Santa Perpètua de Mogoda; Tordera; Valls; Vic; Vilafranca del Penedès; Vilanova i la Geltrú; i Vila-seca.

L’informe subratlla que 30 d’aquests municipis té un percentatge de població estrangera inferior a la mitjana, la qual cosa en teoria hauria d’ajudar a una distribució més equilibrada de l’alumnat, i que 33 no disposen d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME), un mecanisme compartit entre el Departament d’Educació i els Ajuntaments que és “fonamental per poder informar i acompanyar les famílies, així com executar decisions i mesures contra la segregació escolar”. El total de municipis de més de 10.000 habitants sense OME és de 58.

L’informe també identifica els municipis que no compten amb sistemes de detecció de l’alumnat vulnerable (per condició socioeconòmica o per origen) abans de la seva escolartització a P3, una eina que es considera clau en la lluita contra la segregació. Dels 19 municipis que no disposen de cap sistema de detecció n’hi ha 9 amb un elevat índex de segregació escolar: Calafell; Corbera de Llobregat; Deltebre; Molins de Rei; Olesa de Montserrat; Sant Sadurní d’Anoia; Sant Vicenç dels Horts; Tortosa; Vila-seca.

A l’altre extrem, l’informe presenta un llistat de municipis que han fet els deures, ja que han experimentat una millora continuada en els seus índex de segregació al llarg dels darrers 12 anys. Destaquen en especial Palamós i Sant Celoni, els únics que registren millores tant a la primària com a la secundària. També han millorat, en alguna de les dues etapes, Mollerusa, Sant Carles de la Ràpita, La Garriga, Torroella de Montgrí, Banyoles, Premià de Mar, Premià de Dalt, Igualada, Mont-roig del Camp, Berga, Gavà, Cerdanyola del Vallès, Sant Adrià del Besòs, Sant Pere de Ribes, Castelldefels i Pallejà.

6 mesures d’urgència

Pel que fa a l’actual procés de preinscripció, la Fundació Bofill recorda que la crisi del coronavirus està provocant un ràpid increment de la població vulnerable i que això incrementarà els índex de segregació. Segons dades del Departament d’Educació, en el segon dia de prenscripció online ja s’han superat les 70.000. Aquesta dada representa al voltant d’un terç del total de preinscripcions que s’esperen per als cursos de P3 i 1r d’ESO. A partir de dimarts 19 i fins divendres 22 es podran fer presencialment als centres educatius escollits en primera opció, sempre amb cita prèvia.

Joan Cuevas, cap de projectes de la Fundació Bofill i coautor de l’informe, apunta quatre factors que, combinats amb el sistema de preinscripció actual i la falta de jornades de portes obertes, poden accelerar aquesta dinàmica segregadora: el fet que les famílies tendeixin a escollir opcions conservadores, en el sentit de no arriscar i deixar-se endur més fàcilment pels prejudicis amb els centres estigmatitzats; el fet que les famílies sense connectivitat acabin presentant la sol·licitud fora de termini; el fet que la major mobilitat residencial causada per la crisi derivi en un augment de la matrícula viva (com va passar en l’anterior crisi), i el fet que, a molts municipis, els mecanismes de detecció de la població infantil vulnerable siguin dèbils o inexistents.

Des d’aquest punt de vista, l’informe de la Fundació Bofill apunta “6 mesures d’urgència” que “tant el Departament d’Educació com els Ajuntaments han d’entomar per evitar un increment de la segregació escolar en els propers 6 mesos”. Són aquestes.

• Establir criteris clars i homogenis per a la detecció d’alumnat vulnerable (NESE per raó socioeconòmica –tipus “B”- o d’origen –tipus “C”-).
• Augment de la reserva de places per a alumnat vulnerable (NESE tipus “B” o “C”). Les dues per grup que reserven la major part de centres són considerades insuficients. Segurament la mitjana hauria de ser de quatre, però depenent de cada realitat podrien ser més o menys.
• Estendre la reserva de places per alumnat vulnerable com a mínim fins al setembre.
• Tots els Ajuntaments han de desplegar dispositius de detecció de l’alumnat vulnerable.
• Les preinscripcions fora de termini s’han de centralitzar a les Oficines Municipals d’Escolarització (OME).
• Els Ajuntaments han d’activar amb urgència mecanismes d’orientació i acompanyament de les famílies en el procés de matriculació, preferiblement en format presencial o en format digital allà on no es pugui fer de cap altra manera.

“Aquest és un dels problemes que té el sistema educatiu que són relativament barats d’arreglar, no fa falta la contractació de milers de professionals per aconseguir-ho ni cal tampoc cap pràctica sofisticada, sinó només cal ser molt sistemàtic, com han demostrat alguns municipis”, apunta Ismael Palacín, per al qual cal assegurar-se “que amb aquesta crisi no desviem el focus d’atenció i que no se’ns digui que es tracta d’un tema molt important però que en aquest moment no s’hi pot fer res”.