Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Educadores i educadors socials tenen competències i habilitats per abordar les barreres d’aprenentatge, la diversitat, les condicions d’educabilitat i les relacions amb l’entorn de l’alumnat per tal de fer centres educatius realment inclusius. Aquest és el missatge que ha traslladat una representació del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) a la consellera Anna Simó durant una reunió al Departament per tal de projectar la millora del sistema escolar de Catalunya i l’èxit educatiu de l’alumnat.
Entre les mesures que ha proposat el CEESC hi ha la consolidació de la figura d’educadores socials a escoles i instituts, tal com ha explicat després de la trobada el vicepresident de l’entitat, Albert Font-Tarrés, qui ha remarcat que tant el Col·legi com la Conselleria estan “alineats” en els objectius i el model, i que ara quedaria veure com encaixen les propostes en els pressupostos del Govern.
Des del CESC, han plantejat com els graduats universitaris en Educació Social poden fer centres realment inclusius, al mateix temps que es garanteix l’èxit educatiu, la interdisciplinarietat, la convivència i l’equitat. Per part seva, la Conselleria d’Educació iniciarà l’elaboració d’un informe per avalar tècnicament i econòmicament la figura de l’educador i l’educadora social a escoles i instituts. Segons les previsions, aquest estudi podria estar llest en dos mesos.
“Que ningú quedi poc atès”
Si bé l’educació social inclou molts àmbits, la reunió, que va tenir lloc el passat 11 de gener, es va centrar en l’àmbit del sistema escolar. “El nostre plantejament com a perfil professional és el d’intentar tenir un model d’escola inclusiva, no tant posant només el focus en les persones que poden tenir una necessitat especial, sinó fent que el currículum es dissenyi per al conjunt de l’alumnat, per tal que tothom obtingui un bon aprenentatge sense que ningú quedi poc atès”, resumeix Font-Tarrés.
En l’actualitat, hi ha 85 professionals del sector que estan treballant en escoles o instituts, una xifra que el CEESC considera insuficient per als més de 4.000 centres de Catalunya i, per això, reclama consolidar la figura de l’educadora o educador social. Aquest programa té una durada prevista de tres anys i està finançat per fons europeus (60%) i de la Generalitat (40%). Per això, una altra reivindicació és d’acabar amb la “inestabilitat” dels professionals, i és que, tal com assenyala Font-Tarrés, a final de curs són moltes les educadores que desconeixen si continuaran o no al centre educatiu i, davant la incertesa, busquen una altra feina. “Demanem més temps per fe un millor encaix dins dels centres”, insisteix el vicepresident del CEESC.
Com a part positiva, des del CEESC valoren la reunió amb Simó, ja que malgrat haver-ne demanat als anteriors consellers, l’última trobada que van tenir es remunta a l’època d’Irene Rigau, que va estar en el càrrec entre el 2010 i el 2016. També consideren que existeixen reptes compartits per tenir en compte el paper de l’educació social en els centres educatius.
Les 85 places actuals estan en centres d’alta complexitat, però, per al CEESC, a més de la prioritat de lluitar contra la segregació escolar, caldria ampliar aquesta figura professional a “tots els reptes que es demanen a l’escola, que van més enllà dels elements curriculars, a allò que és més transversal i que no acaba de ser ni de matemàtiques ni de llengua ni d’educació física ni de música”, indica el vicepresident.
La importància de la convivència
La convivència seria un dels eixos de l’educació social en les escoles i instituts, per tal que els centres siguin un entorn facilitador d’aprenentatge. I com es fa això? A través de la comunicació del centre i tot el seu entorn. Així, l’educació social reclama el seu lloc per tenir present una titulació universitària específica que no s’està aprofitant prou i que hauria de donar resposta a problemàtiques com garantir l’acollida al centre educatiu de l’alumnat i les famílies en situació de vulnerabilitat social en un entorn segur, o vetllar perquè l’alumnat assoleixi un desenvolupament educatiu, personal i social equilibrat i beneficiós, motivant-los i acompanyant-los, en col·laboració amb la família.
Entre les funcions de l’educació social també estan col·laborar en l’atenció, detecció i prevenció de situacions i conductes de risc de l’alumnat així com en la mediació i resolució de conflictes. Juntament amb l’equip directiu, treballa davant situacions d’absentisme de l’alumnat, d’acord amb els protocols establerts en coordinació amb el treballador social de l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) en el marc de la comissió d’absentisme del municipi.
La trobada va comptar també, per part de la Generalitat, amb la participació de la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Raquel Garcia, i de Marta Molina, cap de gabinet de la consellera. També van assistir-hi el director de l’equip tècnic del CEESC, Xavi Campos, i Rosa Guitard, en representació del col·lectiu professional d’Educació Social i Escola del col·legi professional.
