Si s’aproven els nous comptes de la Generalitat –i tot sembla indicar que així serà, si bé en aquest estat de convulsió permanent qualsevol vaticini té poca fiabilitat–, aquest any el Departament d’Educació comptarà amb 850 milions d’euros més que el darrer pressupost, el de 2017, prorrogat els anys 2018 i 2019. Aquest creixement del 17,65% és superior a la mitjana de l’increment dels diferents pressupostos del Govern (que és del 12%), i es destina, bàsicament, a “fer allò que el decret d’escola inclusiva deia que s’havia de fer i que no s’ha pogut fer per les pròrrogues pressupostàries” i a recuperar el cofinançament de l’educació 0-3 i començar a tornar el deute als ajuntaments. A tots, no només als que van recórrer (i en molts casos guanyar) als tribunals.
Traduït en xifres, això són 54 milions d’euros addicionals per escola inclusiva (amb els quals es contempla la contractació de 445 nous docents i serveis específics de monitors, transport, formació, etc); i 70 milions d’euros per l’escola bressol (durant els darrers set cursos, la inversió en aquest capítol ha estat de zero euros); 65,5 milions per inversió en centres educatius (eliminar barracons); i aproximadament 15 milions més per beques menjador (que passaran a cobrir el 70% del cost en aquelles que cobrien fins ara el 50%), a més d’altres mesures que reben una dotació menor vinculades a la potenciació de l’FP, la digitalització dels centres, els plans educatius d’entorn, etc.
“O pressupostos o col·lapse”
Amb tot, els 850 milions de més sobretot es destinen a la consolidació del professorat (6.859 docents) que el sistema ja ha anat incorporant en els darrers tres anys, i en especial el que es va haver de contractar perquè els docents de la pública recuperessin una de les dues hores lectives que van haver d’assumir amb les retallades. En total, 544 milions d’euros dels 850 són per això. De fet, dels 5.671 milions de pressupost, 3.417 (60,2%) s’inverteixen en nòmines del personal docent.
Amb aquestes paraules ho va explicar el conseller Josep Bargalló divendres, davant la comissió d’Educació del Parlament: “Si no tenim pressupostos el sistema podria entrar en col·lapse. El sistema no pot assumir un nou curs sense desenvolupar el decret d’escola inclusiva o sense consolidar els llocs de treball”. “No sé qui serà el conseller d’Educació el mes de setembre, però haurà d’haver contractat el personal de l’escola inclusiva”, va afegir.
Menjadors i rànquings a la llei d’acompanyament
Capítol a part mereixen dues mesures legislatives sense concreció econòmica que s’incorporen al projecte de llei de mesures fiscals i financeres (el que, en el cas de l’Estat, es coneix com a llei d’acompanyament dels pressupostos). La primera és sobre les avaluacions externes: si s’aprova aquesta llei, els resultats de les proves de 6è de primària i 4t d’ESO passaran a tenir la condició d’informació d’ús reservat, la qual cosa podria derivar en conseqüències penals en el cas que algú les utilitzés per fer rànquings. L’altra és sobre els menjadors. A la llei de mesures fiscals s’incorpora un article on es diu que les associacions de famílies poden gestionar menjadors escolars mitjançant convenis amb qui tingui la competència delegada, i d’aquesta manera, va dir Bargalló, s’aclareix el debat jurídic que hi havia sobre aquesta qüestió “i ja no hi haurà cap administració que pugui dir que una AFA no té dret a gestionar directament un menjador escolar”.
Per descomptat, ni l’oposició ni els sindicats han aplaudit amb les orelles els comptes presentats pel conseller. Aquests són els principals elements de crítica, tant pel que fa a la reacció dels grups de l’oposició al Parlament com a la dels sindicats.
1) Cap demanda sindical atesa
Ni restabliment d’horari lectiu previ a les retallades (és a dir, reducció de l’hora lectiva que queda), ni reducció de ràtios, ni menor horari de permanència als instituts, ni altres qüestions més tècniques que demanden els sindicats. Res d’això es contempla en els pressupostos, i així ho han recordat els sis sindicats en un comunicat titulat Cap més menyspreu al professorat: “L’administració es nega a iniciar una negociació real i tan sols es limita a posar excuses de mal pagador. No aporten cap document a la negociació i no concreten quines partides pressupostàries es destinaran a la recuperació d’aquests drets, obviant els compromisos que ha anat agafant el Departament en les meses sectorials i els drets reconeguts en diferents resolucions parlamentàries aprovades anteriorment”.
