A la ciutat de Barcelona hi ha 34 centres d’educació especial (26 concertats i vuit públics), una xifra que suposa aproximadament una tercera part dels 105 que hi ha per tot Catalunya. D’aquests centres, el curs passat ja n’hi va haver quatre que van exercir oficialment de CEEPSIR, és a dir, de centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos a altres centres, a fi que poguessin tenir escolaritzat alumnat amb discapacitat. Es tracta dels concertats Aspasim i El Niu (que de fet han estat pioners en aquesta filosofia) i dels públics Sant Joan de la Creu i Concha Espina. Aquest curs s’incorpora al grup el CEE La Ginesta, situada al recinte Mundet, també de titularitat pública i més especialitzat en l’etapa de secundària. A falta d’acabar de distribuir els recursos, s’estima que entre aquests cinc CEEPSIR donaran suport al voltant de 300 alumnes amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental, que estaran distribuïts per escoles i instituts ordinaris de tota la ciutat.
L’entrada en marxa d’aquest cinquè CEEPSIR és un dels elements que posa sobre la taula el Consorci per reafirmar el seu compromís amb la inclusió, en paraules de la gerent del Consorci, Mercè Massa, la qual va presentar les grans novetats del curs juntament amb el president del Consorci, Josep Gonzàlez–Cambray, i el comissionat d’Educació de l’Ajuntament, Miquel Àngel Essomba. “Barcelona vol ser una ciutat inclusiva i això s’ha de reflectir en tots els àmbits, però especialment en l’educació”, va assegurar Essomba. Per la seva banda, Gonzàlez–Cambray va ser més prudent al vincular el desenvolupament del decret als nous pressupostos del Govern, com havia fet el conseller Bargalló el dia anterior.
Altres passes endavant: s’obren sis nous SIEI, Suports Intensius per a l’Escolarització Inclusiva. Serà a les escoles públiques Poeta Foix, Pau Romeva, Pere Vila i Rambleta del Clot, a l’Institut Pau Claris i a l’escola concertada Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia. En total a Barcelona hi ha 57 SIEI en funcionament. Cap esment, però, sobre si el canvi de nomenclatura (abans del decret d’escola inclusiva els SIEI eren les USEE) està ajudant a que deixin de funcionar com a aules especials ubicades en centres ordinaris, com fa temps que denuncien diverses entitats de la discapacitat. A banda, segons informa el Consorci, també s’amplia el Suport Intensiu en Audició i Llenguatge (SIAL) en dos centres educatius, a més de crear una Aula Integral de Suport (AIS) en un centre d’educació especial per a alumnat amb trastorns de conducta greu o trastorns mentals. Pel que fa als monitors de suport (també dites vetlladores), es mantenen les hores del curs passat (altra cosa és la distribució: l’escola Sagarra, de Gràcia, denuncia avui en un tuit que li hi han reduït les hores de vetlladora).
Una altra dada subratllada pels responsables del Consorci d’Educació és que s’equilibra la distribució dels alumnes amb necessitats educatives entre centre públics i concertats. Aquest curs, dels 13.038 alumnes que comencen P-3, n’hi ha 652 que tenen dictaminada algun tipus de necessitat educativa. D’aquests 652, el 68,7% aniran a un centre públic i el 31,3% a un de concertat. El curs passat aquesta relació era de 78% pública per 22% concertada. Per tant, la concertada assumeix una major càrrega de l’alumnat amb necessitats, si bé encara està força per sota a la proporció d’alumnat total (el 43,3% dels alumnes de Barcelona en ensenyament obligatori 3-16 van a una escola pública i el 56,7% ho fan a una concertada).
A banda d’això, el Consorci també va facilitar la dada segons el qual només el 8% dels alumnes amb necessitats educatives especials de la ciutat de Barcelona estan escolaritzats en centres d’educació especial. En termes absoluts, dels 19.825 alumnes amb necessitats educatives, només 1.717 estarien en un centre especial, segons el Consorci. Amb tot, la gerent, Mercè Massa, va admetre que s’ha aplicat un nou sistema de càlcul, ja que l’univers total d’alumnes sobre el qual s’ha fet inclou qualsevol tipus de necessitat de suport educatiu intensiu, per exemple també per qüestions socioeconòmiques, i no només per discapacitat o trastorns de conducta, com es feia fins ara, amb la qual cosa aquesta dada no compta amb una relació històrica amb la qual comparar-se.
