Actualitat

La Xarxa de Competències celebra els aprenentatges del curs 2024-25 en la 24 edició de la Jornada

La Xarxa de Competències ha aplegat, al llarg de 24 anys, docents de tot Catalunya amb voluntat de repensar els processos d’ensenyament i aprenentatge en els seus centres, per mitjà de la formació entre iguals i en xarxa, amb vistes a compartir i a enriquir-se mútuament per millorar els aprenentatges de tots els alumnes. Com a xarxa pionera, ha esdevingut l’espai per excel·lència d’aprenentatge docent entre iguals del Departament d’Educació, i ha contribuït a la professionalització docent individual i col·lectiva, oferint a la comunitat educativa recursos formatius de qualitat. Enguany la xarxa està formada per gairebé 600 centres, tant d’educació primària com secundària, de formació d’adults i d’educació especial, de diferents territoris, i implica més de 9000 docents.

El Departament d’Educació organitza anualment una jornada de cloenda del programa, amb la finalitat de compartir i intercanviar de forma constructiva les experiències que han realitzat els centres al llarg del curs, si bé la jornada és oberta a tots els docents que desitgin reflexionar sobre com millorar les pròpies pràctiques. Va obrir l’acte Mercè Andreu, directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, que va destacar el caràcter pioner del programa, proper a la celebració del seu quart de segle.

La ponència central de la jornada, a càrrec de Fernando Hernández, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, amb el títol “Comprendre i transitar la complexitat del món des de l’Escola”, va desenvolupar tres eixos: com podem tenir una comprensió crítica de la complexitat del món, com pot transitar l’Escola per aquesta complexitat i, finalment, com l’Escola pot plantejar i vincular-se a alternatives col·lectives per afrontar aquesta complexitat. El ponent es va interrogar: “Només podem o bé tolerar la complexitat del món o bé ignorar-la? No hi ha una alternativa?” i va fer una advertència al fet que els poderosos se serveixen de la complexitat per fer-nos creure que no hi ha solució. “En aquest context, l’Escola, i cada un de nosaltres, com s’hi posiciona? Quin projecte educatiu necessitem quan el projecte de vida (del món, de la societat, de cada individu) dins un món tan complex ha canviat?”. L’alternativa, diu Fernando Hernández, és una pedagogia de la desobediència, necessàriament basada en el coneixement, l’esperit crític, l’acció cívica emancipadora, la dissidència, el qüestionament de certes litúrgies de l’escola, així com l’obligació de preparar l’alumnat per transitar críticament per aquesta complexitat i de passar-los el protagonisme.

Paral·lelament, en el decurs de la jornada, s’ha fet públic el document “Repensar el propòsit de l’educació per transitar per un món complex i canviant”, fruit d’un procés de debat al si de l’equip de coordinació de la xarxa -que ha comptat amb la col·laboració de persones expertes com David Duran, Fernando Hernández, Neus Sanmartí i Javier Onrubia- que pretén contribuir a la reflexió sobre com repensar el propòsit de l’educació obligatòria i dels aprenentatges essencials per viure amb sentit en un món cada cop més complex i canviant. L’educació bàsica ha de garantir coneixements profunds, esperit crític i experiències de sociabilitat, i els docents han de sentir-se cocreadors de les decisions pedagògiques. L’escola, més viva que mai, ha de ser, també, un espai de justícia i millora social. El document pot ser útil perquè la comunitat educativa comparteixi percepcions, preocupacions i diagnosis, sovint incòmodes, i les afronti en companyia dels estudiants, dels companys i companyes, de les famílies i dels diferents agents i col·lectius socials, i alhora estableixi relacions més profundes entre el dins i el fora de l’escola.

També hi va haver un espai de presentació de quaranta-cinc experiències dels centres que formen part de les diverses xarxes territorials per mitjà de pòsters, que es poden consultar al web de la jornada. Les experiències van versar sobre els temes treballats a la Xarxa al llarg dels darrers cursos: situacions d’aprenentatge, projectes globalitzats, avaluació formativa, informes d’avaluació, observació docent entre iguals…, així com processos de transformació en els centres.

Finalment, recollint la vocació de la Xarxa de proporcionar als docents que la integren experiències sòlides que contribueixin a la seva professionalització, la jornada va cloure amb la taula rodona “L’observació entre iguals. Una oportuniat de millora de la professió docent”, en què participaren els i les docents Maria Galizia, Eva Juárez, Sílvia López i Jordi Olvera, moderada per David Duran, catedràtic del Departament de Psicologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista internacional en aquesta pràctica. Duran va recordar que l’observació docent entre iguals en parelles recíproques s’està implementant amb èxit als centres de la xarxa des de fa anys com a pràctica professionalitzadora i que entre els anys 2021-24 el Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals de la Universitat Autònoma de Barcelona, conjuntament amb un equip de la Universitat de les Illes Balears, van dur a terme una recerca sobre observació entre iguals amb la participació de més de 300 docents de la Xarxa, amb uns resultats publicats al web Observació entre Iguals. És una pràctica que comporta reptes, però de retruc proporciona beneficis personals i col·lectius quan s’usa com un instrument per ajudar a la transferència dels coneixements que s’estan adquirint dins la formació de la Xarxa a l’aula, i alhora augmenta les oportunitats de col·laboració docent dins el centre.

La jornada va culminar, en to festiu, amb l’actuació de les mestres Lali Bargalló, Caterina Canyelles i Marta Gispert, que proposaren una cantada participada de garrotins, un tipus de cançó improvisada pròpia de la música popular, que a l’escola pot tenir, també, una potencialitat expressiva, creativa, col·lectiva i transversal.

En definitiva, en aquest context complex i canviant, la Xarxa vol contribuir al debat educatiu amb esperança i compromís, fent que els i les docents se sentin partícips de les decisions pedagògiques dins d’una Escola que aprèn, però també dins una comunitat i una societat que aprèn juntament amb l’Escola, amb confiança mútua, serenor i treball en equip, i dins una administració que la valora i li dona suport.