Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Professionals de 50 centres educatius demanen estabilitzar els equips socials a escoles i instituts

    Ana Basanta

    D’etiquetes i diagnòstics  

    Ferran Casadó i Anna Escobar

    Educateca (15): Llibres sobre educació per a aquest estiu

    Ferran Aquilina, Adelina Escandell, Laia Lázaro, Quim Lázaro i Montse Vallès del Grup d'Educació de RELLA

    Una reflexió sobre l’aprenentatge de les matemàtiques a Catalunya: Les competències bàsiques com a brúixola

    Laura Morera

    Com cuidem els mestres?

    Joan M. Girona
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » “Quo vadis”, docència?

    Opinió
    “Quo vadis”, docència?

    Jordi Satorrajuliol 11, 20254 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | Alexander Raths/iStock/Gettyimages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    El futur de l’educació passa irremeiablement pel paper del docent a l’aula. És a dir, abans, ara i demà el seu rol docent és clau en l’aprenentatge, especialment, fins a l’edat adulta. Els temps estan canviant, sempre ho han fet, però potser ara la velocitat dels canvis i l’impacte sobre els individus és manifestament més important. És en aquest context que la formació inicial docent (i la continuada) esdevé la pedra de toc del castell que s’haurà de construir cadascú i que repercutirà molt en els alumnes i en com evolucionarà l’ensenyament-aprenentatge i, per derivada, la societat del futur.

    En aquests moments, hi ha dos programes que incideixen en la formació didàctica dels nous docents i que implementem a l’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona: el Màster Universitari de Formació del professorat de Secundària (MUFPS); i el Sensei (residència inicial docent; un pla pilot subvencionat per la UE); abans existia el Practium del CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica). 

    D’una banda, fa sis cursos que implementem el MUFPS (i durant molts anys vam participar al CAP). Tenim una mitjana de 35 alumnes i una dotació de suport de mig docent (incrementada al darrer curs). Hem participat de la formació vinculada al programa d’innovació que s’hi vincula i això ens ha permès millorar la recepció dels nous alumnes, generar protocols i instruments de suport i reforçar un equip de treball que lidera el projecte. La teoria del Màster és impartida per professors universitaris que en molts casos no tenen la formació didàctica específica de la matèria o que mai han trepitjat una aula de secundària però els alumnes realitzen la part pràctica al centre sota la supervisió de docents voluntaris (que no cobren per fer aquesta tasca).

    De l’altra, fa dos cursos que el programa Sensei s’executa al centre, amb tres alumnes per curs amb una dedicació lectiva-formativa de mitja jornada i una dotació de suport també de mitja jornada. La formació rebuda és l’equivalent gairebé d’una mitja jornada, per tant, completa la seva dedicació malgrat que no és retribuïda.

    Cal posar en valor l’expertesa dels docents d’aula

    Des de l’experiència de centre ens queda clar que el model Sensei és insostenible econòmicament, ja que si es vol un sistema de residència universal (que tots els docents novells hi passin) els costos derivats són enormes. La desproporció de la ratio en ambdós programes (mig docent MUFPS per 30 alumnes versus mig docent per a tres alumnes Sensei) fa que sigui difícil comparar-los.

    Per tant, quin podria ser el futur d’aquest suport inicial? Potser un model híbrid que sigui universal però que reforci el rol dels docents dels centres. En primer lloc, cal posar en valor l’expertesa dels docents d’aula i, més, quan tenen una formació metodològica diversa. El docent sènior, el més gran de 55 anys, pot ser un excel·lent guia del docent novell, però caldria regular com poden alliberar 6-9 hores lectives per dedicar-se a l’acompanyament i com se seleccionen (l’eclecticisme metodològic ha de ser la millor recepta per afrontar el repte educatiu i la transferència); ara ho poden fer dues hores, però no hi ha cap estímul per fer-ho.

    En segon lloc, cal definir que el pes dels centres educatius i la didàctica aplicada sigui més gran per evitar una desconnexió entre el marc teòric i la realitat de les aules. En tercer lloc, el marc teòric es pot encapsular amb un format semipresencial i s’abarateixen costos. En quart lloc, si han de passar més alumnes per poder garantir-ne un nombre suficient per al sistema, potser la durada hauria de ser de 4 mesos (etapa intensiva d’immersió a l’aula inclosa). En cinquè lloc, no cal un nombre ingent de persones (mentors i altres) per implementar el programa si les tasques ja són clares, els documents i propostes ja definits, etc.

    Comptat i debatut, la documentació i indexació del que s’ha treballat fins ara més el reforç de l’expertesa que trobem als centres educatius (filtrada per una bona diversitat metodològica) hauria de ser la millor fórmula per fer que la primera presa de contacte amb el món educatiu sigui una veritable llançadora de bons docents. Estem en emergència educativa i cal avançar decididament posant en valor les bones pràctiques, velles i noves metodologies, que ens han dut fins aquí.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Docència docents formació Formació al llarg de la vida Formació inicial Màsters de formació inicial millora formació inicial opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Reportatge
    Alumnat gitano i universitat, una carrera d’obstacles
    Jordi Satorra

    Director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès

    Related Posts

    Reportatge
    Alumnat gitano i universitat, una carrera d’obstacles

    juliol 11, 2025

    Opinió
    Sobre las competències bàsiques a Catalunya. Què està passant?

    juliol 10, 2025

    crònica
    Combatre els discursos d’odi a les aules

    juliol 10, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}