També els grups que no han estat a la cuina dels pressupostos (és a dir: Cs, PSC, CUP i PP) li van recordar divendres al conseller. Bargalló els va donar la raó, però es va explicar. “Hem admès sempre que les retallades van afectar moltes condicions laborals del professorat, però fer pressupostos és prioritzar; què hem de fer? Revertir això o les llars d’infants, que també va ser una retallada, o aconseguir més justícia social incrementant les beques-menjador?”, va preguntar. “I a més anem a les escoles i el clam del professorat és que vol més professorat”, va afegir. Les demandes dels sindicats, doncs, hauran d’esperar a uns altres pressupostos. Segons Bargalló, “quan les necessitats d’escolarització es frenin, i això passarà aviat, el pressupost ha de continuar creixent, i aquest creixement que ara s’utilitza per contractar més professorat haurà de ser per millorar les condicions laborals del professorat ja contractat”.
2) Diverses formes d’interpretar les xifres
A la diputada de Cs Sònia Sierra no li va agradar la comparació entre el pressupost de 2020 i el de 2010, el més elevat fins aleshores, “perquè no té en compte l’increment del cost de la vida”. A la diputada de la CUP Maria Sirvent el missatge del col·lapse del sistema li va semblar exagerat. “El conseller ens anuncia l’arribada de l’apocalipsi”, va deixar anar, “però els anys anteriors amb el pressupost prorrogat el que s’ha fet en aquest Parlament ha estat aprovar crèdits extraordinaris” per pagar les despeses extres no contemplades. “On està la diferència, doncs?”, es preguntava divendres. Així, un comunicat de la Intersindical CSC considera que l’increment real és de 243,8 milions. El càlcul el fan en relació amb els comptes liquidats el 2019, per la qual cosa aquest sindicat qualifica de “poc ambiciós” l’increment.
3) Molt lluny encara del 6% del PIB
Com és sabut, la LEC estableix que la inversió en educació a Catalunya ha de ser equivalent al 6% del seu PIB. El Govern no dóna aquesta dada, però tant l’oposició com els sindicats li ho recorden cada vegada. A la mateixa nota de la I-CSC s’estima que amb el nou pressupost “es passa del 2,19% al 2,24% del PIB”. A la Comissió d’Educació la diputada del PSC Esther Niubó va fer una consideració similar, si bé ho va arrodonir al 2,5% del PIB. Per Niubó, “és cert que hi ha una millora en termes absoluts, però segueix sent un pressupost insuficient, fa sis anys que estem desaprofitant el creixement”.
4) Escola inclusiva, però com?
“L’escola inclusiva és una de les prioritats d’aquests pressupostos”, va insistir un cop i un altre el conseller, el qual en el torn de preguntes va matisar que, d’acords amb els càlculs del Departament, aquests 54 milions més se sumen als que ja s’inverteixen en recursos per a les necessitats educatives, i per tant el total en escola inclusiva puja a 600 milions. Amb tot, vam quedar en l’aire les preguntes de Niubó sobre les infermeres escolars (les quals no sembla que estiguin contemplades en els comptes, malgrat les resolucions parlamentàries en aquest sentit), i sobre l’increment d’intèrprets en llengua de signes. A banda, va dir la diputada socialista, “pel que fa a escola inclusiva durant aquests anys hi havia coses que es podien fer pel que fa a desplegament normatiu que no s’han fet”.
5) La Llei Aragonès sobrevola
L’anomenada Llei Aragonès, que és objecte de fortes crítiques per part d’un grup d’entitats socials que s’han constituït en plataforma, va aparèixer en dos moments de la sessió. Per descomptat, amb el tema dels menjadors escolars (és o no una marxa enrere respecte el posicionament inicial? Segons Bargalló, que les AFA puguin gestionar el menjador és el que sempre ha volgut el Departament, però calia cobertura legal i estaven esperant a veure què arribava abans, si la Llei Aragonès o la dels pressupostos). Però a la diputada Sirvent també li va semblar sospitós que dels 54 milions addicionals per escola inclusiva, “dues terceres parts siguin per a contractacions externes”. El Departament les explica així: 17,2 milions per nous professionals docents i 36,8 milions per a “monitors, transport, serveis específics, actuacions de formació i despeses tecnològiques”. El conseller es va oferir a fer una explicació més detallada sobre les diferents dotacions pressupostàries.
La resta de crítiques van anar en una línia més ideològica: “Són els pressupostos d’un govern dividit”, “serveixen per servir adoctrinant”, “si volen pujar els ingressos tanquin xiringuitos i no apugin els impostos”, etc.
