Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El col·lectiu de professors associats de la Universitat de València han denunciat davant el Parlament Europeu les condicions laborals precàries que pateixen. El personal docent i investigador (PDI) associat parla de salaris d’entre 200 i 500 euros i contractes d'”explotació”, mà d’obra qualificada “d’un sol ús”, pràctiques abusives, discriminació… En el seu origen la figura es va crear per atraure temporalment a la universitat perfils professionals. Denuncien que sota aquest contracte s’estan encobrint places en condicions precàries.
La queixa anima la institució comunitària perquè actuï davant d’una situació “insostenible”. Segons l’escrit de demanda, a què ha tingut accés eldiario.es, “les retallades en l’educació superior aplicatdes” pel Govern de Mariano Rajoy provoquen un doble problema: “El col·lapse estructural en la renovació de plantilles” i “el deteriorament de les condicions professionals i la desprotecció de drets laborals bàsics dels docents universitaris”.
Els successius ministeris de José Ignacio Wert i Íñigo Méndez de Vigo han donat el cop de gràcia al col·lectiu, expliquen. I tot “al costat de la connivència dels rectorats i els corresponents òrgans de les comunitats autònomes”, al·lega la Plataforma d’Professorat Associat de la Universitat de València.
Les “mesures econòmiques, laborals i educatives” arrossegades els últims anys condueixen a les universitats “a una situació insostenible”. Un escenari, el de l’educació a Espanya, agreujat per la LOMCE i que preocupa a la Comissió Europea. I incideix de manera taxativa en l’anomenat ‘sector B’, castigat històricament per la precarietat. La situació extrema que denuncien els ha portat a la formació de plataformes d’afectats, protestes davant els rectorats i fins i tot la primera sentència judicial favorable als professors associats que va destapar en exclusiva eldiario.es Andalusia.
Docents que cobren de 200 a 500 euros al mes
La Universitat de València compta amb més de 1.100 professors associats. Cobren salaris d’entre “200 i 500 euros al mes” (un cost mensual màxim de 508 euros bruts), segons les dades aportades. Són un dels “menors salaris de l’Estat”, sous fixats “aplicant a mínims una taula retributiva que no ha estat actualitzada durant 14 anys”.
Govern central, comunitats autònomes i rectorats incompleixen “la normativa europea i internacional”. I aporten, com a exemple, “la recent doctrina judicial emanada” d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una qüestió plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid sobre el cas d’un professor contra la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La interlocutòria resol que no és compatible la successió de contractes temporals quan el treball que es desenvolupa és “permanent i durador”.
Una realitat anàloga a la d’altres centres públics d’Espanya. Com el procés de l’exprofessor de la Universitat Pablo de Olavide (UPO), Jesús Sabariego, que va aconseguir una sentència pionera. El Jutjat del Social 10 de Sevilla va reconèixer “drets laborals històricament negats” als professors universitaris associats.
Amb aquestes premisses, la plataforma presenta una queixa davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. “Mateix treball, mateix salari”, és una de les demandes. Una “remuneració digna i adequada al nivell de qualificació”, a més d’una figura contractual específica a part del professor associat o la transformació immediata dels contractes temporals en indefinits d’acord amb la Directiva 1999/70 CE .
“Explotació laboral” a les universitats
Els casos particulars donen peu a una generalitat que s’acarnissa amb el ‘sector B’ universitari. Les condicions laborals “han arribat a l’explotació laboral”, denuncia la plataforma valenciana. Una vida paral·lela entre professors “de plantilla” i associats que deixa després de si una “doble escala salarial”. Sous inadequats a la qualificació professional exigida, diuen, i “desproporcionadament reduïts en comparació amb els d’altres figures docents”.
L’ús dels PDI com a “mà d’obra barata” és una figura contractual recurrent “per cobrir el que en realitat correspon a necessitats docents estructurals”. Professionals d'”un sol ús”, defineix la denúncia remesa al Parlament Europeu. Algun rector ha arribat a reconèixer aquesta “mala praxi”, com el de la UPO, davant el repte de combatre la “precarització” .
La plataforma d’associats assenyala la “impunitat” amb què la universitat tira del recurs barat de PDI tot i que “recents sentències judicials” apunten que aquestes “pràctiques abusives” són incorrectes.
Encadenen treballs temporals, supeditats a l’arrencada de cada curs i l’arbitri renovador de cada centre. Les universitats s’asseguren així “l’aplicació efectiva dels POD (plans d’ordenació docent)” i cobreixen, fins i tot, casos de “substitució de personal fix en situació de baixa laboral, excedència o sabàtic”.
En vulnerar els drets, els “abusos” dels rectorats coarten el desenvolupament de les carreres professionals, denuncien. I aquesta “discriminació” -pel que fa a altres figures anàlogues- bloqueja l’accés a la promoció. El Govern d’Espanya és “l’últim responsable” de l'”explotació laboral” a les universitats, assenyalen els afectats.
La plataforma assenyala la “impunitat” amb què la universitat tira del recurs barat PDI. Tot i que “recents sentències judicials” apunten que aquestes “pràctiques abusives” són incorrectes i reconeixen el caràcter indefinit dels contractes. I el freqüent caràcter estructural del ‘sector B’, com al·lega la queixa elevada al Parlament Europeu.
El Diari de l’Educació, 2025