Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 26% de les llars amb menors declara tenir moltes dificultats per arribar a final de mes. Més de la meitat de les famílies amb menors declara tenir una certa dificulta. Són més de 100.000 les llars on ha empitjorat la seva situació familiar.
Segons Educo, un dels problemes més grans que enfronten les famílies en la tornada a l’escola és la despesa del menjador. Una despesa que se suma a la que suposa l’habitatge, un 32% de mitjana, i un altre 16% format per l’alimentació, segons les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE del 2024.
L’ONG reclama una millora en el disseny i la cobertura de les beques i ajudes, així com el creixement en el nombre de persones beneficiàries i la reducció de les barreres burocràtiques per accedir-hi.
La situació a les escoles públiques d’infantil i primària és, depenent del territori, molt diferent. Mentre que hi ha comunitats com Madrid o el País Basc que es troben pràcticament al 100% de cobertura de menjadors en centres, altres com Castella-la Manxa o Múrcia estan entre un 60 i un 62%. Pitjors són les xifres per a Ceuta (47%) i Melilla (23%).
Les coses es posen pitjor si s’atenen els centres de secundària, on la tònica general és que no hi hagi menjador i on el percentatge de comensals és realment mínim. La mitjana d’institut amb menjador és del 16,7%, de manera que només el 3% de l’alumnat acudeix al servei.
Que la infància és la que està patint més, des de fa anys, les situacions de pobresa i exclusió social és ben sabut. Pel que fa al seu accés a l’alimentació, no hi ha excepcions. Segons les dades de l’INE, el 2004, l’1,9% de nenes, nens i adolescents (NNA) estava en situació de carència material. Avui són el 6,9%. Segons les dades que maneja Educo, la situació és una mica pitjor si es mira NNA de 6 a 11 anys (7,1%) i per a joves de 12 a 15 (7,2%), aquests últims, precisament, en edat d’anar a l’institut.
El 13% de l’alumnat rep, a primària, algun tipus d’ajuda per al menjador escolar. Segons un informe d’Educo, elaborat el 2022, fins a un 63% dels qui necessiten i sol·liciten la beca, no la reben. El nivell de cobertura d‟aquest tipus d‟ajuts és, en tots els casos, molt baix, segons els càlculs realitzats per l‟ONG.
Segons l’estudi del 2022 ‘El menjador escolar a Espanya. La visió de les famílies’, elaborat per la mateixa organització, encara que només se’n beneficien un 13% de les beques i només van al menjador el 47% dels estudiants de primària, si el servei fos gratuït, hi acudirien el 77,4%.
Fa anys que Educo reclama que el servei de menjador sigui gratuït i universal. Per això exigeix que s’inclogui als Pressupostos Generals de l’Estat una nova transferència de 468 milions d’euros a les comunitats autònomes perquè aquestes, mitjançant cofinançament, garanteixin l’accés al menjador escolar gratuït, almenys, per a les NNA que estiguin per sota del llindar de la pobresa i que s’acordi que aquest llindar sigui la renda mínima a tot l’Estat per accedir al servei.
També demana un repartiment més equilibrat perquè els qui més ho necessiten es beneficiïn de les beques i ajudes al menjador. Per això reclamen que hi tinguin accés el 100% de NNA en risc de pobresa i exclusió. També que siguin atorgades amb sistemes simples, transparents i fàcilment comprensibles, o que tinguin en compte la diversitat familiar.
Educo reclama que els centres de secundària ofereixin serveis de menjador o alternatives similars que garanteixin un àpat adequat al dia, almenys, per al seu alumnat i, paral·lelament, que s’augmenti l’ajuda al detall al càrrec, a les famílies de rendes més baixes , fins als 2.600 euros anuals.
