Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una jove estudiant que patia cada matí quan li sonava el despertador, la Jilly Dos Santos, ha aconseguit a través d’una insistent i enginyosa campanya des de l’institut, el Rock Bridge de Columbia (Estats Units), catapultar el debat sobre la necessitat de retardar l’entrada als centres educatius dels adolescents. La batalla de la Jilly, tot s’ha de dir, ha coincidit amb la presentació d’un estudi de la Universitat de Minnesota que demostra que els alumnes que entren a l’institut més tard de les 8.30 h presenten múltiples millores, que van des dels resultats acadèmics fins a la major estabilitat mental.
El principal problema és que els alumnes no dormen prou. Almenys vuit hores de son seria el que qualsevol metge recomanaria. Així doncs, per entrar a classe a les 8 h, per exemple -com passa en molts instituts catalans- haurien d’anar a dormir com a molt tard a les 23 h. Però segons subratlla l’informe, els adolescents no acostumen a tenir son fins passada aquesta hora. “Estudis recents han identificat canvis en el cicle de son dels adolescents, processos específics que fan que no només necessitin dormir més, sinó que tenen són més tard”. És més, la manca de son es podria allargar fins entrada la matinada si els adolescents han estat exposats a pantalles -d’ordinadors, de mòbils, de televisors-, la llum dels quals genera la sensació oposada a l’endormiscament.
En aquest sentit, els adolescents que dormen regularment entre vuit i nou hores aconsegueixen una major atenció a classe, embolicar-se en menys baralles, patir menys lesions quan practiquen esport, consumir menys cafeïna i, fins i tot, patir menys accidents de cotxe -tenint en compte que als Estats Units es pot conduir a partir dels 16 anys.
Aquestes últimes són algunes de les conclusions de l’estudi elaborat per la Universitat de Minnesota -concretament, pel Center for Applied Research and Educational Improvements-, que s’ha proposat posar negre sobre blanc la creença àmpliament compartida de que els alumnes descansats rendeixen més, sumada al fet de que els instituts que obren més tard les seves portes són els que realment s’adapten al cicle de son adolescent.
Així doncs, després d’analitzar vuit instituts que abans començaven a les 7.30 h i que ara ho fan a les 8.30 h o més tard -en total, prop de 9.000 estudiants-, l’estudi plasma que abans de fer el canvi horari només un de cada tres estudiants complia amb la recomanació de dormir més de vuit hores. Actualment, són el 60% els que han adquirit aquest hàbit.
La batalla horària de la Jilly
La seva història la recollia el The New York Times aquesta setmana. Jilly Dos Santos va decidir passar de la indignació a l’acció quan va saber que el seu institut pretenia avançar l’inici de les classes de les 7.50 h a les 7.20 h, amb l’únic argument d’aconseguir una major combinació d’horaris del transport escolar. Això suposava llevar-se a les 6 h, i per a la Jilly ja era massa.
Els professors la van esperonar a fer alguna cosa, atès que la decisió se sotmetia a discussió al cap de cinc dies. En aquest temps, la Jilly va crear una pàgina de Facebook i un compte de Twitter, i es va posar en contacte amb Start School Later (‘comença l’escola més tard’), els quals la van proveir de material acadèmic i científic per rebatre amb arguments la decisió del seu centre.
El debat el va guanyar, i el centre va decidir no avançar l’hora d’entrada.
La gesta de la Jilly ha tornat a posar sobre la taula el debat als Estats Units, però el cert és que en els darrers dos anys ja hi ha hagut diverses ciutats que han canviat l’horari dels seus centres de secundària. Les primeres van ser a Connecticut, Carolina del Nord, Kenticky i Minnesota.
