Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nostre és un món completament nou fet d’immediatesa. El “temps” ha cessat, l’espai s’ha esvaït. Ara vivim en un veïnatge universal… un esdevenir simultani. Hem tornat a l’espai acústic. Hem començat a estructurar el sentiment primordial, les emocions tribals que ens havien segrestat uns pocs segles d’erudició literària.
En aquest nou àmbit cultural en que ens ha tocat viure la música hi té un protagonisme molt especial a l’hora de facilitar experiències comunicatives, vivencials i de creixement personal a tots els nivells. Per això és molt important que l’escoltisme es torni a associar amb el llenguatge musical per tal de potenciar i dotar de profunditat totes les experiències que infants, joves i adults hi fem.
Quan ens referim a l’espai acústic ho fem en referència a aquella atmosfera suggerent de records, sentiments, imaginació i creativitat que s’esdevé quan tanquem els ulls i ens centrem en la comunicació acústica; en contraposició a la comunicació més racional, realista, analítica i acotada que s’estableix quan ens centrem en la concepció visual de la realitat. Podríem dir que, en la cultura actual, l’oïda està guanyant la partida a la vista pel que fa a la força comunicativa, ja que permet d’una forma quasi automàtica, que l’individu connecti amb els seus sentiments primordials i que pugui compartir amb els seus iguals (tribu) les seves emocions. Un dels llenguatges més usats actualment per establir aquest tipus de comunicació és la música.
La música té un protagonisme molt especial a l’hora de facilitar experiències comunicatives, vivencials i de creixement personal
Imagineu-vos que voleu explicar una història al cau. Com creieu que arribarà més als vostres infants o joves: si els la feu llegir escrita en un paper o si els feu tancar els ulls i els l’aneu explicant poc a poc, amb un coixí de música de fons i, fins i tot, amb algun efecte sonor com per exemple la pluja, el mar, el cavalcar d’un cavall que s’apropa o les passes sobre les fulles seques d’un camí a la tardor? Segur que em direu que la segona opció els agradarà molt més; això vol dir que heu entès que als infants i joves d’avui els resulta molt més significativa la comunicació basada en la creació d’ambients sonors que la comunicació visual-alfabètica.
La música construeix el nostre sentit d’identitat a través de les experiències que ofereix de cos, de temps, i de sociabilitat. La música és un espai, doncs, en què la persona es troba a si mateixa, un espai en el qual fa experiència de la seva identitat més profunda i en el qual es fa experiència, també, de comunió amb l’entorn social a què es pertany.
La idea de la música o espai sonor com a lloc de trobada ens pot fer pensar en aquells focs de camp que hem fet anant de campaments i que ens han fet sentir part d’un grup de persones en el qual érem molt més que la suma dels individus, una mena de sentit de pertinença molt fort en el qual anàvem entrant mentre ens sentíem embolcallats per les melodies i els acords d’una vella guitarra atrotinada, pels records de les aventures i anècdotes compartides, la seducció de la dansa efímera de les flames que poc a poc es van quedant en un no-res de brases, el cansament, la màgia de la nit…
En aquesta experiència és central i principal el factor de pulsació rítmica, com a incentiu fonamental, carregat d’energia per un ritme intern: suma d’energia i reforç del jo. En l’experiència melòdica hi ha la projecció afectiva de la carícia, la memòria corpòria del diàleg emotònic pre-natal, i la complaença d’absència de gravetat, la facilitat-felicitat de la lleugeresa, del vol.
La música comunica perquè, d’una banda, té la capacitat de facilitar la relació entre els que la comparteixen i, de l’altra, la capacitat de desencadenar processos d’identificació, ja sigui a nivell individual (mitjançant els sentiments i records que evoca) o a nivell grupal (ajudant al posicionament social).
Tots trobem en la música el tipus d’experiència en la que resoldre els desajustos identitaris i transcendents (percepció del sentit) de la realitat social a la qual pertanyem.
Ens cal recuperar la rellevància del llenguatge musical en l’escoltisme
Tenim necessitat d’establir vincles de relació amb els nostres iguals i la música ens ajuda a això, també tenim necessitat de sentir-nos acompanyats en la nostra rutina diària i la música també ens hi ajuda; necessitem submergir-nos en els nostres records i sensacions i també en això la música ens dóna un cop de mà i, finalment, necessitem diferenciar-nos com a grup en la societat i la música que ens agrada és un dels nostres trets distintius.
Per tant, l’escoltisme, si vol establir una relació que faciliti l’aprenentatge significatiu en la seva proposta educativa, no pot renunciar a la música com a eina privilegiada en els diferents plans d’acció. Cal, doncs, recuperar la rellevància del llenguatge musical en l’escoltisme per tal d’ajudar a que siguin ben significatives les vivències i aprenentatges que hi fem.
