En els darrers temps hem pogut veure com des de diferents àmbits educatius es plantegen iniciatives sobre l’emprenedoria, ja sigui jornades de formació, cursos o seminaris. No en va la nova llei educativa insisteix en la necessitat d’ensenyar aquesta nova disciplina. Cap inconvenient per part meva, sempre i quan aquesta formació empresarial (diguem si us plau les coses pel seu nom) vagi acompanyada de continguts de responsabilitat social.
Seria fantàstic que aquests nous emprenedors i emprenedores en embrió que tenim avui a les nostres aules, no tinguessin en el futur la temptació d’alguns vells emprenedors que s’han aprofitat de la situació econòmica actual per pagar uns sous humiliants als treballadors, per donar-los de baixa quan s’apropen les vacances, per pagar-los trenta euros per treballar en diumenge o per simular expedients de regulació d’ocupació en empreses on no calia… Que bo que seria que el país disposés d’emprenedors que no fessin negoci amb les necessitats i serveis bàsics de la societat, que no abusessin dels interessos i de les comissions bancàries o que no venguessin productes financers tòxics.
Saltaríem d’alegria si en el futur els emprenedors o empresaris tinguessin entre les seves prioritats el respecte pel medi ambient o la cura per complir escrupolosament la legislació laboral; si desterressin definitivament l’especulació i la voracitat que ens han conduït a la crisi de la nostra economia i admetessin que qui ha provocat aquesta crisi no han estat precisament els ciutadans i ciutadanes del carrer, perquè hàgim volgut estirar més el braç que la màniga.
A més, com que aquests processos de formació d’emprenedors sorgeixen del món educatiu, per què no aprofitem per educar en la cooperació? Per què no posem els valors socials i democràtics al bell mig del corpus d’aquesta assignatura? D’acord, estimulem la iniciativa i la creativitat, però no com una virtut individual sinó com a producte de la creació en grup. L’objectiu en un sistema educatiu de democràcia social que té com a horitzó la igualtat, no és arribar a promoure l’èxit individual, sinó el col·lectiu. O no?
Després de patir les conseqüències d’aquesta crisi tan virulenta que ha malmès tantes energies, que ha escapçat tantes potencialitats, que ha expulsat del país a tants joves, si alguna cosa hem de fer és no voler saber res de l’avidesa individualista empresarial o emprenedora, i educar per saber treballar en col·laboració, amb consciència i responsabilitat social, en un món que només té sortida si és activament compartit.
