Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest cap de setmana s’ha sabut que el Govern català té la intenció d’afavorir un tancament de curs presencial, sempre que l’evolució de la pandèmia ho permeti. La consellera de Salut, Alba Vergès, va dir dissabte al matí en una entrevista a Rac1 que el Govern confia a poder obrir les escoles per a totes les edats abans que acabi el curs, sobretot “pensant en els nens”. Hores més tard, al programa Preguntes Freqüents de TV3, el director general de Centres Públics i president del Consorci d’Educació de Barcelona, Josep González-Cambray, ratificava aquesta idea. “Sempre hem dit que volem tornar a obrir les escoles i instituts el més aviat possible, perquè això voldrà dir que la pandèmia avança de forma favorable i que es podrà fer aquesta funció d’acompanyament emocional a tot l’alumnat, que per nosaltres és imprescindible abans d’acabar el curs”, va apuntar.
Poc després d’aquesta intervenció, un tuit del Departament d’Educació confirmava el principal missatge del director general:
📽️ @JosepGCambray, director general de Centres Públics d’@educaciocat: “La Generalitat té un pla de desconfinament de les escoles. Sempre hem dit que volem reobrir les escoles i els instituts el més aviat possible” #FAQSsantjoanTV3 pic.twitter.com/SjqgmXLbu7
— Educació (@educaciocat) 16 de maig de 2020
Aquesta determinació del Govern va fer bullir ràpidament les xarxes socials, i els no tan públics xats de mestres, ja que el “sempre hem dit” sembla que poca gent l’havia entès amb tanta claredat. Una àmplia majoria dels docents que van usar twitter per expressar la seva postura durant el programa va ser per rebutjar la idea de ple (a banda de criticar l’absència de dones en el plató, així com l’oblit de l’etapa infantil en el debat). Els dos docents presents al plató (els directors de l’escola pública Drassanes, Alfons Espinosa, i concertada Sadako, Albert Musons), no es van mostrar ni a favor ni en contra, sinó que més aviat van destacar la falta d’instruccions al respecte, en la línia amb el que van explicar la setmana passada a aquest diari tres directors d’escoles que van entrar fa una setmana en fase 1. Al programa també va intervenir el periodista Roger Palà, que la setmana passada, en un article al digital Crític, va criticar que el retorn dels infants als centres educatius no s’estigués plantejant com una prioritat.
Ahir diumenge, el sindicat Ustec, majoritari al sector públic, va emetre un comunicat en el qual advertia que el retorn a les aules només hauria de donar-se “de manera molt justificada i només en casos molt excepcionals: selectivitat, proves extraordinàries, proves d’accés a cicles…”, demanava “prioritzar la salut de les persones” i “que la resta de l’alumnat torni al setembre amb la planificació i dotació necessàries per fer-ho possible amb seguretat”. Hores després, la CGT anava més enllà i advertia que una tornada al setembre sense totes les mesures de seguretat per al professorat podria tenir com a conseqüènica la convocatòria d’una vaga indefinida. En tot cas, el debat sobre el setembre (i sobre la contractació de nou professorat i la recerca de nous espais per poder reduir grups) és un altre.
https://twitter.com/teresaterradesp/status/1261778097621413894
#FAQSTV3 No s’ha de frivolitzar amb el tema del retorn a l’escola. No es tracta d’un tema de conciliació, ni de segregació, ni de ppèrdua de currículum, ni de carències de socialització. Es tracta, ras i curt, de posar en risc els nostres infants i adolescents.
— Xavier Diez 🏴 (@herodot10) May 16, 2020
#FAQSTV3 trobo a faltar que parleu de les condicions de seguretat de mestres i alumnes, en relació al COVID. Ens mereixem tornar amb garanties i no que ens passi com als sanitaris: contagiats i, alguns, tristement morts.
— Luis (@sentir85) May 16, 2020
Tenint en compte el gran nombre de dones que som mestres tant d'Educació Infantil i Primària com professores a Educació Secundària, com pot ser que no hi siguem representades?? #FAQSTV3
No em sento representada!!! https://t.co/TbaGwmEvsn— @SòniaSomiSerem (@soniasomiserem) May 16, 2020
Una mica trist que l’únic del que parlem a la #TornadaEscola sigui trobar espais a les escoles on “ficar” els alumnes #FAQSsantjoanTV3
– Com estar preparats per l’educació híbrida?
– Com disposar d’equips educadors ampliats i diversos?
– Com atendre les NESE.
– Com prevenir AEP?— Héctor Gardó (@hgardo) May 16, 2020
👉🏽Proposo que aquets debats tan esperats i amb informacions novedoses, sobre #educació i retorn a l’escola, caldria fer- los en horaris més assequibles per tothom, amb més representació de gènere i en referència a totes les etapes d’educació i més inclusius! 🙏🏽#FAQSsantjoanTV3
— Pilar Lleonart (@Pillefo) May 16, 2020
Aquesta predisposició de la Generalitat a permetre la tornada a les aules d’aquells centres que estiguin en territoris en fase 2 (probablement les regions sanitàries de Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Pirineu-Aran hi arribin dilluns 25) es produeix després que, en la darrera conferència sectorial d’Educació, que va tenir lloc dijous 14, els consellers de diverses comunitats autònomes es posicionessin contra la previsió del Ministeri d’Educació que en la fase 2 podrien obrir els centres per les etapes 0-6 i el reforç escolar (idea que a Catalunya es va traduir ràpidament en els cursos de transició), a més de les escoles d’educació especial. Fins a vuit consellers autonòmics de color polític divers (Murcia, Castella-La Manxa, Aragó, Balears, Andalusia, Madrid i País Basc) van considerar que era impossible garantir les distàncies de seguretat, en especial dels més petits, per la qual cosa al final el ministeri va deixar la decisió del què i el com a mans de cada comunitat.
En síntesi, els partidaris d’aquesta tornada (entre els quals, clarament l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau) posen sobre la taula els efectes negatius que pot tenir sobre molts infants, i en especial els de famílies més vulnerables, el fet de passar-se sis mesos sense trepitjar un centre educatiu i sense tenir contacte físic ni emocional amb els companys i companyes. El risc de desvinculació, que pot derivar en un major abandonament escolar, també l’ha subratllat la Fundació Bofill en el seva proposta Obrim l’educació amb 50 mesures per limitar l’impacte de la Covid19 en l’educació.
Per contra, els reacis al retorn mentre no hi hagi totes les garanties sanitàries consideren que el risc per a la salut pública que es deriva de la mobilització del milió i mig d’alumnes que hi ha a Catalunya és molt alt, potser no tant per ells mateixos, però sí perquè es produeixi un rebrot de la malaltia i els mateixos docents acabin contagiant-se i contagiant els seus familars. I per aquest sector d’opinió, una tornada amb les mesures de prevenció com les que s’han vist a França tampoc no tindria cap lògica pedagògica i podria fins i tot ser contraproduent. En aquest mateix sentit es va pronunciar fa uns dies en un comunicat el grup d’educació infantil de Rosa Sensat. “Volem tornar”, deia el comunicat, “però necessitem protocols d’actuació i mesures ben fonamentades”. La conclusió era clara: “Atenent a la casuística actual, pensem que és una greu irresponsabilitat que les famílies amb infants de l’etapa 0-6 tinguin l’opció de poder acudir a les escoles d’educació infantil”.
El Diari de l’Educació, 2025