Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El darrer informe de la UNESCO, del 24/25, es titula “Lideratge a l’educació, liderar per aprendre” i es demana “com poden els sistemes educatius atraure, nomenar i retenir bons líders educatius?”.
Després d’una anàlisi mundial de la situació, l’informe conclou que “les bones escoles necessiten bons directors”. Els directors eficaços treuen el millor de l’alumnat, treuen el millor del professorat (el 57% dels països esperen que les i els directors proporcionin informació al professorat basada en les seves observacions) i garanteixen que les seves escoles siguin segures, saludables i inclusives (prevenir l’assetjament escolar i garantir la seguretat de l’alumnat).
Aquest setembre, la cap de recerca temàtica de l’informe de seguiment educatiu de la Unesco, Anna d’Addio, va fer una presentació a Barcelona en un acte organitzat pel LID Barcelona, el Col·legi de Doctors i Llicenciats – Col·legi de Docents i la Societat Catalana de Pedagogia, amb Anna Jolonch com a amfitriona.
Anna d’Addio va ser molt clara: és urgent que els sistemes educatius inverteixin tants recursos com calgui per poder comptar amb una direcció professional. És per això que l’informe UNESCO, a banda d’una exposició de la situació que ha trobat a nivell mundial, com ara que una enquesta realitzada entre directors de 14 països de renda mitjana va revelar que el 68% del seu temps el dediquen a tasques rutinàries de gestió, proposen tota una sèrie de recomanacions a les administracions.
Quan parlam de professionalitzar la direcció, diu Anna d’Addio, ens referim a una “professió”, un “lloc de treball” amb unes competències identificades (estàndards), un procés de selecció obert, clar i competitiu i amb una escala salarial clara. No parlam de docents que avançada la seva vida professional es decideixen a assumir la responsabilitat de la direcció
És necessari elaborar estratègies adients per detectar, atreure, formar i acompanyar fins a la direcció els millors candidats, fins i tot abans que aquests siguin conscients de la seva vàlua i, un cop allà, oferir-los acompanyament, un coaching i mentoria específics durant els primers anys de percepció d’aïllament i sobrecarrega i, després, una formació contínua permanent.
Els directors eficaços treuen el millor de l’alumnat
L’informe Tallis 2018 ja identificava la necessitat d’atraure directors d’escola de qualitat i feia dues recomanacions: prendre mesures per preparar la renovació dels líders escolars i dissenyar campanyes de reclutament eficaces per encoratjar homes i dones a fer-se líders escolars. Les campanyes de reclutament, concretava, “han de presentar el professorat i l’equip directiu escolar com a actors essencials de la societat i del desenvolupament de les generacions futures”.
Res d’això passa, de moment, a Espanya, ni de manera incipient a Catalunya, tot i ser una comunitat autònma capdavantera en suport a les direccions a la seva normativa, tant a la seva llei educativa del 2009, com a través dels decrets d’autonomia i direccions del 2010 i el decret de plantilles de 2014.
El Departament d’Educació i Formació Professional fa convocatòries cada any per a cobrir les places vacants de director que han quedat lliures als centres. Un cop fet això esperen, “passius”, el resultat del procés i, el darrer dia del termini, s’assabenta del nombre de places que han quedat cobertes. Probablement alguns inspectors s’han interessat en el fet que els seus centres comptin amb una candidatura. En tot cas, no hi ha hagut cap campanya de reclutament, no existeix cap procés per atreure-hi candidats competents.
Tot i intentar-ho reiteradament amb els responsables de la Subdirecció General de la Funció Directiva i Lideratge Pedagògic i amb algun director territorial, no he aconseguit les dades del percentatge de places cobertes a Catalunya. A la resta de les Comunitats Autònomes també és molt difícil aconseguir-ne les dades i a moltes d’elles tot just es cobreixen el 50% de places.
Així com a les Illes Balears es compta amb 9 associacions de directores i directors, a Catalunya – 7 vegades més gran- només n’hi ha una a Lleida, tot i l’enorme esforç que encara fan els incombustibles representants d’Axia (Associació de directius de l’escola pública de Catalunya) per fer reviure el moviment associatiu i afavorir la seva incidència en les polítiques públiques. Aquests dies sembla reviscolar l’interès d’algunes direccions a Barcelona amb la convocatòria d’una assemblea de direccions.
Els recents dies 15 i 16 d’octubre s’ha dut a terme a Madrid el I Congrés Nacional de la direcció escolar, organitzat per les federacions estatals de direccions de primària i secundària i el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, desenvolupat entorn les conclusions de l’informe de la UNESCO. Hi han assistit uns 190 directores i directors dels quals 27 eren de les Illes Balears i només n’hi ha hagut 2 de Catalunya, Josep Lluís Serrano i Isabel Sánchez, d’Axia. Cap direcció en actiu!!!
Confiem que l’esmentada assemblea de direccions a Barcelona i els esforços d’Axia donin fruit. Potser fora bo que els responsables del Departament d’Educació i Formació Professional en temes de direccions escolars, llegissin l’informe de la UNESCO i estiguessin més atents a les ànsies dels directius catalans per ser uns professionals de la màxima qualitat.
