Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Ens van donar moltes xerrades sobre si volíem fer Batxillerat o un Cicle, i sobre haver de triar el que t’agradava. […] Però no et preguntaven personalment, què t’agrada? Quins són els teus entreteniments? […] Simplement veien les notes on destacaves i suposaven que anaves a fer això.”
Extracte d’entrevista a Bruno, estudiant de Batxillerat Artístic (Tarabini & Jacovkis, 2024).
AEP, un repte urgent
Quan parlem d’abandonament escolar prematur (AEP), sovint ens perdem entre xifres, però darrere de cada percentatge hi ha històries com la del Bruno: joves que no troben el seu lloc en el sistema educatiu o que no reben l’acompanyament necessari per a prendre decisions informades sobre el seu futur.
L’AEP persisteix com un dels principals reptes en política educativa. Malgrat els avanços, Espanya continua en una situació preocupant, amb disparitats notables entre comunitats autònomes que oscil·len entre el 6,5% i el 19,2% (INE, 2024) i que evidencien la necessitat de solucions personalitzades i adaptades al context local, especialment per a joves en situació de vulnerabilitat educativa.
Estudis de l’OCDE (2024) revelen que els joves que abandonen els estudis enfronten un major risc d’exclusió social, amb dificultats per a obtenir i mantenir una ocupació. Paradoxalment, aquells en situació de vulnerabilitat socioeconòmica són precisament els que troben més barreres per a accedir a activitats d’orientació de qualitat, perpetuant així un cicle de desigualtat educativa que urgeix trencar.
L’orientació acadèmica i professional com a vector estratègic en l’educació secundària
Davant d’aquest escenari, els centres educatius afronten el repte de desenvolupar estratègies d’orientació acadèmica i professional (OAP) que transcendeixin les intervencions puntuals. La realitat en molts centres mostra una orientació fragmentada, limitada a moments de transició i desconnectada del món professional: a Infantil i Primària, el focus està en la prevenció i l’enfortiment de recursos personals, anticipant-se a possibles dificultats i assegurant transicions reeixides. En arribar a Secundària, l’orientació cobra especial protagonisme, requerint un acompanyament continu i proactiu que transcendeixi les intervencions puntuals i que permeti als estudiants comprendre els seus interessos, habilitats i valors, vinculant-los amb les opcions acadèmiques i professionals disponibles.
Aquest enfocament té el seu suport en el marc legal vigent. La LOMLOE (2021) se sustenta en l’equitat, inclusió i excel·lència i reconeix l’OAP com un dret fonamental de l’alumnat i com una responsabilitat compartida entre equips docents, equips tutorials, professionals de l’orientació i famílies.
Juntament amb la Llei orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, s’introdueixen mesures per a millorar l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats, flexibilitzant itineraris i facilitant l’aprenentatge permanent.
El Govern de la Generalitat de Catalunya (2024) està desenvolupant un nou marc normatiu que representa una oportunitat per a repensar i reorganitzar l’orientació -establint per primer cop un procés continu en totes les etapes educatives- a través de cinc eixos:
- Orientació personalitzada per a tot l’alumnat.
- Integració de l’orientació en el dia a dia escolar.
- Facilitació de les transicions educatives.
- Reducció del fracàs i abandó escolar.
- Optimització dels recursos destinats a l’orientació.
Llavors, quins són els elements clau per a una estratègia d’orientació efectiva?
El centre educatiu com un ecosistema orientador
L’orientació ha de formar part de l’ADN del centre, integrant-se en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i transcendint la responsabilitat exclusiva del departament d’orientació. Com argumenta Manel Merino (2020), l’èxit de l’orientació depèn de la creació d’un ecosistema on cada agent tingui un paper definit i significatiu.
Lideratge i coordinació
L’equip directiu compleix un paper fonamental en establir l’orientació com a prioritat estratègica del centre, assignant els recursos necessaris i promovent una cultura que la sustenti activament. L’equip d’orientació actua com a catalitzador, coordinant les accions i proporcionant l’assessorament necessari a l’equip docent per a una correcta implementació.
Xarxa de col·laboració i suport
La creació d’una xarxa de treball sòlida implica el desenvolupament de col·laboracions sistemàtiques amb les famílies i s’estén cap al teixit empresarial local i les organitzacions comunitàries amb l’objectiu de proporcionar a l’alumnat una visió realista i actualitzada de les seves opcions.
Apoderament de l’alumnat
El procés d’orientació ha de situar l’alumnat com a protagonista actiu del seu desenvolupament: necessiten eines, espais i oportunitats per a reflexionar sobre els seus interessos, desenvolupar les seves habilitats i planificar el seu futur amb autonomia i confiança.
Avaluació i millora contínua
El seguiment i l’avaluació de l’estratègia ha de realitzar-se de manera sistemàtica, establint indicadors que permetin mesurar l’impacte real. Aquest procés avaluatiu ha d’involucrar a tots els agents implicats, des del professorat fins a l’alumnat i les seves famílies. La recopilació i l’anàlisi regular de dades permeten identificar àrees de millora i adaptar les estratègies segons les necessitats de la comunitat educativa.
