Actualitat

Mestres que tenen por de parlar d’actualitat a classe: “Què diré quan em toqui explicar les institucions?”

No és fàcil per un mestre parlar de l’actualitat política a classe, i molt menys aquests dies. Amb vuit mestres imputats per un suposat delicte d’incitació a l’odi, una campanya política contra l’adoctrinament i formularis que animen les famílies a denunciar males praxis, alguns docents opten per evitar que el procés entri a les seves aules. En alguns casos prefereixen autocensurar-se, mentre que en d’altres els claustres o les direccions els han fet recomanacions en aquesta línia.

Una d’elles és la Laia Garcia, mestra de Cinquè de Primària en una escola pública de Badalona, que opta per utilitzar un nom fals per no implicar el seu centre. Immersa fa uns dies en una activitat a classe per explicar què són les guerres, com es financen les armes i quants diners inverteix l’Estat espanyol en Defensa –amb materials didàctics que li va proporcionar el Centre de Recursos Pedagògics (CRP)–, la direcció de l’escola li va demanar que no continués amb el tema. “No ho van fer per ideologia, sinó per por a rebre denúncies”, exposa aquesta docent.

L’equip directiu de la seva escola, assegura, ha demanat al conjunt de professorat en les últimes setmanes que “no parlin amb l’alumnat sobre l’1 d’octubre” ni tampoc de cap temàtica que pugui aixecar ampolles, com “el finançament armamentístic o les guerres per origen religiós”. “És molt complicat poder explicar segons quin temari si no pots debatre de certes qüestions”, es lamenta Garcia.

“Hi ha una tendència que està portant part del professorat a no tractar-ho”, constata Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC·STEs, en referència a qüestions com els fets de l’1-O o l’empresonament i l’exili del Govern de la Generalitat. “Si no ens plantem, podem acabar sense esperit crític; hem de defensar la llibertat de pensament i la llibertat de càtedra”, defensa. En aquesta línia, la plataforma Somescola, que agrupa una cinquantena d’entitats educatives, ha defensat en un manifest el paper del professorat dins el model d’educació a Catalunya.

Autocensura per evitar la reacció de famílies

En algunes ocasions són els propis mestres els que han optat per autocensurar-se. A Tarragona, a l’Institut Pere Martell, Javi Barba i la resta de companys del seu equip docent han decidit “no parlar” sobre “res que tingui a veure amb el referèndum ni l’1 d’octubre, per evitar entrar en conflicte”. Barba explica que al seu institut, on s’imparteixen sobretot cicles de Grau Mitjà i Grau Superior, hi ha “tot tipus d’alumnat i amb tot tipus d’opinions i ideologies”. “Tinc tres o quatre fills de Guàrdia Civils i de Policia Nacional, jo no sé què els hi expliquen a casa, que cadascú pensi el que vulgui”, explica aquest professor de Tarragona.

“Com a professorat estem en un aparador, a més a més en un moment molt complicat, i els alumnes ho expliquen tot quan arriben a casa”, continua. Per ell, “és arriscat parlar amb canalla de 16 anys, pots tenir problemes”.

El temor a la reacció d’algunes famílies és el que frena aquest docent. No sols perquè algunes denuncies hagin acabat als jutjats, com és el cas dels vuit professors de la Seu d’Urgell, sinó també perquè entitats com Societat Civil Catalana animen a traslladar-los queixes sobre casos de possible adoctrinament. Tampoc no és aliè al dia a dia dels docents el fet que el Ministeri d’Educació ja hagi traslladat tres requeriments al departament d’Ensenyament demanant informació sobre desenes de casos, alguns dels quals han aparegut publicats a la premsa.

Abans de l’1-O “es podia parlar de tot”

La Sara, professora d’un institut públic a Santa Coloma de Gramenet, no parla “del tema a classe per por a denuncies”. Segons explica, fins a principis d’octubre “es podia parlar de tot”. Però passat el referèndum, el seu centre, juntament amb d’altres de la zona, van fer una manifestació en contra de la violència, una iniciativa per la qual van aflorar queixes d’alguns membres de l’AMPA. Des de llavors, ella ha optat per evitar les qüestions d’actualitat política.

