Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El passat dia 2 de maig, Dia Internacional Contra l’Assetjament Escolar, el Departament d’Educació va presentar cinc mesures per a liderar “un canvi de paradigma en la lluita contra l’assetjament escolar”. Entre aquestes cinc mesures concretes destaca la implantació a partir del proper curs de la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar en totes les escoles i instituts de Catalunya.
Sorprenentment, aquesta nova figura serà exercida per un mestre del centre i no per un professional de la Pedagogia. El Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya celebra l’existència d’aquesta nova figura però es pregunta: on són els pedagogs i pedagogues? professionals preparats per a l’acompanyament i guiatge de les persones al llarg del seu cicle vital, com demostren els plans d’estudi[i] i les competències que desenvolupen al llarg de la seva formació.
El COPEC considera que la creació de figures noves amb perfils professionals propis de la Pedagogia o la Psicopedagogia pot fomentar l’intrusisme en la professió. És una llarga i constant reivindicació del COPEC el fet que el pedagog/a o psicopedagog/a ha de formar part de la plantilla de centre des d’Infantil fins a Secundària i Batxillerat fent un doble paper, per un costat d’intervenció primerenca en els processos de detecció de desajustaments i desordres emocionals i un segon paper, també propi de la professió, d’acompanyament i assessorament a d’altres agents per a donar la millor resposta a l’alumnat… No sé si és sabut que els pedagogs/gues també sabem d’aquestes coses i no només de dificultats d’aprenentatge i mesures d’atenció a la diversitat.
El Departament d’Orientació on ha d’estar el pedagog/a i psicopedagog/a ha d’estar encabit en qualsevol centre d’educació reglada i ha de ser qui s’encarregui de la detecció, intervenció, derivació i moltes altres tasques relacionades amb les dificultats socioeducatives de l’alumnat.
Hi ha una constant pregunta: ¿Per què havent professionals preparats per a fer una feina de rigor hem de crear noves figures a les quals hem de preparar en un curs de formació de dos mesos? ¿Els mestres i tutors no tenen ja prou feina com per encomanar-ne una de nova per a la qual no han estat formats?
Catalunya sempre havia estat capdavantera en Educació i ara ens dediquem a “copiar” i seguir el ritme d’altres
Una nova mesura que apunta el conseller és tenir protocols més àgils. Però ¿s’ha preguntat el conseller si els equips directius els activen o bé prefereixen mirar cap a un altre costat? Massa ocupats fent “aplicatius”?
Podríem preguntar a les comunitats autònomes de Madrid i Extremadura com els hi ha anat l’experiència que arranca del 2021, o simplement ¿copiem sense avaluar i saber resultats?
Quina pena!! Catalunya sempre havia estat capdavantera en Educació i ara ens dediquem a “copiar” i seguir el ritme d’altres sense saber si funciona o no.
Mentre podem anar xiulant i esperant temps millors.
[i] Informe sobre les competències del grau de pedagogia https://www.pedagogs.cat/doc/Consellsocial_InformeCompetenciesGrauPedagogia_13-12-2017.pdf
El Diari de l’Educació, 2025
3 comentaris
Molt d’acord.
S’han de fer les coses amb sentit i pensant en el perquè. En comptes d’això, anem fent pedaços amb mesures que cremen mestres i doten de menys qualitat l’oferta educativa. Quan precisament el que caldria és més pedagogia i no tanta demagògia.
Totalment d’acord amb la Victòria i amb l’Eloi !!
Des del Departament -sigui d’Educació o d’Ensenyament- a les mestres i als mestres se’l fa servir com un cistell on tot hi va a parar dins, atorgant-los-hi cada vegada més i més tasques i funcions que corresponen clarament a altres perfils, i de retruc, no se’ls deixa exercir per al que s’han preparat i que mereixen poder gaudir.
Quan des de Via Augusta s’obrirà els ulls i s’incorporarà, a més de mestres, aquells millors “professionals”-i no persones de bona voluntat a les que se’ls paga misèria ??.
La milionada d’euros que es mengen l’exagerada burocràcia, càrrecs de confiança, assessoraments dubtosos, recerques que no porten enlloc, i una formació interna sovint ridícula però que oficialment comptabilitza el mateix que un postgrau o un màster universitari… i podria dir encara més…, podrien anar a parar a la incorporació d’aquests professionals que surten ben formats des de les nostres universitats.
L’Administració educativa regula el sistema escolar i per això ha de donar resposta a les necessitats especials personals i socials i a problemes greus que afloren als centres i zones escolars. És una resposta administativa amb consignació pressupostària però correspon executar-la als professionals als quals s’ha exigit una formació universitària i una titulació específica. No es poden improvisar formacions breus per a cada cas doncs es limiten a donar normes, protocols i instruccions. Els docents, mestres i professors, han de poder prendre les decisions amb coneixement i seguretat pròpia i mai han de respondre que han fet el que diu el protocol, que evidnetment està pensat per a guiar-los. L’observació directa de cada cas i les circumstàncies demana pensar abans de decidir i afortunadament a la institució escolar es pot fer en equip pedagògic. (Com en equip clínic decidexen els metges i sanitaris).
Hi ha mestres i professors novells que han de poder aprendre. Hi ha mestres i professors que aporten a l’equip docent anys d’experiència si ha estat reflexionada i han seguit estudiant. Millor que assistir a cursos ‘ad hoc’, estudiar amb llibres i participar en seminaris professionals. I entre els docents n’hi ha molts que s’han graduat cursant especialitats superiors: psicologia, pedagogia, sociologia, comunicació, tecnologia, filosofia, belles arts… Cal reconèixer aquestes especialitats amb complement econòmic i encàrrec de responsabilitats atès que en el dia a dia beneficien tot l’equip docent.
En tot cas avui, l’equip docent o educador no l’integren solament docents d’especialitat bàsica i no s’han de cobrir les responsabilitats de coordinació docent, d’orientació educativa o de direcció pedagògica sense professionals amb la tituació acadèmica corresponent. Impròpiament, els càrrecs dels centres s’han convertit en graons de la carrera docent als que s’hi accedeix solament per anys. És injustificable que amb l’especialitat de grec i llengües clàssiques es sigui coordinador pedagògic, que sense psicologia escolar o psicopedagogia es presideixi una comissió d’atenció a la diversitat o que organitzar horaris es faci amb criteris corporatius sense coneixement d’organització escolar que parteix de les necessitats dels alumnes. Si la direcció institucional no és competent en pedagogia, ha d’estar assistida per professionals de l’especialitat. (Com el president del club de futbol està assitit pel director tècnic i l’entrenador). I faig aquestes analogies per evidenciar la falta de pedagogia al sistema escolar. Darrerament es diu que hi ha vacants d’especialitat que no es poden cobrir. Pel que fa a pedagogia i psicopedagogia és ben al contrari: disposem de molts professionals amb titulació acreditada amb els quals no es compta. Altrament, quan es detecten disfuncions al sistema escolar s’atribueixen als invents pedagògics que impulsa l’Administració educativa i cal que es sàpiga que no és amb la pedagogia ciència ni amb els professionals acreditats.