Íñigo Méndez de Vigo va aterrar al Ministeri d’Educació a finals de juny de l’any passat. El seu antecessor, José Ignacio Wert, li va lliurar possiblement la cartera més enverinada del Govern de Rajoy: el ministre estava enfrontat amb els estudiants, els docents, les famílies, els sindicats i l’oposició política després de tres anys de gestió. Es podria dir que la seva sortida va generar més consens que qualsevol de les seves reformes.
El paper reservat al ministre entrant, amb cap experiència en educació però -en canvi- de perfil diplomàtic, no era senzill. Havia d’intentar reconciliar-se en temps rècord, en un termini de sis mesos fins a les eleccions generals, amb la comunitat educativa desfent el camí que Wert va enfilar en els seus anys al capdavant del Ministeri, amb retallades incloses.
Almenys havia d’evitar que la confrontació esclatés del tot en un escenari molt més desfavorable del que deixava el seu antecessor. Des de maig, el PP ja no compta amb la complicitat d’una aclaparadora majoria de comunitats autònomes que combreguen amb tots els desenvolupaments de la LOMCE sense el mínim indici de resistència. La darrera Conferència Sectorial, celebrada el divendres, ho va posar de manifest.
Ara són majoria les comunitats crítiques amb la LOMCE, una llei que el nou ministre es va trobar lligada i ben lligada, amb terminis d’implantació rígids i normatives desenvolupades. Dins el marge restant, Íñigo Méndez de Vigo ha rectificat algunes decisions controvertides del seu predecessor.
Les revàlides, el punt més calent
Les proves de final de nivell es van concebre com la mesura estrella de la llei educativa de Wert. La setmana passada es van realitzar per primera vegada -només les regions governades pel PP- els exàmens sense efecte acadèmic que la LOMCE preveu per sisè de Primària i s’han repetit les proves de tercer que es van inaugurar el curs passat.
El ministre sortint va deixar ordenats tots els terminis d’aplicació progressiva de la LOMCE, encara que depenia de Méndez de Vigo l’aprovació dels decrets de desenvolupament. En l’ordre reguladora de la prova a Ceuta i Melilla -territoris que depenen de l’administració central-, el ministre va haver de restringir expressament la publicació de classificacions d’escoles a partir dels resultats de les avaluacions davant les crítiques de la comunitat educativa i els sindicats.
Les proves d’ESO i Batxillerat, rebutjades per la majoria de comunitats autònomes, no seguiran el model que havia deixat marcat Wert. Se’n modifica l’estructura, però es manté el més controvertit: aprovar les revàlides seguirà sent condició sine qua non per passar de curs. La prova que substituirà la selectivitat s’havia concebut com un tipus test en contra del criteri dels rectors, però l’acord recent de Méndez de Vigo amb la Conferència de Rectors estableix un examen bastant semblant a l’actual iles preguntes no seran les mateixes a tot Espanya, com havia anotat Wert abans de marxar a París.
Una cosa similar ha passat amb la prova prevista per posar el colofó a la educació secundària obligatòria. Segons els esborranys del projecte de reial decret i de l’ordre ministerial que regulen les dues revàlides -publicats pels diaris El País i El Mundo-, la normativa que ultima Méndez de Vigo es desmarca també que l’examen sigui tipus test i que es dugui a terme alhora a tot Espanya. Les comunitats quedaran encarregades de redactar les preguntes, establir les dates de convocatòria i executar la revisió de les qualificacions.
Els decrets que desenvolupin les revàlides dependran, en tot cas, del futur govern i de la seva decisió de derogar o mantenir la LOMCE, ja que el seu nucli ideològic no ha quedat retocat. Per exemple, que l’assignatura de Religió sigui una matèria avaluable i puntuable per a l’expedient, que faci mitjana i que, per tant, sigui tinguda en compte per a l’obtenció de beques i ajudes als estudiants.
La fi dels Erasmus d’excel·lència
Wert volia premiar els estudiants excel·lents i el 2014 va crear per a ells unes beques Erasmus especials, amb un plus de 100 euros mensuals i fons del Govern. Per poder optar als ajuts calia acreditar un rendiment acadèmic alt i un nivell d’idiomes igualment elevat.
El ministre va obligar a l’Administració amb la seva reforma a gestionar dos programes diferents de beques que no va agradar als rectors. La càrrega de treball extra ha estat un dels motius que ha convençut Méndez de Vigo per unificar els dos programes de nou en un de sol.
Tornen les ajudes per a llibres
Des de l’arribada de Rajoy i el seu equip a la Moncloa i fins 2013-2014, la despesa total del Govern en beques i ajudes a tots els ensenyaments va caure en 322 milions d’euros (18,3%). Especialment controvertida va ser l’eliminació de la partida destinada a la compra de llibres de text, materials que cal canviar amb les modificacions de programació que imposa la LOMCE.
Méndez de Vigo es va comprometre a recuperar les ajudes i els pressupostos de 2016 van incloure 24 milions d’euros a transferir a les comunitats autònomes i 24 milions més per al 2017. Aquestes beques es van anar evaporant en els anys de gestió de Wert amb la justificació de que les ajudes ja estaven incloses en altres. Per aquesta i altres tisorades, nou de cada deu estudiants havien perdut la seva beca el 2014 si ho comparem amb els que es beneficiaven d’alguna en 2011.
Cobrir totes les jubilacions de mestres
El 2012, només es reposaven una de cada deu jubilacions de docents. Això vol dir que quan un funcionari de carrera es jubilava, la seva plaça vacant era ocupada per un interí o bé per ningú. La conseqüència més visibles d’aquesta taxa de reposició del 10% era que no es convocaven oposicions a mestre.
El percentatge va escalar al 50% el 2015 i, amb l’arribada de Méndez de Vigo i la publicació dels següents pressupostos, es va anunciar que per a aquest any arribaria al 100% . Els sindicats recorden, tot i la bona acollida de la notícia, que la mesura no recupera de moment els entre 30.000 i 25.000 llocs de treball perduts en educació segons els seus propis càlculs.
