Anàlisi

Nadal, festes dels infants amb pedagogia

D’entrada, convé no deixar de veure la dimensió cultural de Nadal, sempre ajustant-nos a l’edat dels infants o joves. Amb orientació confessional cristiana o amb orientació social cívica és ocasió de promoure l’entesa humana amb la diversitat de cosmovisions i sentits de la vida. A l’escola ja es posa de manifest, escoltant els companys i les seves vivències. A la família es viu una orientació pròpia observant altres orientacions sense desqualificar-les. Totes poden confluir en celebrar que el sol surt per a tothom i ho celebrem, particularment quan s’anuncia que l’Any Nou va arribant a tots els països, un motiu per viure la fraternitat humana a tot el planeta Terra.

Les festes es ritualitzen socialment a cada cultura. El món globalitzat ens dona a conèixer diversos rituals i el món comercial vol que els consumim tots indistintament. Tenim: Sant Nicolau, CagaTió, Pare Noël o Santa Claus, Arbre de Nadal, Vetlla de Cap d’Any, Savis Mags d’Orient (mal dit reis). Tenim un bon embolic si no volem desorientar els infants i si les celebrem totes, perden el seu valor. Cada família ha de fer una opció raonable. El CagaTió solament per a infants menors de 6 anys, compatible amb Savis Mags d’Orient, que si ho fem bé és màgic fins als 9 anys i després els fa responsables de protegir els germans petits col·laborant. Aquestes són les tradicions nostrades. Si es fa Pare Noël, deteriorat per l’abús comercial, o es fa Arbre de Nadal, no s’ha de fer CagaTió. Són opcions no-confessionals que recullen les màgies de fades i elfs. Serà educatiu dir als infants que nosaltres fem la nostra -sigui la que sigui- però podem admirar les dels altres. Iniciació a la diversitat cultural.

El món globalitzat ens ofereix diversos rituals i el món comercial vol que els consumim tots: Sant Nicolau, CagaTió, Pare Noël, Arbre, Cap d’Any, Mags d’Orient… si les celebrem totes, perden el seu valor

Sant Nicolau mereix tractament a part. A l’escola convé recuperar la pedagogia Llongueras, eurítmica i musical a les primeres edats atès que genera memòria motriu, rítmica i total per a tota la vida interioritzant els ritmes de la nostra cultura de Catalunya al Tirol i al Mar del Nord i també a Castilla i Galícia. Per als noiets adolescents es podria fer democràtica la tradició de l’Edat Mitjana d’escollir l’abat, com encara fan els escolans de Montserrat (avui escollirien el president), i en aquest dia 6 de desembre i per un dia, es permeten comportaments transgressors potenciant la creativitat imaginativa.

Amb aquestes festes i tradicions podem promoure l’entesa entre tothom, acceptant la diversitat d’imaginaris culturals i alhora establir uns rituals de creixement. Criatures fins als 6 anys dibuixant i expressant els seus somnis. Quan ja han de llegir passen a l’etapa de minyons i escriuran bella i clara carta als Savis Mags d’Orient. Els vailets a partir dels 12 anys poden concentrar en un dia transgressions i bretolades (de baixa intensitat), el 6 de desembre, a l’inici del temps de Nadal-Hivern i així, desfogats i reconeguts, s’han de sentir responsables de protegir la fantasia del més petits. Hi poden tornar amb les llufes i enredades del Dia dels Innocents que cal reinventar. Alguns també es podran desfogar  amb  la cursa del Dia de l’home dels nassos, mentre els adults intrèpids faran el seu primer bany en aigües fredes l’1de gener.

Propostes educatives lliures de pressions comercials

Amb la festa es fan, ens fem, regals i els infants en són receptors preferents. És un dels punts més delicats actualment en una societat de consum que, abusivament, emet una publicitat ja destinada a criatures, a minyons i a vailets atès que poden ser els millors consumidors sense poder adquisitiu propi. La família extensa i amics, tots, s’afegeixen a fer regals, de cor o per compromís, i cal orientar una disbauxa per evitar que els infants valorin la quantitat i no la relació humana personalitzada a través del regal.

La festa es ritualitza, s’expressa amb tradicions, i també cal ser mesurat i decidir quines segueix la família. Cal anar entenent el seu valor antropològic i veure què volem mantenir, què volem modificar i què deixem per a la història de costums reculats. Calen opcions culturals familiars amb relació a tradicions vives en la societat pròxima de la qual no ens podem desvincular. Podem incorporar i fer créixer noves tradicions però carregades de significació i no adoptar-les per anòmia social o per pressió comercial.

Ho podem veure en un exemple actual. A l’inici dels anys 1970, en els Agrupaments d’Escoltes o altres grups de joves que celebraven anticipadament Nadal es va introduir la pràctica de fer un regal i solament un, de baix cost però significatiu per a la persona que l’havia de rebre. Sorteig secret del destinatari i ocultació de qui el proporcionava. Era una ampliació de la festa de Nadal entre amics, festa familiar per excel·lència. Amb vint anys es va generalitzar sorprenentment i ara, gairebé esdevé una obligació i s’anuncia als mitjans de difusió com altres anuncis comercials. En pocs casos, s’aprofita pel joc psicològic de reconèixer l’altre amb trets personals, reforçant-los o fent-los-els autoobservar. Ara, fins i tot es fa aquest joc en festes familiars per a les quals hi ha millors tradicions i es poden fer jocs més creatius.

