L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) considera prioritari millorar el finançament en personal, tant docent com d’administració i serveis, i en infraestructures, sobretot pel que fa al manteniment dels edificis.
Així ho ha explicat en roda de premsa el president de l’ACUP i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Daniel Crespo, que ha presentat el pla de treball de l’entitat per al 2023 posant el focus en quatre eixos: formació i docència, gestió universitària, recerca i impacte social, i projecció internacional.
L’assemblea general de l’ACUP ha acordat treballar amb el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat per dissenyar les bases d’un nou model de finançament a les universitats públiques, prenent com a referència el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU).
El nou model hauria d’incloure un Pla plurianual d’Inversions Universitàries (PIU) per “corregir” els dèficits en les infraestructures universitàries dels últims deu anys, ha destacat Crespo. A més, introduiria aspectes com la innovació, la responsabilitat social i la sostenibilitat, sempre depenent de la disponibilitat pressupostària.
El compromís de finançament podria tenir forma de contracte-programa, amb parts comunes per a totes les universitats i amb apartats específics per a cada centre. Així, ha assenyalat que, per exemple, mentre la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un bosc, l’edifici històric de la Universitat de Barcelona té unes característiques patrimonials diferents.
Renovació de les plantilles
El president de l’ACUP ha remarcat que “la renovació de la docència ens preocupa a totes les universitats” per tal “d’adaptar-se a les noves necessitats de la societat i dels nous estudiants”, per a la qual cosa es durà a terme un estudi de l’impacte de les iniciatives d’innovació docent i es publicarà un informe d’indicadors de formació.
El pla de renovació de les plantilles, ha indicat Crespo, podria durar tres anys, ja que l’objectiu “no és anar ràpid, sinó fer-ho bé”, adquirint un consens entre Conselleria i universitats.
També s’elaborarà un informe per a l’adaptació dels estatuts de eles universitats públiques tenint en compte els canvis introduïts a la LOSU.
Aposta per la sostenibilitat
Pel que fa a recerca, l’ACUP reclama un fons de finançament i desplegar projectes europeus que fomentin el compromís social i la sostenibilitat. La tendència a què les universitats europees siguin entorns sostenibles, autèntiques ‘greenvillages’, és “un compromís de les universitats catalanes”, ha assegurat Crespo.
En aquesta mateixa línia, l’ACUP considera essencial mantenir les activitats de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CTI), formada per universitats, món empresarial, agents socials i societat civil. Aquesta plataforma es va crear fa 10 anys amb el suport de la Generalitat, Foment del Treball, Pimec i la Fundació “la Caixa”.
Projecció internacional
L’impuls del sistema universitari català a mitjà i llarg termini forma part de l’estratègia de l’ACUP, i això passa per crear títols dins la xarxa europea. Un dels elements centrals de la projecció internacional és la posada en marxa del projecte de la Capitalitat Universitària Mundial.
El pla de projecció 2023-2026 preveu impulsar les activitats de la Xarxa Global d’Universitats per a la Innovació (GUNi), la xarxa UNESCO de la qual l’ACUP n’ostenta la presidència i que està formada per 290 institucions de 86 països.
D’altra banda, a preguntes dels periodistes, Crespo ha traslladat la voluntat de les universitats catalanes que “els graus universitaris han de tenir uns preus uniformes”, més enllà que hi hagi carreres que tinguin costos més alts que d’altres. “Com més accessibles siguin les taxes universitàries, millor”. Precisament la setmana passada l’Observatori del Sistema Universitari alertava de les diferències de preus de les matrícules segons les comunitats autònomes.
