Opinió

Palestina: Milers d’infants assassinats (2)

Ens vam preguntar[1] qui o què impulsava els comportaments dels soldats israelians i alguns jueus que els aplaudien. Darrerament hem vist exemples esgarrifosos. Jueus rient de les matances de palestins. Samarretes amb escrits animant a matar palestines embarassades. Cançons burlant-se del patiment palestí… no seguim, alguns fets i imatges costen de pair.

I, paral·lelament, fora d’Israel, reaccions impensables en altres èpoques. Eliminar cançons palestines de les plataformes musicals. Governs d’Alemanya i del Regne Unit, entre d’altres, prohibint parlar a favor de Palestina. Castigant qui demana la pau, prohibint portar banderes palestines, reprimint amb duresa manifestacions a favor de Palestina… Tot això en països que es reclamen democràtics: USA i UE.

És important continuar reflexionant. No podem viure al marge malgrat ens faci patir:

2012. Galeano escrivia el 2012. L’economia mata. Europa matava jueus, Israel mata palestins. Segons el dret internacional, la potència colonial té el deure de protegir les seves colònies: Israel versus Palestina. I les colònies tenen el dret a lluitar contra els dominadors colonials. Els governs de la majoria de països no demanen complir el dret internacional. No denuncien Israel als Tribunals Internacionals.

El 1943 es va produir l’anomenat aixecament de Varsòvia, els jueus contra els invasors alemanys. Actualment, es produeix l’aixecament dels palestins a Gaza contra els invasors israelians. Ho podem comparar?

A Gaza s’ha batut el rècord mundial de criatures assassinades. Es recordaran tres grans matances: Hiroshima, Auschwitz, Gaza.

Podem fer memòria i explicar els drets dels infants que va redactar el pedagog polonès, jueu, Janusz Korczak (que va morir el 1942, als camps d’extermini, acompanyant el seu alumnat). I podríem explicar als cristians que celebren el naixement de Jesús al territori on estan morint tantes persones, que tenen molts motius per frenar les morts. El govern israelià, amb el suport implícit de la gran majoria de governs europeus, està repetint allò que segons diuen va fer Herodes fa més de dos mil anys.

Davant tanta barbaritat, hi ha alternatives? Què podem oferir a l’alumnat?[2] Boicot a Israel, als seus productes, als seus equips esportius… Denunciar les seves notícies enganyoses que volen desinformar… manifestar-nos al carrer, concentrar-nos als centres escolars… són alternatives possibles i vàlides. Però tenim aspectes propers al nostre dia a dia. Podríem viure d’una altra manera. Si no depenguéssim tant dels combustibles fòssils, si no gastéssim tanta energia, no hi hauria tantes guerres per aconseguir-ne. Podríem viure més tranquils, podríem cuidar-nos uns als altres, tots i totes. Intentaríem elaborar un altre concepte de qualitat de vida, no associat al consum sinó a altres factors com estimar i ser estimat, gaudir del medi ambient que seria més saludable que l’actual. Treballar amb feines més interessants i menys estressants, i tenir més temps per passejar, practicar esport, escoltar música, llegir llibres, estudiar, fer activitats artístiques i culturals, relacionar-nos amb les altres persones, reconstruir la societat civil… Els habitants de Palestina i d’altres territoris en guerra no patirien el que estan patint.

La realitat és un conjunt disharmònic; està interrelacionada. I això ens fa demanar actuacions eficaces contra la pobresa, aconseguir la pobresa zero com a objectiu. Però constatant el deteriorament del planeta Terra i coneixent qui ho provoca, hauríem de lluitar per un altre objectiu que podríem anomenar riquesa zero. L’aigua necessària per abastir un camp de golf de divuit forats durant un any equival al consum domèstic anual d’una població d’uns 10.000 habitants[3]. Les destrosses i contaminacions són provocades pels qui tenen el poder econòmic, pels que tenen quantitats de diners per malgastar, per tant són qui més responsabilitat acumulen en la destrucció que ens afecta[4].

Per això, cal disminuir les enormes riqueses que no ajuden ningú ni la natura. Créixer per créixer és la filosofia d’un tumor, ha escrit el mateix Turiel. Cal decréixer, cal disminuir la despesa energètica, cal buscar i provar maneres diferents de viure, gastant menys, valorant les relacions amb les altres persones, amb l’entorn natural, amb els éssers vius i amb tot el planeta Terra. Segurament ser és més important que tenir. Treballar el mínim necessari per viure ens ajudaria. El sistema, ara per ara, ens impel·leix a viure per treballar, a tenir més i més perquè els de dalt guanyin molt. Un sistema que provoca i provocarà les enormes desigualtats, causa de la majoria de problemes que ens afecten a la població. El camí és difícil però no impossible. Si no ho intentem segur que no ho aconseguirem. Una bona educació des dels centres escolars i des de les altres instàncies educatives ens durà al bon camí. La societat actual valora les persones competitives (no confondre amb competents), que guanyen diners i consumeixen molt. Podríem contribuir a revertir aquesta valoració i educar l’alumnat amb consciència ecològica, capacitat crítica i amb ganes de canviar. Un canvi que implica tota la humanitat, totes les persones que compartim l’únic planeta que tenim; ens salvarem col·laborant i no competint.

Direu que és utòpic. Potser sí, una de les tasques de l’ensenyament és moure’ns en les bones utopies, les que ens serveixen per caminar (cita molt repetida d’E. Galeano). I com va escriure Machado: Que podáis repetirme lo que aprendemos en clase, como si lo hubiéramos aprendido en la calle.

Vam començar la primera part  de l’article amb un poema de M. Darwish . Acabarem amb un text d’Eduardo Galeano de 2012 que ja hem citat.

¿Acaso la tragedia del Holocausto implica una póliza de eterna impunidad? ¿O esa luz verde proviene de la potencia mandamás que tiene en Israel al más incondicional de sus vasallos? El ejército israelí, el más moderno y sofisticado del mundo, sabe a quién mata. No mata por error. Mata por horror. Las víctimas civiles se llaman daños colaterales, según el diccionario de otras guerras imperiales. En Gaza, de cada diez daños colaterales, tres son niños. Y suman miles los mutilados, víctimas de la tecnología del descuartizamiento humano, que la industria militar está ensayando exitosamente en esta operación de limpieza étnica. Y como siempre, siempre lo mismo: en Gaza, cien a uno. Por cada cien palestinos muertos, un israelí.

[1] https://diarieducacio.cat/genocidi-a-palestina-com-ensenyar-i-educar-avui/

[2] https://directa.cat/deu-recursos-de-lliure-acces-per-entendre-la-palestina-davui/

[3]https://directa.cat/camps-de-golf-en-temps-de-sequera/

[4] Antonio Turiel