Amb coneixements de base antropològica i cultural, la pedagogia ha de fer propostes educatives lliures de pressions comercials o condicionaments culturals injustament discriminadors. Les presento enunciades enumerativament i tanmateix es podrien desenvolupar extensament.

1. Regals als infants. M’acullo a la proposta divulgada per una associació. Quatre regals i prou, en aquesta ocasió i diversificats: joc, música, llibre, eines, natura, vestuari… I familiars i amics que volen regalar? Organitzem-los. Tot un any per davant, assignem-los per mesos i cada mes, un dia, pot caure un regal (avis paterns, tiets, amics, altres tiets…)

2. Pessebre o diorama. Es fa pessebre perquè hem estat un poble de pastors i pagesos durant molts segles; hi posem el naixement de Jesús però vestim les figuretes a la catalana-mediterrània. Avui es pot fer també amb clicks de playmòbil i altres. Es pot fer un diorama de natura-cultura sense naixement. Es bo per als infants moure figuretes en un espai amb relació a una narració i descobrint la perspectiva segons mida de les figuretes. És realment didàctic.

3. Nadales musicals. Una ocasió per cantar, cantar molt, junts. Es vocalitza, s’entona, es memoritzen lletres, s’hi afegeixen sons i instruments musicals (el karaoke no té aquestes virtuts). Els qui aprenen a llegir llegeixen les lletres al cançoner i completen la lectura. Els qui anaven endarrerits s’acceleren en llegir lletres memoritzades.

4. Nadales acolorides. Solament cal proporcionar-los papers tallats en diferents mides i formats amb estris de dibuix o pintura. Si es poden aplegar germans, cosins, veïns i de diferents edats dibuixant en una mateixa taula el progrés és magnífic i els menut reben modelatge. Encara millor si ens hi afegim alguns de grans admetent que no sabem dibuixar prou bé però ho fem amb ganes. Tenim la creació alternativa de fer encolat de fotos i retalls de revista.

5. Carta ben escrita. Si cal demanar regals als Savis Mags d’Orient, cal una carta bonica i ben dibuixada o escrita. Els qui ja han après a escriure, han d’escriure bé. Els qui ja fa temps que escriuen han de descriure i identificar bé. Un bon exercici escolar sense que se n’adonin.

6. Test popular d’intel·ligència. ¿Què és, si no, el CagaTió i especialment la màgia dels Savis Mags d’Orient? Posen a prova la capacitat d’observar, processar dades, pensar i concloure. Avui ho tenim alterat i és lamentable. No es pot fer CagaTió arreu, solament en família i una vegada. És inacceptable que pares o avis vulguin que se sàpiga el bon regal que han fet el 6 de gener. Ningú els ha de dir el secret als infants (difícil avui amb el sistema comercial), ho han de descobrir ells i si ho descobreixen ells –ritual de creixement– els farem còmplices per mantenir el secret amb els més petits. L’infant desil·lusionat abans d’hora és el qui després va i ho xerra als menuts. Si sabem mantenir ben secrets els preparatius, esperarem el dia que l’infant mostri la seva llestesa. És un test d’intel·ligència pràctica. Podem fer cosa semblant amb regals del Pare Noël o a l’Arbre de Nadal però no faciliten tant un procés evolutiu.

7. Nosaltres no seguim aquest costum. És resposta que necessitem per donar identitat a la nostra família i evitar l’acumulació de tradicions de diferents procedències. I aprofitem per explicar la nostra, com per exemple Els Savis Mags d’Orient on hi entra: homes o dones estudiosos dels estels, passió pel coneixement, les caravanes d’Orient a Occident i l’orientació al desert, el poble d’Israel sotmès per l’Imperi Romà, el rei jueu col·laboracionista, la falta d’escrúpols dels cacics, la matança d’infants innocents, la fugida a l’exili, no s’ha de perdre l’esperança…

8. De poble de pastors a societat tecnològica. Una primera visió antropològica evolutiva per als infants. Seguim vivint de la terra i dels animals però està tot tan tecnificat que no ho veiem. La tecnologia dóna moltes possibilitats de fer millor allò que fèiem però cal frenar la destrucció de la natura de la què seguim vivint. La necessitat d’afecte, d’amics, de fer festa segueix essent humana i la tecnologia ens pot ajudar i pot amplificar però els afectes i sentiments són vius i necessitem relacions personals. Mesurem els regals electrònics i els temps que hi dediquem.

9. Llibres per gaudir junts. Els llibres de regal familiar no són perquè l’infant millori a l’escola, han de ser gratificants per ell i per a nosaltres. Una oportunitat per llegir junts alternant-nos, dramatitzant-ho. L’infant ho pot viure si nosaltres som capaços de reviure la nostra infantesa. S’encomana i a nosaltres ens fa salut si retornem a la innocència, la nova innocència.

10. Hi ha tant per visitar i veure junts! S’han reprès els pessebres que havien quedat mitjanament abandonats i ara es fan amb noves tècniques i materials. S’organitzen fires, festivals i salons de Nadal-Hivern per a infants… i adults innocents. Les ciutats s‘emplenen de llums amb dissenys diversos. Passejar i observar els dissenys i segons l’edat: estètica, comunicació, tècnica, novetat, senzillesa… anem parlant, escoltant i educant els criteris de valoració diversificats. Els poden dibuixar en directe o a partir de fotografia feta. N’hi ha de molt espectaculars i hiperactius en excés però no els podem ignorar on vivim. Aturem-nos en alguns calmats i senzills, en tonades i músiques serenes. Pau Casals ens va popularitzar un referent: El cant dels ocells.