Actualitat

“L’objectiu de la PAP és arribar a avaluar competències no cognitives com l’empatia o la capacitat de reflexió”

Catalunya és, fins al moment, l’única comunitat autònoma que exigeix als estudiants que volen cursar un grau d’Educació Infantil i Primària, a qualsevol de les seves universitats (públiques i privades), que superin una prova d’aptitud personal. La ja famosa PAP. Des de 2017 aquesta prova està totalment desvinculada de les PAU (que òbviament també s’han de superar), i el que busca és assegurar que els futurs mestres arribin a les facultats amb una base cultural mínima. Segons explica Josep Maria Cornadó, professor de la URV i coordinador de la PAP,  “es parteix de la idea, assentada en molts altres països amb sistemes educatius de prestigi, que per iniciar aquests estudis l’aspirant ha de tenir unes competències bàsiques de caràcter general; les competències més específiques ja les anirà assolint al llarg de la formació inicial”.

Cornadó va participar fa unes setmanes en una trobada de degans de facultats d’Educació que va tenir lloc a Cuenca, en la qual van prendre part representants de més de 150 universitats. La seva ponència sobre l’experiència de la PAP a Catalunya “va suscitar molt d’interès, de fet hi ha territoris que ho tenen molt avançat i estan treballant des de fa temps per posar aquestes proves en marxa”, explica. En el cas català, demanen la PAP totes les universitats que ofereixen estudis de mestre, és a dir, cinc universitats públiques (UB, UAB, UdG, UdL i URV) i quatre privades (URL, UVic, UIC i UAO-CEU). I si un estudiant de la resta de l’Estat demana el trasllat a qualsevol d’aquestes universitats “ha d’acreditar la superació de la prova per ser admès”.

Aquest any, dels 3.238 estudiants que es van presentar a la PAP, van ser declarats aptes 2.423 (el 74,83%), entre els que ho van aconseguir a la prova ordinària i els que ho van fer a l’extraordinària. “Hi haurà qui pensi que aquest percentatge és alt o baix, per mi el fet que tres de cada quatre estudiants superin les proves és un resultat raonable, que em sembla que compleix amb la finalitat de les proves d’aptitud”, afegeix Cornadó, el qual recorda que al sistema universitari ja hi ha altres carreres (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport; Traducció i Interpretació; Pilot d’Aviació Comercial; Cinematografia, entre altres) que també demanen unes proves d’aptitud personal.

Què avalua la PAP?

La PAP avalua actualment la comprensió i l’expressió escrita, l’aplicació del coneixement científic, la capacitat de síntesi o la capacitat d’interpretar la realitat i predir resultats. “És una prova bàsicament competencial, ja que l’estudiant ha de demostrar que té assumides aquestes habilitats, procediments i estratègies –senyala el seu coordinador–. No hi ha un temari concret ni es vinculen a cap assignatura cursada al batxillerat o l’FP. És una prova on l’estudiant ha d’aplicar uns coneixements relacionats amb les habilitats cognitives i acadèmiques bàsiques directament relacionades amb la cultura”.

“És fonamental que la formació inicial de mestres sigui de qualitat, i per això és molt important que els estudiants siguin excel·lents”, comenta Cornadó, si bé subratlla que per assolir aquest objectiu la PAP és una de les diverses mesures que s’estan prenent, entre les quals destaca també la revisió dels plans d’estudi o la millora de les pràctiques que fan els alumnes als centres educatius. “Hi ha moltes institucions i persones que estan treballant per la millora de l’educació: universitats, Departament, fundacions, federacions, sindicats, moviments, escoles, docents… això no es pot aturar i en poc temps arribaran els resultats”, afirma Cornadó, el qual és també professor de didàctica d’Educació Infantil a la URV, a més d’assessor del Departament d’Educació.

I què podria avaluar en el futur?

Això és el que és la PAP, en paraules del seu coordinador, però en el futur podria anar més enllà. “Tot l’equip que treballem en el disseny i elaboració de les proves estem convençuts de la necessitat d’incorporar àmbits que són molt importants per un estudiant de mestre. El gran objectiu és arribar a avaluar competències de les anomenades no cognitives, com l’empatia, la capacitat de lideratge, l’assertivitat, la capacitat  de reflexió, les habilitats socials, la maduresa, etc., si bé tot això no es pot examinar només amb una prova escrita, sinó que caldria fer-ho amb una situació pràctica o una simulació”.

“Els que coneixem l’escola sabem que no tothom serveix per fer de mestre –continua–. Cal tenir unes condicions personals i psicològiques per treballar amb infants. Ens agradi més o menys, el mestre és un model, i per tant és important que sigui una persona madura, equilibrada, crítica, comprensiva, tolerant, exigent, responsable, afectuosa, amb capacitat de treballar en equip i en xarxa, i també una persona amb una base cultural sòlida per ajudar els alumnes a desenvolupar les competències bàsiques que els permetin ser bons ciutadans”. Actualment, afegeix, la PAP “no garanteix tots aquests aspectes, però sí alguns, i per això cal anar avançant perquè aquest és un camí de llarg recorregut”.

Calendari de les proves de 2019

La Comissió d’Accés i Afers Estudiantils (CAAE), que depèn del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), ja ha aprovat el calendari i les seus on es realitzaran les proves l’any 2019. La prova ordinària es farà el dissabte 27 d’abril a Barcelona Ciutat (UB); Barcelona Bellaterrra (UAB); Girona (UdG), Lleida (UdL) i Tarragona (URV). Cada estudiant es presenta a la seu que vulgui al marge d’on tingui intenció d’estudiar el grau.

Pel que fa a la prova extraordinària, es farà el divendres 19 de juliol a les mateixes seus, excepte la de Barcelona Ciutat, que serà a la UIC. “A la prova extraordinària de Barcelona ciutat cada any participa una universitat privada diferent, aquest any ha estat la Universitat Ramon Llull i el que ve serà la Universitat Internacional de Catalunya, crec que és important que la PAP sigui de tothom i que totes les universitats participin en el procés”, remarca Cornadó.