Igual que al seu centre, el 2 d’octubre la majoria d’escoles de Catalunya van fer actes de rebuig a la violència policial. Entre ells, el de Laia Garcia, a Badalona. “Quan els nens van arribar a classe el 2 d’octubre, alguns d’ells em deien que hi havia hagut un atemptat gihadista i que per això els Mossos pegaven a la gent”, explica Garcia, per donar a entendre que molts no tenien ni idea de què havia passat exactament. “Com a professora has d’explicar què ha passat, sobretot si ells tenen dubtes”, opina. Els va explicar que no havien sigut els Mossos, sinó la Policia Nacional i la Guardia Civil, tot i que assegura que “no entenen ben bé les diferències entre cada policia”.

Garcia i els seus alumnes, a l’assignatura de Socials, han acabat d’estudiar ara què és un Ajuntament i com funciona, i el proper tema que els toca abordar és la Generalitat de Catalunya. “Els he d’explicar què són els diputats, les eleccions, el president… Què els diré? Com expliques la Generalitat? No sé com fer-hi”, es lamenta Garcia. Davant d’això, l’equip directiu li ha recomanat “que passi per alt aquest tema” i que ja el faran “més endavant”. De nou, insisteix, “por al que pugui passar”.

Dues maneres de pensar

A l’Institut Montserrat Roig de Terrassa, on Carles Codina és professor de Secundària i Batxillerat, tot i que l’equip directiu no ha donat cap directiu concreta, hi ha alguns professors que prefereixen no treure el tema. “Alguns no en volen parlar també per por al que diran els seus companys, ja que alguns professors de l’institut estan a favor [del procés sobiranista] i altres no”, explica Codina, que matisa que al seu centre “els sectors que no estan d’acord amb el procés ara mateix se senten més incòmodes”.

Ell, tanmateix, sí que opta per afrontar el debat si se li presenta a classe. Considera clau que els alumnes vegin que es un conflicte entre diferents posicionaments. “Ho plantejo com una contraposició entre dues formes de pensar, sense reforçar la posició de cap banda i intentant generar empatia mútua”, exposa.

El mateix opina Lluïsa Ayza, professora d’ESO de l’institut Can Peixauet de Santa Coloma de Gramanet. Els seus alumnes, explica, tenen dubtes sobre el conflicte polític català constantment. “No callen: fan preguntes, tenen dubtes… Intento argumentar amb ells, que vegin diferents punts de vista, que entenguin què ha passat i per què ha passat, però mai em posiciono ni dono a entendre què penso”. Per ella, és molt important que, si els alumnes pregunten, tinguin respostes. 

“Som una societat on costa parlar de segons quins assumptes. Sembla que si no prens part no puguis parlar del tema”, sosté el professor d’Humanitats a la UPF i especialitzat en Filosofia i Ètica, Jordi Mir. “Hem d’ensenyar totes les parts, ensenyar tots els arguments, amb rigor. La complexitat dependrà de l’edat dels alumnes, però hem d’evitar les simplificacions entre bons i dolents”, apunta Mir.

“L’educació està als antípodes de l’adoctrinament, el que busca és capacitar a les persones per fer front als reptes de la societat”, sosté aquest professor de la UPF, mentre es mostra sorprès davant de les denúncies per incitació a l’odi dels mestres de la Seu d’Urgell. “Hem de poder parlar del referèndum de l’1 d’octubre de la mateixa manera que faríem amb altres temes difícils d’abordar com la interrupció de l’embaràs, l’eutanàsia, la Guerra Civil o la situació econòmica actual”, conclou.

El formulari de Societat Civil Catalana

Societat Civil Catalana, que s’autodefineix com una associació per fomentar “la cohesió i la convivència entre els ciutadans de Catalunya” i per “mantenir la cultura catalana com a part inseparable de la cultura espanyola comú”, ha presentat un formulari on les famílies poden denunciar a les escoles per adoctrinament si en detecten algun cas. Segons SCC, alguns dels motius per denunciar podrien ser “símbols polítics en els centres” com “pancartes de SomEscola” o “murals”.

“Serveix perquè les famílies que sentin vulnerats els seus drets a les escoles puguin vehicular-ho”, explica el president de SCC, José Rosiñol. Assegura que “lamentablement, a Catalunya no hi ha cap forma de vehicular aquest tipus de queixes”, perquè, diu, “si ho fas a les escoles, poden arribar a estigmatitzar el teu fill”. Davant de l’activació d’aquest formulari, des de la comissió jurídica d’USTEC “s’està estudiant” el que ells valoren com una “cacera de bruixes”.