Opinió

Reptes a la incorporació docent: Consells de supervivència

Primer nomenament: arribes a l’institut sense tenir clar què faràs allà, quines matèries impartiràs ni en quin horari, quin alumnat tindràs, quin nivell acadèmic presentaran i com serà la seva actitud a l’aula. També desconeixes com serà l’equip docent, especialment l’equip directiu. Quan entres a l’institut, saludes amablement al personal de consergeria, un gest imprescindible tant per educació com per agrair la feina que fan cada dia. Amb aquesta salutació, et submergeixes en un nou petit gran món que pot durar setmanes, mesos o fins i tot cursos sencers. Aquest petit gran món es nodrirà de moltes hores de treball, alegries i patiments, i constituirà l’escenari on desenvoluparàs la teva professió. Els primers anys, aniràs canviant aquest món constantment amb cada nou nomenament, i hauràs de reiniciar tots els aprenentatges en cada nova incorporació al món docent. Cada centre és diferent, i hauràs d’actualitzar gairebé tot contínuament. Ànims.

En aquest article pretenc identificar alguns dels reptes amb què m’he trobat com a professor novell (principalment en l’educació secundària, tot i que són fàcilment extrapolables a altres nivells educatius). Aquests reptes sorgeixen quan ens endinsem en la docència i comencem la nostra primera substitució o interinatge, que marca l’inici de la nostra carrera professional com a educadors. També desitjo oferir alguns consells al respecte. Ordenaré aquests reptes segons el nivell de preocupació personal que em generaven al començament, especialment durant el primer nomenament. Ara, amb més experiència acumulada i després d’haver treballat en diversos centres, aquests canvis em generen menys temor. Tanmateix, els primers solen ser força impactants.

Quines matèries impartiré? Com ho faré?

Les programacions de cursos anteriors, segons la meva experiència, són escasses. No solen existir fins que hom s’estabilitza i esdevé funcionari. Tot i així, n’hi ha molts que tampoc en tenen ni les actualitzen, malgrat ser una obligació. Quan arribis, és probable que l’anterior docent no hagi deixat res per a tu. Si estàs cobrint una substitució, potser tindràs unes indicacions o algunes tasques programades, però no sempre. En aquests casos, procura contactar amb la persona que estigui de baixa i demana-li consell i guia. Aquesta persona no està obligada a respondre, ja que està de baixa i cal respectar aquest dret, però la majoria de docents es preocupen pel seu alumnat i, si més no, solen deixar alguns plantejaments per no començar des de zero. Si et toca una vacant (enhorabona, per cert), et desitjo sort i ànims.

Amb això vull dir que els primers cursos són un període de creació i apropiació intel·lectual. Hauràs de sobreviure com puguis, cercant i generant materials, proves d’avaluació, situacions d’aprenentatge, projectes, i moltes altres coses. Com ho faràs? Per sort, tenim Internet i nombroses fonts d’informació. Al principi, et pot ajudar si l’institut té un llibre de text de la teva matèria, però no hi confiïs sempre ni massa. Aprofita també els recursos que proporciona el mateix teixit educatiu existent. Hi ha companys que han creat materials molt interessants; aprofita’ls, i si en crees, comparteix-los! Al final, som una gran xarxa, i si volem que el nostre alumnat aprengui a treballar en equip, hem de donar-ne un bon exemple.

Benvinguda a la cultura de centre

En cada institut es treballa d’una manera diferent, tant a nivell logístic i d’horaris com en les metodologies emprades. Cada centre es configura a partir d’uns alumnes concrets i d’unes realitats específiques, per la qual cosa cal adaptar-se. Quan arribis al centre, probablement no trobaràs una “guia per al docent novell” o una revista titulada “Aquest centre funciona així”, però si tens sort, l’equip directiu et farà una introducció al centre i et presentarà el seu model i la resta de l’equip docent. Així com es fa una benvinguda a l’alumnat nou a la seva nova classe, el professorat també necessita una acollida. Si tens aquest tipus de benvinguda, aprofita-la; si no la tens, demana-la. Si no te l’ofereixen, hauràs de buscar aliances dins de l’equip docent.

Disposaràs de materials com el PEC (Projecte Educatiu de Centre), que probablement estaran penjats a la web del centre i t’ajudaran a orientar-te. Tanmateix, aprendràs principalment en el dia a dia, a través de les reunions, els cafès a la sala de professorat i les converses espontànies amb els diferents membres de l’equip docent, amb els quals mantindràs relacions cordials o fins i tot d’amistat. També et trobaràs amb realitats entre l’alumnat molt diferents de les que probablement has viscut. Davant d’aquestes, et recomano, o més aviat et demano, paciència, empatia i comprensió. Cadascú ve de la seva bombolla vital i, quan ens trobem davant de tantes altres diferents, cal entendre d’on venim i d’on ve tothom per actuar de la manera més humana i educativa possible. Just comentava l’altre dia amb un company que la heterogeneïtat de l’alumnat no es veu tan replicada en el claustre docent; per accedir a la professió s’estableixen uns filtres que condueixen a una certa homogeneïtat de les característiques del professorat. Siguem-ne conscients i deconstruïm-nos.

Formació

El primer any, hauràs sortit del màster de professorat, la qualitat del qual és discutible i depèn molt de cada especialitat i de qui l’ofereix. Vindràs del món universitari i aterraràs en una realitat completament diferent. Sovint, no estem preparats per gestionar una aula, personalitzar els aprenentatges per a tot l’alumnat, o adaptar el que hem après durant el grau a un altre nivell educatiu. Per això, cal arremangar-se i aprendre. Hi ha milers de cursos sobre diferents temàtiques; desgraciadament, no disposem de tant de temps (i encara menys quan hem d’usar gran part en generar els materials mencionats anteriorment). Per tant, tria amb cura; depenent de la situació en què et trobis, uns cursos seran més útils que altres, i escolta els consells. Tanmateix, el que més ensenya és l’experiència i les persones veteranes i novelles que t’envolten. Impregna’t i obre’t a les idees i pràctiques dels altres; no som amos absoluts del coneixement. Hem d’aprendre i desaprendre constantment. “Els temps canvien” és un clixé encertat, i nosaltres hem d’esbrinar com adaptar-nos per aconseguir la millor educació possible.

Aquests són alguns dels molts reptes que et trobaràs el curs vinent com a professor novell. Veuràs que la llista variarà i s’ampliarà constantment, ja que el món educatiu és un mirall de la societat, i en una societat tan dinàmica com la nostra, és fàcil perdre’s. A vegades, durant els primers anys, et sentiràs com un tronc baixant pel riu: una mica perdut, fent giragonses constantment i trobant obstacles contínuament. No obstant això, és una experiència bonica: és bonic veure l’alumnat créixer, establir vincles amb el professorat i l’alumnat, i també és important desconnectar de tant en tant. Haureu d’aprendre a saber quan deixar de parlar dels alumnes, ja que a vegades podem resultar una mica pesats. Per això, et torno a donar ànims i a desitjar-te que teixeixis aliances i vincles, i que cuidis i et deixis cuidar per les persones que t’envolten. Tenim un gran poder i una gran responsabilitat: fem-ne un ús assenyat i aprofitem l’oportunitat per retornar a la societat part del que hem rebut d’ella.