Desafiaments en la seva implementació des d’una mirada crítica i constructiva
La implementació d’una estratègia efectiva en els centres enfronta reptes que requereixen una anàlisi exhaustiva i que no són merament operatius, sinó que reflecteixen tensions més profundes en el sistema educatiu.
La bretxa entre recursos i necessitats
Els departaments d’orientació es troben sovint desbordats, amb ràtios d’atenció que dificulten proporcionar un acompanyament personalitzat. Aquesta situació afecta la qualitat de l’orientació i pot perpetuar desigualtats existents en el sistema.
La formació docent
L’orientació efectiva requereix un professorat capacitat i compromès, especialment aquells i aquelles docents que assumeixen funcions tutorials sense els recursos ni la preparació necessària. Això pot donar com a resultat intervencions fragmentades que no responen a les necessitats de l’alumnat en moments crítics de la seva trajectòria.
La resistència al canvi
Molts centres mantenen un enfocament predominantment acadèmic, relegant l’orientació i el desenvolupament de competències transversals a un segon pla. Aquesta inèrcia institucional dificulta la implementació d’enfocaments holístics i adaptats a les necessitats actuals.
El desafiament d’una coordinació efectiva
L’orientació requereix accions conjuntes entre docents, equips d’orientació, famílies i actors externs. L’absència de canals de comunicació fluids i protocols de coordinació clars pot ocasionar intervencions desarticulades i missatges contradictoris.
De la reflexió a l’acció
L’experiència d’en Bruno ens recorda que l’orientació no és una eina més en el sistema educatiu: és un element fonamental per prevenir l’AEP i assegurar que cada jove pugui desenvolupar el seu propòsit i un sentit d’autoeficàcia per a continuar la seva trajectòria educativa o laboral.
És essencial establir un marc compartit d’orientació que defineixi clarament els objectius, metodologies i rols dels agents implicats i que promogui i que promogui la coherència entre les estratègies i accions implementades, assegurant que tots els esforços s’alineïn cap a un objectiu comú.
La construcció d’aquest marc requereix el compromís actiu de tots els actors: des de la direcció que lidera el canvi, fins al professorat que integra l’orientació en la seva pràctica diària, passant per les famílies i els agents externs que enriqueixen el procés amb perspectives diferents.
L’Administració ha de proporcionar els recursos necessaris i establir les condicions que permetin desenvolupar estratègies efectives; incloent-hi la dotació de personal especialitzat, la formació contínua del professorat i l’establiment d’estructures de coordinació eficients.
L’orientació representa una inversió estratègica en el nostre sistema educatiu. Cada centre té el potencial de convertir-se en un espai on els i les joves explorin qui són, què volen fer amb el seu futur i com poden aconseguir-ho.
És moment de transformar les bones intencions en pràctiques efectives, de consolidar un sistema educatiu que secundi l’alumne en la seva trajectòria. Un sistema on la presa de decisions sobre el futur educatiu i professional no estigui condicionada per barreres socioeconòmiques, sinó impulsada per les aspiracions i el potencial de l’estudiant. Només així construirem un sistema educatiu veritablement equitatiu, on l’orientació actuï com a pont cap a les oportunitats que cada jove mereix.
Referències:
Aina Tarabini i Judith Jacovkis. (2023). Zero Abandonament. Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO.
El Problema – L’AEP A CATALUNYA. (2023). Plataforma Zero Abandonament. Fundació Bofill. Recuperat de https://www.zeroabandonament.cat/el-problema/
Institut d’Estadística de Catalunya. (2024). Abandonament prematur dels estudis. Catalunya, Espanya i Unió Europea-27. 2005–2023. Recuperat de https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ue&n=10101
Institut Nacional d’Estadística. (2024). Abandono educativo temprano de la población de 18 a 24 años por CCAA y periodo. Recuperat de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t00/ICV/dim4/l0/&file=41401.px#_tabs-mapa
Manel Merino i Valencia. (2020). L’ orientació educativa, eix vertebrador del PEC de l’Institut Torre Roja (Viladecans). Recuperat de https://ambitsaaf.cat/article/view/2117
Marius Martínez. El profesor aliado de la orientación. Recuperat de https://www.fundacionbertelsmann.org/wp-content/uploads/2022/06/Guia_OPC_Profesor_Orientador-1.pdf
OECD. (2023). Propuestas para un plan de acción para reducir el abandono escolar temprano en España (No. 71). OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/9bc3285d-es
OECD. (2024). Challenging Social Inequality Through Career Guidance. Recuperat de https://www.oecd-ilibrary.org/education/challenging-social-inequality-through-career-guidance_619667e2-en
UNESCO, Comisión Europea, OCDE, OIT, Fundació Europea per a la Formació, & CEDEFOP. (2021). Invertir en l’orientación professional (Edició revisada 2021). Recuperat de https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000378215_spa
UNIR Revista. (2021). El Plan de Orientación Académica y Profesional (POAP): claves e importancia en un centro educativo. https://www.unir.net/revista/educacion/plan-orientacion-academica-profesional-poap/
Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de Educació, BOE núm. 340, de 30 de desembre de 2020.
Nota de premsa “El Govern ultima el Decret d’orientació educativa” (2024). Recuperat de
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/630662/govern-ultima-decret-dorientacio-educativa