Opinió

Memòria contra feixismes

El proppassat 12 d’abril, dos dies abans del 92è aniversari de la proclamació de la segona república, va tenir lloc, als locals de Rosa Sensat, una conversa sobre Memòria històrica i educació. Va ser alhora, la presentació del darrer número de la revista PERSPECTIVA. El dossier monogràfic que inclou la publicació, exposa que els nous currículums haurien de posar a l’abast dels estudiants tota la informació d’allò que va passar, i els centres escolars haurien de col·laborar a combatre l’oblit. És un clam per ensenyar amb memòria històrica. El dossier es fa ressò de la història dels republicans i de les repressions sofertes a Espanya i Alemanya (camps de concentració a ambdós estats). S’hi explica un projecte pedagògic que potencia la dimensió comunitària i educativa de la pràctica memorial: les Stolpersteine, pedres per no oblidar, en homenatge i record de persones deportades als camps nazis.

Un ensenyament que continua sent necessari, malgrat hagin passat més de 80 anys del cop d’estat franquista. Al llarg de tot aquest temps l’escola no ho ha tingut en compte, no ha explicat el que va passar, el que van viure pares, avis i besavis dels nostres alumnes. No és una responsabilitat exclusiva dels centres escolars, la societat sencera, els seus dirigents, els polítics, els intel·lectuals (amb honroses excepcions) ha guardat un estrepitós silenci. No podem permetre que s’oblidin uns fets que han marcat la història del nostre país fins avui. Els traumes que van viure els nostres avantpassats perduren fins a la quarta generació, fins als besnéts de qui van morir o patir cruels repressions. Encara avui el record és present i les pors que es van viure continuen. Cada dia que passa queden menys testimonis vivents de la guerra, comencen a morir els represaliats de la primera postguerra. La memòria ha d’abastar des de l’inici del cop d’estat fins al dia d’avui, passant per totes les represàlies que es van patir durant els 40 anys de franquisme actiu. Els comportaments polítics actuals, els resultats electorals, l’extensió de la corrupció són conseqüències d’un cop d’estat, d’una cruel guerra i d’una terrible postguerra que encara ens marca profundament. Per això ho hem d’explicar sense pors ni desinterès.

A més d’evitar l’oblit, a més d’evitar que gran part de la població no conegui les represàlies fetes de manera sistemàtica per les tropes franquistes, tot seguint les ideologies feixistes de Hitler i Mussolini, hem de reparar i homenatjar les persones que van morir o patir tortures per defensar la llibertat i la legalitat democràtica. Recordem que les ideologies feixistes no són exclusives dels països europeus: al llibre “La meva lluita”, Hitler copia paràgrafs de Henry Ford, conegut empresari dels Estats Units.

I avui hem de relacionar aquest oblit històric amb el creixement dels feixismes a casa nostra i l’acceptació acrítica que se’n fa, com si fos una orientació política més. La cultura de l’odi que estan intentant implantar caldrà combatre-la. L’ensenyament és una de les instàncies que poden lluitar-hi. Caldrà dur a terme una autèntica pedagogia antifeixista, com proposa Enrique Díez, professor de León, en el seu darrer llibre titulat precisament així: Pedagogia antifacista. El professorat ho ha de dur a terme, ha de ser un ítem més del seu compromís ètic. I les administracions vetllar perquè s’acompleixin els nous currículums ja vigents, i facilitar formació a tots els docents que ho necessitin. Serà una aportació més, molt necessària, per evitar que es tornin a violar de manera sistemàtica els drets humans.

Cada dia que passa queden menys testimonis vivents de la guerra, comencen a morir els represaliats de la primera postguerra

Fer un ensenyament autènticament antifeixista és la conseqüència lògica d’una escola democràtica i que defensa tots els drets humans. Antifeixisme va de bracet amb l’esforç per aconseguir la igualtat, la inclusió, l’orientació feminista… i  per tant anirà en contra de les segregacions escolars, anirà en contra de tota actuació racista o xenofòbica. L’escola inclusiva ens ve exigida pels drets humans, que malgrat ser insuficients (recordem que van ser redactats per homes, blancs i d’occident) representen un mínim imprescindible a respectar. Els drets humans inclouen l’antiracisme, la igualtat de dones i homes, el respecte a totes les persones, siguin com siguin… Tot això ha de ser present en un ensenyament clarament antifeixista. No n’hi ha prou amb no fer propaganda dels feixismes (tenint en compte que la majoria dels mitjans de desinformació del nostre país n’estan fent, indirectament, de propaganda), cal lluitar-hi en contra. A la societat, a les xarxes associatives, a l’entorn dels centres escolars hi trobarem actuacions i lluites antifeixistes, però també a qui exclou o segrega, a qui odia. Odien aquells i aquelles que diuen que s’adoctrina a les aules si s’hi parla d’antifeixisme. Odia tothom qui no respecta tots els drets humans. Odia qui segrega, qui actua de manera que afavoreix o provoca les desigualtats. L’odi deshumanitza. La desigualtat que prediquen els feixistes mata, en tenim força exemples a Europa mateix. I ens diuen que la diversitat és perillosa per conviure. Fan bandera d’una cultura de l’esforç malentesa; diuen que qui vol pot, i qui realment no pot, per les seves circumstàncies personals i socials, quedarà abandonat.

La ideologia feixista també és darrere els comportaments de bullying; els comportaments suprematistes que menyspreen els diferents, les dones, els nouvinguts. Una ideologia que es basa en les pors que tothom té. Perquè la por és una emoció bàsica que ens ajuda a sobreviure. I ho aprofiten exacerbant-les i provocant les competitivitats i possibles baralles entre nosaltres i ells, actitud bàsica en tots els racismes. Hi ha comportaments feixistes light, es fan bromes sobre les feministes, les o els homosexuals, els anomenats progres, les religions no catòliques, la pobresa, el moviment pacifista, els gitanos, els negres, els sudaques, els anomenats despectivament menes… Quelcom semblant als racismes light (portar els fills a escoles on no hi hagi gitanos o nouvinguts, no llogar un pis segons el color de la pell, canviar de seient segons qui segui al costat…) que són l’ambient i la base de comportaments racistes explícits i greus. Per això no podem menystenir les bromes o acudits racistes, antifeministes… els feixismes han arribat a provocar genocidis dels considerats diferents, homosexuals, discapacitats, jueus, gitanos…

L’escola està al bell mig de la societat i n’és una part significativa: ha de posar el seu gra de sorra per frenar les ideologies feixistes. No podem, però, demanar a l’escola que ho faci tot. Moltes vegades hem dit que la millor política educativa és una bona política social. Tot allò que es faci per millorar la vida de les persones repercuteix en l’ensenyament i els aprenentatges. Repercuteix en l’èxit escolar i l’èxit vital dels infants i adolescents que s’apleguen a escoles i instituts. Les administracions tenen unes responsabilitats que han d’exercir; i si no ho fan, li ho hem d’exigir. El bon mestre és també un ciutadà compromès.