Les puntuacions de l’alumnat que el passat curs va dur a terme les proves d’avaluació de 4t d’ESO es mantenen estables respecte als cursos anteriors. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’anàlisi de les proves dutes a terme pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, presentades el 22 d’octubre en roda de premsa. Les proves de caràcter diagnòstic a l’últim curs de l’ESO van tenir lloc el passat mes de febrer i les van dur a terme gairebé 80.000 alumnes de 1.081 centres educatius de totes les titularitats. En canvi, les que es fan a 6è de primària no es van poder fer a causa del confinament.
Amb tot, les diapositives que aquell 22 d’octubre el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, va lliurar als mitjans de comunicació no són exactament les mateixes que les que aquest dimarts el president del Consell Superior, Joan Mateo, ha facilitat als membres del Consell Escolar de Catalunya. En aquesta segona presentació s’inclou una comparativa dels resultats de les proves entre l’alumnat dels centres d’EN21 i la Xarxa CB amb la resta de l’alumnat, en cadascun dels àmbits de competències que s’avaluen (llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa, matemàtiques i coneixement cientificotecnològic), i diferenciant (només en el cas de la XCB) pel nivell de complexitat dels centres (alta, mitjana o baixa).
Els resultats entre uns i altres no són gaire diferents. La puntuació mitjana de les diferents competències és la següent: 74,1 en llengua catalana; 77 en llengua castellana; 74,7 en llengua anglesa; 70,2 en matemàtiques; i 63,5 en cientificotecnològica. La puntuació global dels centres de la Xarxa CB és una mica més baixa, però en canvi quan s’analitza el percentatge d’alumnat que no assoleix la competència es veu que és menor en els centres d’aquesta xarxa que en la resta, i d’això el Consell en fa una valoració positiva. Segons es pot llegir a la presentació, “les dades ens mostren que el percentatge d’alumnat que no assoleix les competències en els centres de complexitat alta és menor quan aquests pertanyen a la Xarxa CB. La diferència entre els resultats de l’alumnat dels centres de complexitat alta de la Xarxa CB i l’alumnat de centres de complexitat alta que no pertany a la Xarxa CB, pel que fa a l’assoliment de la competència, pot arribar als 3,8 punts, com és el cas de la llengua catalana”.
Pel que fa a Escola Nova 21, la presentació inclou un seguit de gràfiques però cap conclusió escrita. En aquest cas sí que es comparen els resultats de 6è (dels anys 2016 a 2019) entre els alumnes dels centres de la xarxa d’EN21 i la resta, i són pràcticament idèntics. I també es comparen els resultats de 4t d’ESO (dels anys 2016 a 2020) i en totes les competències són lleugerament superiors els centres d’EN21, però aquesta diferència és si fa no fa la mateixa el 2016 (quan el programa tot just arrencava) que el 2020 (quan ja feia uns mesos que s’havia tancat). És a dir, que aquests centres ja treien més bon resultat abans de formar part d’EN21. Un altre aspecte que crida l’atenció és que a l’hora d’agafar els centres d’EN21 no es fa cap distinció entre els 30 centres de la mostra, que són els que van aplicar intensament el programa de formació, i els centenars que formaven part de la xarxa.
Vallory ho troba “incomprensible” i “irrellevant”
Aquests resultats podrien tenir dues lectures, segons com es vulgui veure el got: EN21 no ha tingut cap efecte beneficiós en els aprenentatges de l’alumnat, o EN21 no ha tingut cap efecte perjudicial sobre els coneixements de l’alumnat, malgrat el que adverteixen els crítics amb els seus mètodes. Segons diverses fonts, la primera lectura era la que semblava despendre’s de les explicacions de Joan Mateo als membres del Consell Escolar.
Preguntat al respecte, l’exdirector d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, troba “incomprensible la introducció d’aquesta variable perquè el que mesura és totalment irrellevant”. “Si el que volien era demostrar que en tres anys no s’assoleixen canvis significatius en els aprenentatges ja els hi podríem haver dit nosaltres”, afegeix Vallory, el qual tampoc creu que s’haguessin trobat gaires diferències en cas d’haver fet la comparativa únicament amb els centres de la mostra: “En primer lloc, perquè aquests centres no van aplicar el programa en tots els cursos, però sobretot perquè aquestes proves diagnòstiques no comparen l’inici i final d’un mateix grup d’alumnes en un període concret. ¿Quan mesures les competències dels nanos que fan 4t d’ESO, estàs mesurant el que han après a 4t d’ESO o el que han après al llarg de tot el seu itinerari escolar en el moment que fan 4t d’ESO?”, es pregunta.
Per Vallory, fins i tot si els alumnes dels centres que formen part de la Xarxa de Competències Bàsiques o que han format part de la xarxa d’Escola Nova 21 (o pot ser que hagin estat a les dues) treuen un resultat superior al de la resta no es pot inferir que hagi estat com a conseqüència de pertànyer a aquestes xarxes sinó que s’ha de mirar a l’inrevés: “Quina és la característica tenen en comú tots aquests centres? Doncs el fet que tenen una predisposició a treballar d’una manera més competencial, que donen més importància a la formació, que repensen els models avaluatius, que voluntàriament han volgut formar part d’un entorn on compartir… són centres compromesos, que han dit que no els és igual el que passi, i aquest és el motor que impacta positivament en els nanos”.
Pel que fa a les proves diagnòstiques del curs actual, les de 4t d’ESO es realitzaran el 17 i 18 de febrer, i les de 6è de primària entre el 4 i el 6 de maig.
