Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La reputació de Barcelona com a destinació turística és un factor que contribueix a les iniciatives que duen a terme les institucions d’educació superior atraure estudiants estrangers, qui avui són més d’un terç del total d’alumnes que cursen màsters i doctorats en les principals universitats públiques de la ciutat. En els primers, la representativitat arriba al 31.7% de l’estudiantat, mentre que en els doctorats són el 35.6%.
Els estrangers veuen Barcelona com una ciutat atractiva on combinar l’entreteniment i els estudis de postgrau, en un lapse de temps menor al que demana culminar els estudis als seus respectius països. En el cas dels màsters, les universitats catalanes, i en general, les espanyoles, ofereixen cursos d’un any, i d’un any i mig, que es redueix a menys mesos si no hi ha contratemps. Però en altres regions no és igual. A Llatinoamèrica, per exemple, els màsters es desenvolupen en dos anys; el mateix passa en gran part d’Àsia.
Kristel Orozco estudia un màster a la facultat de Comunicació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. A la seva classe hi ha 19 estudiants, dels quals nou són estrangers: 5 colombians (inclosa ella), una equatoriana, una xilena, una altra peruana, i un britànic. La resta, són locals. “Parlar el mateix idioma facilita l’estada de qualsevol llatinoamericà que vingui”, assegura Kristel.
La presència d’estrangers a les aules de postgrau és un factor comú tant a la UAB com a la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona, i la Universitat Pompeu Frabra. Les Xifres proporcionades per aquestes quatre universitats sobre la quantitat d’estrangers matriculats al període acadèmic 2018-2019, reflecteixen que, en general, Llatinoamèrica és la regió d’on procedeix la majoria d’ells.
Virginia Luzón, vicerectora del departament de Comunicació i Promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona, una àrea que, entre altres funcions, planifica les activitats per posicionar la Universitat dins l’estat espanyol i fora de les seves fronteres, explica que en el cas de la UAB, la presència de llatinoamericans obeeix a diferents factors. Un d’ells és l’aplicació d’una estratègia “offline”, destinada a captar futurs alumnes a través de fires d’estudi en diferents països d’aquesta regió. En aquest any, les ofertes de postgraus es donaran a conèixer a Argentina i al Perú, segons el cronograma de fires que s’han donat també a Mèxic, a l’Equador, i que el següent any preveu aterrar a Colòmbia.
Les universitats catalanes participen, a més, a les fires “Estudiar a Espanya” que desenvolupa el govern central a través del Servei Per a la Internacionalització de l’Educació (Sepie), el qual amés de Llatinoamèrica, també ha arribat a països africans com el Marroc, on va estar a inicis de 2019.
Wang Tianyou va arribar a Barcelona des de la Xina el 2018, després d’inscriure’s a un màster d’Espanyol com a Llengua Estrangera. Però mentre era estudiant de grau en una universitat xinesa, va assistir a una conferència organitzada per una entitat catalana que imparteix informació sobre les carreres, ofertes de postgraus, i programes d’intercanvi. En aquest moment va tenir el seu primer contacte amb una universitat catalana.
A Àsia, la UAB aplica una estratègia diferent a la que duu a terme a Amèrica Llatina. Luzón explica que al tractar-se d’un país amb una gran població, el més convenient és realitzar convenis amb universitats estrangeres, o amb agències, que ofereixen en l’idioma local les opcions acadèmiques de la universitat a la qual representen.
En el cas de Wang Tianyou, aquest esdeveniment va ser bàsic per després fer una recerca més exhaustiva sobre universitats que ofereixen màsters d’Espanyol. Va escollir l’opció en una ciutat que per a ell és “internacional, amb un clima agradable i on puc tenir opcions laborals en cas de no tornar a la Xina”.
Àsia representa el 21% d’estrangers als màsters i el 20% en doctorats, del total d’estudiants de les quatre principals universitats públiques de Barcelona.
Però a més de les fires d’estudi, un altre factor que ressalta Luzón és la importància que les institucions se situïn als rànquings de les millors universitats. De mitjana, les persones escullen el país on realitzaran els seus estudis, i després consulten al web la posició de les universitats dins de les classificacions acadèmiques. Els resultats que hi figuren solen ser determinants a l’hora de decidir en quines inscriure’s.
Paral·lelament, les entitats que atorguen beques en països com Equador o Itàlia, tots dos amb un gran nombre d’estudiants cursant algun programa d’estudi a Barcelona, accepten candidatures que opten per ofertes d’alguna de les 200 millors universitats del món. En el cas dels equatorians i només a la Universitat Politècnica de Catalunya, hi ha 191 d’ells cursant un màster.
Les estratègies de màrqueting digital també són usades per les universitats, en el seu interès per captar la demanda internacional d’estudis de postgraus. La Universitat Pompeu Fabra promociona el seu lloc web per guanyar visibilitat en els cercadors d’internet. Una correcta selecció de paraules en la seva estratègia digital, permet que que que els interessats accedeixin a la informació acadèmica que ofereix la Universitat.
Aquesta institució assegura que el seu bé comunicatiu té un component internacional europeu. La seva oferta acadèmica es destaca per les titulacions en anglès. Es l’única universitat, entre les quatre abans esmentades, en què la majoria estrangera no és llatina. El 45% del seu estudiantat estranger prové de països europeus, tant en els màsters com en els doctorats. Els programes d’intercanvi d’Erasmus, donen un altre avantatge a aquesta Universitat, ja que a la llarga “poden traduir-se en matriculacions a estudis de postgraus”, explica el departament de Comunicació.
Un altre avantatge que es veu reflectit per l’estudiantat de l’exterior, és que les ofertes acadèmiques de les universitats de Barcelona s’emmarquen en diferents disciplines, el que ha permès ampliar el rang de professionals que arriben per continuar formant-se: des d’enginyeries, ciències de la salut, socials, naturals, fins al camp de les arts i les humanitats. Però és en els àmbits de les ciències socials i jurídiques en què hi ha major nombre d’oferta de places universitàries, segons l’informe ‘Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes’ 2018.
Almenys les dades subministrades per les universitats Politècnica de Catalunya i l’Autònoma de Barcelona, reflecteixen la certesa de l’estudi: els cursos de màsters i doctorats en on hi ha gran presència d’estrangers, són aquells afins a les àrees d’Economia, Màrqueting, Comunicació i àmbits de les Ciències Socials.
